Dissabte de Glória, a la meva infantesa l’associava amb la cassolada que feiem els nens i les nenes, a migdia des del balcó del pis barceloní on vivia. Cloc, cloc, cloc, cloc!! Mai vaig saber si era una cassolada de triomf o una cosa vinculada a que calia «matar jueus» que la parafernàlia retórica nacional-católica afirmava. Era divertit veure com les tapadores de les cassoles d’alumini de casa que la meva avia ens proporcionava a la meva germana i a mi s’abonyegaven. Després, crec que des de finals dels cinquanta, el cotxe familiar ens duia a Cubells on recordo les matinades màgiques amb un cel ras i un fred que pelava els dits, seguint el Via Crucis de les dones fins al calvari del poble davant la serra.

Cinquena estació:
Deu vos salve María
Plena sou de Gràcia

Després «panadó» d’espinacs amb panses i pinyons i torrades de pa amb oli previament restregades amb all. Un any vaig participar a la processó de Balaguer. Els armats de Balaguer no eren com els de Cubells, semblàven romans del temps d’August.

Apòstata de ben jove he tingut sempre una especial querència pels rituals penitencials i les processons, que no ha minvat amb els anys. Per aixó el dissabte de Glória després de deixar una tieta nostra – la Isabel Veciana (1928-2023), a casa seva, el Manolo Allué i jo vam acostar-nos a la catedral de Tarragona a veure la processó de la Soledat. Era per mi el primer cop. Aixó de la Setmana Santa és per mí, de fa molts anys, complicat en termes d’agenda, peró si sóc a Tarragona m’agrada anar-hi. Aquella nit era molt fosca en la fosca Part Alta però la Catedral de Tarragona és ara, despres de la espléndida restauració del seu interior, enlluernadora dins la seva simplicitat arquitectónica i la seva extraordinaria funcionalitat artística. Com sempre, no sabia massa be que fer malgrat que havia pres amb mi la càmera. Vaig deixar-me dur pels tambors, pel ritme, pels colors, pel blanc i negre i després vam seguir, erràticament el seu cami per les davallades de la vila. La processó te un caire íntim, reclós, la banda estava particularment posada en la cosa. El que n’ha eixit és un document visual, o una impressió visual.