La gent que em coneix sap que soc una persona curiosa, tafanera si convé. Les meves feines i les meves identitats són múltiples, metge, psiquiatra, antropòleg i, mes recentment, d’historiador de la ciència i etnógraf visual varien en el temps, es superposen unes a les altres, s’esvaeixen, i de tant en tant suren de nou. Tenen, com a tret comú, la meva infinita curiositat pel món que m’envolta, pel món per on circulo. Es la tafaneria que va dur-me d’adolescent a una cinefilia militant, ara a la videofilia.

Escriure i publicar en un blog no te, per mi, res a veure amb un diari o un dietari personal. Ans al contrari. És una oportunitat que la tecnologia m’ofereix, de ser lliure, de parlar de qualsevol cosa, al marge dels convencionalismes professionals i acadèmics. Per aixó aquest és un blog miscel·lani en el que la Balbina Sardà ha refos tots els anteriors i he aprofitat la ocasió per revisar tots i cadascun dels posts publicats durant setze anys. Quna vaig començar tenia prop de seixanta anys, ara tres quarts de segle.  Trobareu págines més «professionals», d’antropóleg o d’historiador, a vegades quasi acadèmiques, especialment les relacionades amb la meva actual tasca como a etnògraf visual – mai m’ha agradat per pretenciós alló de «antropologia visual». L’actual producció acadèmica deixa poc espai a les llibertats, a poder escriure sense els tallafocs de l’escriptura científica, en canvi ací puc explicar -amb una voluntat en general de divulgació-, el que he anat desenvolupant en la meva producció acadèmica i que podeu trobar a ORCID, Mendeley, Reseaarch Gate o Google Academic. Nomes cal que hi aneu, poseu Josep M. Comelles i ho trobareu tot, la inmensa majoria descarregable.

Per mi, el blog és un espai de llibertat, un lloc on poder reflexionar en veu alta sobre qualsevol temàtica i compartir-ho amb qui vulgui mirar-s’ho.
Per mi es tractava d’un aspecte alentador. Un diari o un dietari, més o menys íntim implica una certa exposició de la meva privacitat. En canvi, la elaboració de la narrativa del post, sovint literària, permete construir certa distància i jugar amb els sobre entesos i la ironia. A mes em permet modular l’extensió del text a plaer.