{"id":371,"date":"2010-06-22T14:38:00","date_gmt":"2010-06-22T14:38:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=371"},"modified":"2025-09-14T16:58:58","modified_gmt":"2025-09-14T16:58:58","slug":"viatge-a-la-nit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/viatge-a-la-nit\/","title":{"rendered":"El Viatge a la nit de Lluis Mallart"},"content":{"rendered":"\r\n<p>Des de fa trenta anys, s\u00e9 d&#8217;en Mba Owona. Es d&#8217;aquests prsonatges que formen part de la teva vida, de les converses amb els amics, d&#8217;exemples que fas servir a les classes per\u00f2 que no tenen una cara. Poden ser personatges que viuen entre els l\u00edmits de la ficci\u00f3 i de la realitat ficcional amb les que constru\u00efm les nostres vides. La setmana passada doncs, despr\u00e9s d&#8217;una invitaci\u00f3 d&#8217;en Lluis, vaig decidir, no sense certs dubtes anar a Barcelona. En Llu\u00eds m&#8217;havia parlat ocasionalment del Ricardo Iscar, del documental que preparava i n&#8217;havien vist uns bocins al CSIC el dia que en Lluis va presentar el seu <a href=\"el-bosc-den-lluis-mallart\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Sistema M\u00e8dic dels Evuzok<\/a>. Les imatges eren interessants, per\u00f2 un <i>teaser<\/i> de deu minuts, amb els llums encesos&#8230; Sent\u00eda al Llu\u00eds content pel documental per\u00f2 a la vegada&#8230; potser amoinat.<\/p>\r\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-1041 alignleft\" src=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/DSC04780-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"663\" height=\"497\" srcset=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/DSC04780-300x225.jpg 300w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/DSC04780-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/DSC04780-768x576.jpg 768w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/DSC04780-1536x1152.jpg 1536w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/DSC04780-2048x1536.jpg 2048w\" sizes=\"(max-width: 663px) 100vw, 663px\" \/>A la porta del Verdi Park hi havia una gernaci\u00f3. <i>Everybody there<\/i>. No va extranyar-me. Jo mateix m&#8217;havia vestit ad hoc. Sahariana i pantalons tapioqueros, res de cvestit i corbata. En Lluis amb un sueter de punt blanc, els cabells al vent. Entrem. La presentaci\u00f3. El millor regal de la seva vida diu en Llu\u00eds. Els llums s&#8217;apaguen i la nit ve. El pr\u00f3leg, un conte sobre els origens de l&#8217;evu amb unes imatges de nit, on\u00edriques, despr\u00e9s en l&#8217;ombra del cinema, les imatges i els homes i les dones et duen a una realitat que m&#8217;envoltava, amb un registre realista per\u00f2 que no pod\u00eda desprendre de les narratives d&#8217;en Lluis dels darrers trenta anys. La Nsola d&#8217;Iscar, \u00e9s la Nsola que havien llegit? Crec que si \u00e9s la de Iscar i la que haviem llegit i malgrat els elements de \u00abmodernitat\u00bb que apareixen ac\u00ed o all\u00e1, i no el menor un transistor dels anys seixanta amb que Mba Owona escolta m\u00fasica, em vaig sentir transportat a un m\u00f3n fora del m\u00f3n defensat per les fulles dels arbres inmensos que tanquen l&#8217;horitzon, on les dones treballen com S\u00edsif per fer un embassament que els rendir\u00e0 uns peixos escadussers, on la vida discorre lenta, pl\u00e0cidament, amb un ritme que cre\u00efem que no pot existir arreu. I al mig de tot el personatge, fascinant, al que al final podem posar-hi cara, fil\u00f2sof ocasional, amb el punt d&#8217;ironia i dist\u00e0ncia que dona haver viscut i haver sapigut viure. I la pluja, i els arbres, i els sons i els silencis. Hi ha la Nsola de Mab Owona, d&#8217;en Llu\u00eds Mallart, al Verdi era la Nsola del Commie. Liter\u00e0ria, imaginada a partir de la bell\u00edsima prosa d&#8217;en Llu\u00eds i que en Iscar havia sapigut transmetre amb el punt just de rousseaunisme, amb el punt necessari per transmetre el que una etnografia cl\u00e0ssica representava. Em vaig deixar dur, o vaig quedar <i>pris<\/i> com deia la Favret-Saada, perque amb el cinema i amb certes etnografies cl\u00e0ssiques m&#8217;importa menys el contingut etnogr\u00e0fic que la capacitat de submergir-me en el text cinematogr\u00e0fic o etnogr\u00e0fic. Per mi que quan viatjo somnio, de tal manera que el viatge esdev\u00e9 un par\u00e8ntesi entre dues experi\u00e8ncies on\u00edriques, la sessi\u00f3 del Verdi el Juny del 2010 s&#8217;associa a l&#8217;experi\u00e8ncia de <i>Kwaidan<\/i>, al Savoy fa quaranta anys, o amb <i>Aguirre<\/i>. I finalment, el ritual. Iscar enten molt be la relaci\u00f3 entre ritual i teatralitat, o cinematograficitat, en fi de comptes un ritual \u00e9s un <i>jeu d&#8217;acteur, a play<\/i> i enten molt be com el lenguatge cinematogr\u00e0fic pot mostrar el que la escriptura no pot dir, m\u00e9s que sortint i distanciant-se del <i>jeu<\/i>. Rouch a les <i>Ma\u00eetres Fous<\/i> se&#8217;n sortia prou be, el documental sobre el tarantisme de De Martino no. Iscar refor\u00e7a les dimensions teatrals del ritual perque el propi Mba Owona fa l&#8217;exercici de distancia que cal, no sense ironia, del seu ritual i del seu significat. Potser per aix\u00f3 un dels que toquen el tambor porta una samarreta del Bar\u00e7a.<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Des de fa trenta anys, s\u00e9 d&#8217;en Mba Owona. Es d&#8217;aquests prsonatges que formen part de la teva vida, de les converses amb els amics, d&#8217;exemples que fas servir a les classes per\u00f2 que no tenen una cara.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1042,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[46,3,5,13,171,172],"tags":[211,177,24,210,215,20],"class_list":["post-371","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-antropologia","category-antropologia-medica","category-etnografies-visuals","category-obituarios-y-memorias","category-salut","category-societat-i-cultura","tag-africa","tag-antropolegs","tag-cine","tag-lluis-mallart","tag-medical-anthropologists","tag-personal"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2010\/06\/evuzoks.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/371","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=371"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/371\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2594,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/371\/revisions\/2594"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1042"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}