La meva avia, Josefina Calatayud Espinós (Valladolid-Campo Grande 1894- Barcelona 1996), la segona a la dreta de la imatge era d’origen valencià. El seu pare Heliodoro Calatayud Tornos havia nascut a Rafelguaraf (Ribera alta) i la seva mare  Joaquina Espinós a Benilloba (Comtat) malgrat que es va criar a Gorga, ben a prop. Ell era maquinista de la companyia del Nord – la línia Xàtiva Tarragona pertanyia a la companyia-, i al llarg de la seva vida laboral va estar destinat als diversos diposits i reserves de tracció de la companyia.El 1894 era a Valladolid-Campo Grande i allí va néixer la Josefina. Poc després es traslladaren a Catalunya, a Lleida on confluien la linea a Reus i Tarragona, la de Saragossa-Arrabal i la de Manresa-Barcelona Nord i Sant Joan de les Abadesses. La fotografía el mostra a la seva màquina al diposit de tracció de Lleida. Vivien a un pis obrer a la Rambla de Ferran de Lleida, ben a prop de la estació.

La meva avia era una extraordinària contadora de contes. Crec que sabia tots els publicats per Saturnino Calleja (1853-1915), i malgrat que no podía coneixer el rondallari de Joan Amades, el seu repertori incloïa també contes catalans, els de Grimm i alguns d’Andersen que coneixia per tradició oral.

La Josefina, quan jo vaig néixer el 1949, tenia 55 anys. Per mi i la meva germana era la «abuelita», malgrat que sempre ens parlava en un catalá occidental matisat per les parles barcelonines doncs va viure a Barcelona des de 1922. El seu marit havia mort el 1939 a l’exili i ella vivia a casa nostra. Tenia una memoria vivíssima dels anys d’exili i de la guerra i la meva infantesa va escoltar centenars de contes a la saleta del pis minúscul on viviem a Còrsega-Sardenya. Era una saleta amb un sofa que servia de llit, dues butaques d’orelleres i abans de sopar contava contes. Entre els contes hi havia memories de la seva vida, del seu pare, de Lleida, de quan va viure a Camarasa i dels seus viatges a València on vivien els seus oncles i les seves cosines.

Recordo com si fos avui el relat del seu viatge a València el 1909. Tenia tretze anys. Era per anar a la Exposición Regional Valenciana de1909. Era un mes abans de la Setmana Tràgica. Tenia molt viva la memoria de la exposició, de les seves cosines, de l’estrena del Himno a Valencia de Jose Serrano cantada pel tenor Lambert Alonso.

Fa pocs dies, vaig trobar aquesta fotioNo se per quina raó no va apareixer en algun racó de la casa dels meus pares i no l’havia vist abans. Per la meva sorpresa, la vaid descobrir a elle, menudeta, la segona a la dreta de la imatge. He quedat cautivat pel valor etnogràfic de la imatge. Se que es ella i puc pensar que en el grup de noies empolainades per la ocasió hi havia les també les seves cosines valencianes. Crec que la foto es de la Plaça Rodona de València i com la qualitat de la imtage és extraordinària permet copsar amb tots els detalls el que era el vestit festiu de les noies a la València del seu temps. Gaudiu-ne com en gaudeixo.