La bogeria, nois, és com el sol, brilla per tot arreu (William Shakespeare, La tempesta)

A Alacant, una ciutat on el Sol és la norma, parlar de bogeria i cinema esdevé un desafiament. A la sala fosca i davant un centenar d’estudiants vaig proposar-los un recorregut per algunes de les pel·licules clàssiques que han encarat els bojos, la bogeria o els manicomis al cinema. Per la meva sorpresa – i la de tots els que ja tenim «una edat» – la inmensa majoria dels estudiants no havien vist els clássics. En l’escena del «Perro andaluz» de Luis Buñuel on la navalla talla l’ull, crits a la sala. Els joves sembla que ja no veuen res, i menys en blanc i negre. Després van fer-me una petita entrevista que por tenir un lloc en aquest blog.