Vaig coneixer en Joan Frigolé fa uns quaranta anys. He estat sempre una persona timida i, aleshores, un xicotet com jo coneixia uns companys que tenien uns quatre o cinc anys més que jo, peró que encara els veia com homenots, amb la mirada de l’estudiant àvid de conèixer. Havien publicat a Ethnica i aixó per un estudiantet d’antropologia que feia a mes de metge, era com si publiquessin al Lancet. Rebies la revista, la tocaves, la obries… En els temps que el vaig coneixer en Joan va ser reclós a l’Hotel Entença (la Model…). Encara impressionava mes. Vaig creixer una mica, en Joan va sortir del talego i el vaig retrobar al seminari que va fer el Bryan Roberts al Centro de Etnologia Peninsular. Amb la seva veu sempre carinyosa va sugerir-me que per el que jo volia fer la noció de social network (vaja, les xarxes socials d’ara) podia ser una eina útil per mi. Consell associat amb bibliografia británica, que per mor de la época, la comprava a la PUF Internationale de Paris, al Boulevard Saint Michel en un dels dos viatges annuals que hi feia aprofitant la opulència que representava aleshores la beca de resident a l’Hospital de Sant Pau – al manicomi – i el sou formal com a Médico interino del Servicio ordinario de urgencias de la Seguridad Social. Social networks i Joan Frigolé. Qué seria de la meva carrera posterior sense aquest consell accidental, als passadissos de Egipciaques…

Ens hem anat veient durant quaranta anys, va estar en el meu tribunal d’oposicions, he llegit els seus escrits. Ara en plena hegemonia de les xarxes socials es jubila… formalment… jo crec que molts de nosaltres morirem con las botas puestas i no precisament a Balaclava. No podia ser absent de l’acte d’homenatge que li van organitzar els companys. Per la meva timidesa no vaig gosar desembarcar amb càmera i trípode . la meva tafaneria va fer-me, peró, treure de la butxaca l’iPhone i des de la cadira un fa el que pot i és el que podeu veure…

En aquest actes, que comencen a ser freqüents, acabo en una espècie de trànsit de memòria, m’abstrec dels parlaments i les anècdotes del passat es fan presents. Anècdotes menudes – o no tan menudes – com les dels social networks. Atzar i amistat que canvien la teva vida i com a l’heroi del conte et donen un cabdell de fil perque el deixis anar i el segueixis fins al teu destí. i de tant en tant recordes amb emoció qui va donar-t’el.