Skip to main content
CAT
ESP
ENG
Biografia
Antropologia
Antropologia mèdica
Geografies sentimentals
Etnografies visuals
El sofa amb...
Història i històries
Bojos i manicomis
Llibres
Cinema
Viatges
Polítiques locals
Obituaris i memòries
El davantal del Covid19
La rehabilitació de la ma cremada
Societat i cultura
Salut
Coses de família
historia
1 El davantal del Covid19. El be comú i l’ajut mutu
Una de les conseqüències de la gran pesta de 1348 va ser la municipalització i, ben aviat, la medicalització de les ciutats, conduint metges, fent-los passar visita als hospicis i als hospitals controlats pels Ajuntaments.
La Plaga (III): El racionament dels serveis i el canvi cultural
Afirmem que tenim una sanitat meravellosa. Es cert si pinten «bastos», però gastem poc en salut publica, promoció i prevenció segons una distribució recent (Vela et al.. 2019).
La plaga (I)
La presència, entre nosaltres de la plaga – la pesta, el loimós, the plague-, es un bon moment per ocupar-se i reflexionar en veu alta sobre temes dels que vinc ocupant-me des de fa uns 45 anys.
Llums del passat: el maquinista de la 130 Borsig
Ahir a la nit, mentre fullejava Facebook, va apareixer una entrada del excel·lent blog Trenes y Tiempos que publica l’historiador del ferrocarril Angel Rivera.
(Cinemato)grafía de un manicomio
Esta versión de Stultifera Navis incorpora nuevo material rescatado, auqnue con nun telecinado de no muy buena calidad. El matreial más interesante añadido son fragmentos de 10 bobinas de Super8 rodadas en 1972 por cuidadores de Sant Jaume sobre la ergoterapia recientemente implantada así como un reportaja den una salida a la ciudad, la Rambla, con un grupo de pacientes.
Bogeria i cinema
A Alacant, una ciutat on el Sol és la norma, parlar de bogeria i cinema esdevé un desafiament.
Gymnasium
Una paret encimentada, una portalada de ferro de dos batents. S’obre a quarts de vuit.
Joan Frigolé i la memòria fertil
Vaig coneixer en Joan Frigolé fa uns quaranta anys. He estat sempre una persona timida i, aleshores, un xicotet com jo coneixia uns companys que tenien uns quatre o cinc anys més que jo, peró que encara els veia com homenots, amb la mirada de l’estudiant àvid de conèixer.
Somnis dels meus quinze anys
Tens deu o dotze anys. Des de fa quatre o cinc tots els dijous a la tarde, festa al Liceu Francès, la mama, l’àvia, la veina del segon primera, sortim de la porta del Carrer Córsega 529
Del racionalisme al romaticisme
Con Gamvik recorremos infatigablemente los cementerios de Europa y del mundo.