La presència, entre nosaltres de la plaga – la pesta, el loimós, the plague-, es un bon moment per ocupar-se i reflexionar en veu alta sobre temes dels que vinc ocupant-me des de fa uns 45 anys. Els antropòlegs i els historiadors de la ciencia i també els historiadors generals han fet objecte dels seus interessos. la meva col·lega Coral Cuadrada en va fer una magnífica aproximació fa uns anys.

Pero hi ha algun clàssic que pot veinir be perque relaciona els canvis económics i culturals amb les diferents epidèmies de l’història de la Humanitat. Es un llibre, com el de la Coral, extremadament bonic.

La situació actual te prou elements comuns amb el que, en el passat, van haver de resoldre primer les res publica locals, els municipis, i des del segle XIX les autoritats sanitaries dels estats. Es tracta no d’un problema de salut individual, sinó d’un problema de «salut col·lectiva» -un terme que no es exactament el mateix que el de salut pública-. «Salut col·lectiva» remet a la idea que les col·lectivitats humanes, com a tals hem d’assumir la responsabilitat, no únicament sobre el nostre cos, sino sobre les col·lectivitats en que estem inmersos. En la mesura que la nostra memòria col·lectiva de pandémies al que nomenen Occident, són les dues grips, la espanyola de 1918 amb una mortalitat esfereidora

i la asiàtica de 1956-7.

Haviem perdut la consciència d’aquest tipus d’amenaça i de la nostra responsabilitat com a grups humans. Malgrat pel·licules de èxit com Outbreak (1995) i les crisis posteriors localitzades o relativament localitzades com les «vaques bojes» o el SARS havien quedat relativament confinades. El Ebola menja a part en la mesura que aixó d’Africa està molt lluny i no afectava obviament als mercats financers. La generalització de les assegurances socials ho ha afavorit probablement. Aixó ha donat lloc a una serie de publicacions recents i anteriors a la crisi pero que posen de relleu l’interès dels antropòlegs pel tema.

Lynteris, C. (2019). Human Extinction and the Pandemic Imaginary. In Human Extinction and the Pandemic Imaginary.
Routledge. https://doi.org/10.4324/9780429322051

Caduff, C. (2014). Pandemic prophecy, or how to have faith in reason. Current Anthropology, 55(3), 296–315.
https://doi.org/10.1086/676124

Caduff, C. (2018). After the next: Notes on serial novelty. Medicine Anthropology Theory | An Open-Access Journal in the Anthropology of Health, Illness, and Medicine, 5(4), 86–105.
https://doi.org/10.17157/mat.5.4.623

Fa una anys, la Fundació Antoni Esteva ens va encarregar a Enrique Perdiguero i a mi un text sobre The walking dead i les epidèmies. La serie fou, en el seu moment novedosa en la mesura en que, en la primera temporada feia una especial insistensia en que es tractava d’una crisi virica on un dels punts de referència era el CDC d’Atlanta. No us resumiré l’article però c en teniu aci el link en castellà i en anglés

Comelles, J. M., & Perdiguero-Gil, E. (2016). The Walking Dead y el imaginario de la epidemia. Cuadernos de La Fundacion Dr. Antonio Esteve, 35, 65–72 .https://www.raco.cat/index.php/QuadernsFDAE/article/view/316972

Comelles, J. M., & Perdiguero-Gil, E. (2017). The Walking dead and the collective Imaginary of Epidemics. In T. de la Torre (Ed.), Notebooks of the Esteve Foundation n. 42 (Vol. 42, pp. 61–68). http://www.esteve.org/medicine-in-television-series/

L’aparició de la plaga i el confinament a que estem sotmesos m’ha permes fer una cosa a la que no estic massa acostumat. Escriure texts curts, no necessàriament periodístics ni que siguin tampoc un diari. Ho he començat a fer a Facebook . Te l’avantatge de la inmediatesa i del feed-back. A Facebook no vull posar imatges doncs la temptacio pot ser simplement comparti o posar un like i no llegir. Aquí en canvi puc fer-ho d’una manera més sofisticada, intentaré que no massa académica pero amb un pla molt diferent. La seir s’anomenará La Plaga. Publicaré indistintament en catalá o castellà pero teniu a sota un enllaça amb el traductor.