etnografia

Una de les conseqüències de la gran pesta de 1348 va ser la municipalització i, ben aviat, la medicalització de les ciutats, conduint metges, fent-los passar visita als hospicis i als hospitals controlats pels Ajuntaments.

Tengo una relación muy especial con el Alentejo portugués.

Cuando me inicié como antropólogo, a finales de los setenta, el concepto de «cultura popular» era objeto de controversia.

La gent que em coneix sap que soc una persona curiosa, tafanera si convé. Les meves feines: metge, psiquiatra, antropòleg i, mes recentment, d’historiador i etnógraf visual

Fa ja deu anys vaig començar a produir videos sota el genèric El sofà. Si passejeu pel blog sencer els trobareu, ordenats cronológicament.

Muchas romerías, en la Península Ibérica pero también en la Europa católica del Sur, derivan de «votos de pueblo» institucionalizados durante las epidemias del s.XVI y XVII.

El meu pare, Josep M. Comelles Calatayud (Cubells, 1921) va rodar en super8 una dotzena d’hores entre 1969 i una data no definida en que va abandonar el suport quimic pel video analógic.

Vaig descobrir València el 1964. Fou un dels rars premis viatgers que ens oferíren uns pares als que no els agradaba massa viatjar.

D’una manera molt improvisada vam decidir, l’Edu Comelles i jo anar a la processó de Divendres Sant.

Viajé a Oriente, por primera vez, en setiembre de 1996.