{"id":96,"date":"2008-11-13T12:15:00","date_gmt":"2008-11-13T12:15:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=96"},"modified":"2025-01-13T17:06:53","modified_gmt":"2025-01-13T17:06:53","slug":"fotografia-i-etnografia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/fotografia-i-etnografia\/","title":{"rendered":"Fotografia i etnografia"},"content":{"rendered":"\r\n

Susan Sontag a Sobre la fotografia<\/i> obr\u00ed les portes a un debat sobre el valor de la fotografia com a representaci\u00f3 de la realitat. Despr\u00e9s, els antrop\u00f2legs han discutit el seu valor com a font etnogr\u00e0fica. Jo no vull ac\u00ed entrar en el debat te\u00f2ric, nom\u00e9s destacar la contribuci\u00f3 de les imatges per una reconstrucci\u00f3 hipot\u00e8tica de la vida institucional a partir de la seva triangulaci\u00f3 amb altres fonts. Exigeix discutir la relaci\u00f3 que hi ha entre l\u2019art del fot\u00f2graf – sigui amateur o professional – , i la realitat documental de l\u2019establiment. La majoria d\u2019imatges de l’ Institut Mental s\u00f3n una – en general – meravellosa representaci\u00f3 de l\u2019imaginari que fem els no bojos de la casa dels bojos i aquest l\u00edmit ens obliga a ser prudents. L’imatge destacada, encara m\u00e9s, es un fotograma d’un documental on es va representar ex-post facto un esdeveniment banal.<\/p>\r\n\r\n\r\n

\r\n
\r\n
\"\"
El claustre central del Institut Mental de la Santa Creu el 1925 (AHSCP)<\/figcaption><\/figure>\r\n<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

Vist des de la lluentor del paper couch\u00e9<\/i>, l\u2019edifici constru\u00eft per un arquitecte de f\u00e0briques – l\u2019Oriol i Bernadet autor de Can Ricart al Poble nou -, perqu\u00e8 pensat per un alienista – Pi i Molist -, que volia una f\u00e0brica de curar bojos, esdev\u00e9 en les imatges un entorn quasi be idil\u00b7lic, silenci\u00f3s i solitari, un claustre en el que la remor de les aig\u00fces d\u2019un estany, el brunzir de les abelles o el cant de la puput son influ\u00e8ncies determinants per retornar el boig a la ra\u00f3 i a la tranquil\u00b7litat d’esperit. La realitat no era aix\u00ed. Era molt m\u00e9s b\u00e8stia. Per\u00f2 els fot\u00f2grafs van saber copsar-ne el silenci i la atemporalitat. Una concepci\u00f3 tan est\u00e0tica del temps que nom\u00e9s l\u2019infinitesimal creixement de les palmeres del claustre permet percebre el curs de les d\u00e8cades. No s\u00e9 si els fot\u00f2grafs volien representar el manicomi buid, si les exposicions llargues els oblig\u00e0ven o si els capellans es neg\u00e0ven a que els parracs dels bojos i les boges ofenguessin les mirades burgeses.<\/p>\r\n

Les imatges \u201coficials\u201d tamb\u00e9 el que el manicomi fos regit, durant d\u00e8cades, sota una f\u00e8rula religiosa – per la dimissi\u00f3 del poder civil – i els seus efectes fa que moltes de les fotografies, si no representen el que es religi\u00f3s, encara que \u00e9s possible descobrir infinitat d\u2019imatges a sales i depend\u00e8ncies, s\u00ed que reflecteixen una obsessi\u00f3, quasi patol\u00f2gica, per l\u2019ordre, l\u2019endre\u00e7, paradoxal en la casa dels bojos. Amb la excepci\u00f3 de les imatges de la cuina, els tallers, les granjes, el costurer o el menjador de les \u00e0vies, els homes i les dones no apareixen. S\u00f3n omnipresents en el documental de Mateo Santos, Movimiento revolucionario en Barcelona<\/em><\/a>, produit l’agost de 1936. Tornen a ser-hi quan els no professionals o en Tino Soriano<\/a> s\u2019obliden de les parets i encaren la gent, amb la mirada ing\u00e8nua dels primers i l\u2019expressionista del segon. Per\u00f2 tamb\u00e9, a mesura que avan\u00e7a el segle XX els bojos s\u00f3n m\u00e9s bojos. Les \u00e0vies i els malalts a la fleca, a la filatura, a la cuina, o al taller no es distingeixen massa dels \u201chermanos\u201d o de les \u201cprobandes\u201d de l\u2019Orde de la Santa Creu. Despr\u00e9s la dist\u00e0ncia generacional creix, el contrast entre joves i vells \u00e9s m\u00e9s punyent, m\u00e9s dram\u00e0tic, la dist\u00e0ncia entre els p\u00e0rracs dels uns i el uniformes de les altres m\u00e9s forta. Quan el boig o la boja eren m\u00e9s exclosos, m\u00e9s pr\u00f2xims eran als seus guardians, quan menys guardians s\u00f3n els guardians m\u00e9s lluny dels bojos queden representats.<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Susan Sontag a Sobre la fotografia<\/i><\/b> obr\u00ed les portes a un debat sobre el valor de la fotografia com a representaci\u00f3 de la realitat. Despr\u00e9s, els antrop\u00f2legs han discutit el seu valor com a font etnogr\u00e0fica. Jo no vull ac\u00ed entrar en el debat te\u00f2ric, nom\u00e9s destacar la contribuci\u00f3 de les imatges per una reconstrucci\u00f3 hipot\u00e8tica de la vida institucional a partir de la seva triangulaci\u00f3 amb altres fonts.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":103,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[402,403,408],"tags":[18,19],"class_list":["post-96","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-medical-anthropology","category-crazy-people-and-asylums","category-visual-ethnographies","tag-imagenes-de-archivo","tag-psiquiatria"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2008\/11\/fotografia_etnografia_01.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/96","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=96"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/96\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1336,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/96\/revisions\/1336"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=96"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=96"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=96"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}