{"id":691,"date":"2016-02-09T18:04:00","date_gmt":"2016-02-09T18:04:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=691"},"modified":"2025-03-01T18:23:50","modified_gmt":"2025-03-01T18:23:50","slug":"fer-lagost-al-gener","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/fer-lagost-al-gener\/","title":{"rendered":"Fer l’Agost al Gener"},"content":{"rendered":"\r\n

Freud va escriure p\u00e0gines memorables, algunes probablement fantasies de metge burg\u00e8s a la Viena finisecular de l’Imperi Austro-hongar\u00e8s, sobre les relacions paterno i materno filials. Per aix\u00f3 quan el Dr. (Edu) Comelles<\/a> va proposar-me que rod\u00e9s algunes imatges del recital sobre peces del seu darrer disc Agost<\/i><\/a> a Tarragona vaig dir que si. Hom no pot negar-s’hi quan el nen demana al papa una cosa com aquesta.<\/p>\r\n

Primer va suggerir-me rodar amb una c\u00e0mara fixa. Una cosa prudent. Per\u00f2 estic ara en la fase que va del Treball de Fi de Grau o de Fi de Master a la Tesi de Doctorat (autodidacta i sense passar per cap curs de doctorat ni cap comissi\u00f3) en (cinemato)graf\u00eda i rodar un concert tenia el seu morbo com a exercici d’aprenentatge (que diuen ara) i per fer alguns primores de la c\u00e1mara<\/i> que deia Azor\u00edn. Est\u00e0 clar que, en un concert enregistrat, l’eix narratiu no pot ser sin\u00f3 la m\u00fasica. Inevitablement un pla fixe. Per aix\u00f3 retransmetre un concert que no sigui amb el Mick Jagger o el Springsteen que s\u00f3n espectacles teatrals en escena, no \u00e9s gens f\u00e0cil, ni conceptual ni visualment.<\/p>\r\n

A principis del seixanta el cineasta Henri-Georges Clouzot ho va intentar amb Von Karajan per una serie<\/a> de televisi\u00f3. Karajan tenia una especial magia teatral dirigint, pero rodar amb 16mm i una o dues c\u00e1mares la Filharmonica de Berlin era complicat i Clouzot feia el que podia. De fet les retransmissions televisives de concerts s\u00f3n per veure-les sense imatge, no cal, excepte la de la Filharm\u00f3nica de Viena el dia de Cap d’Any, despres de la raci\u00f3 d’Almax i Omeprazol per compensar la basca del cava barat permet anar mirant mentre netejes la sala i de tant en tant treuen unes ballerines sexy<\/i> per animar el Danubi blau<\/i>.<\/p>\r\n

Pero, revenons a nos moutons<\/i>. En una orquesta hi ha musics que \u00abtoquen el guitarr\u00f2\u00bb, en un concert d’art sonor hi ha una m\u00e0quina i el Dr. (Edu) Comelles diu que ell \u00abno toca\u00bb que es com dir que el Macbook toca solet. Jo no m’ho he cregut mai i les vegades que l’he vist en directe belluga bastant de cintura cap amunt. Per aix\u00f3 vaig decidir pensar l’enregistrament amb dues c\u00e0mares, una \u00abprofessional\u00bb y una \u00abdom\u00e8stica\u00bb. Una fixa i l’altra, com m’agrada, a la ma, la eye-camera<\/i> de l’etn\u00f2graf visual.<\/p>\r\n

Tampoc volia trastocar la il\u00b7luminaci\u00f3 de l’espai i per incrementar el sentit de realitat absorbir les lli\u00e7ons del Soderbergh a The knick<\/i> i rodar amb llum natural (tamb\u00e9 ho va fer Kubrick a Barry Lindon<\/i> amb suport fotoqu\u00edmic). A The knick<\/i> les textures de color estan retocades i jo mateix ho he fet perqu\u00e8 la il\u00b7luminaci\u00f3 natural fa males passades, i els llums indirectes \u00abper fer ambient\u00bb que van posar el Manolo Allu\u00e9 i l’Edu Virgili va ser una tortura (per mi). Dit aix\u00f3, la primera pe\u00e7a Belando Street<\/i> va rodar-se amb la c\u00e0mara \u00abpro\u00bb fixa i la \u00abdom\u00e8stica\u00bb a la ma. Greu error, perque la lluminositat de la primera era molt millor pels primers plans. Vaig canviar a la seg\u00fcent pe\u00e7a i a Happy birthday<\/i>, la \u00abdom\u00e9stica\u00bb \u00e9s la fixa i la \u00abpro\u00bb, la mobil.<\/p>\r\n

El Dr. (Edu) Comelles \u00abtoca\u00bb i molt. Te un posat escenogr\u00e0fic que el converteix en una esp\u00e8cie de \u00abpianista\u00bb u \u00aborganista\u00bb dels potenci\u00f2metres i de les pantalles. Els seus dits molssudets \u00e9s mouen per les m\u00e0quines com si fossin ballerines delicades. La c\u00e0mera m\u00f2bil va enamorar-se dels detalls, va invadir l’espai de privacitat de l’artista per deixar que el doctorand (o sia jo) fes el seu aprenentatge. El principal problema era que les dues c\u00e0mares havien d’enregistrar un pla seq\u00fc\u00e8ncia sense talls. En cas contrari, la sincronitzaci\u00f3 de les dues c\u00e0mares era molt complicada. La fixa serveix per tapar els batecs de l’altra i els moviments inesperats…<\/p>\r\n

Al seure a editar, dits i sons, sons i dits em van semblar particularment atractiu. Si diu que no toca, que vol dir aquest ballet digital, els moviments del cap i del cos, la concentraci\u00f3 en un punt que manifesta.<\/p>\r\n

Exclusivas Arajol<\/i> que \u00e9s la productora de la casa, intenta que els seus productes finals tinguin un puntet de dignitat \u00abpro\u00bb. El problema era com resoldre els cr\u00e8dits del principi i del final si no volia caure en la concessi\u00f3 dels plans de recurs del public. Pel final, cap problema, havia rodat uns segons de la careta del CD. Per\u00f2 al principi la cosa era m\u00e9s complicada. Com el Dr. (Edu) Comelles diu que Agost<\/i> neix del so del dit en una copa de cristall, vaig agafar-ne una, comprada als \u00abxinos\u00bb, vaig muntar un teatret amb fotos del \u00abnen\u00bb, com s’escau, i amb una ma fixava la c\u00e1mara al tripod i amb l’altra movia el dit per la copa. El merit \u00e9s la meravellosa gravaci\u00f3 que el Dr. va fer a partir del seu enregistrament del so del dit a la copa a un celler de vins. Per\u00f2 a mi m’agrada tamb\u00e9 el pla amb el meu dit, gens ballerinos donant voltes a la copa…<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n