{"id":2674,"date":"2025-12-20T17:33:34","date_gmt":"2025-12-20T17:33:34","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=2674"},"modified":"2025-12-20T17:45:43","modified_gmt":"2025-12-20T17:45:43","slug":"escrits-intrascendents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/escrits-intrascendents\/","title":{"rendered":"Escrits intrascendents?"},"content":{"rendered":"

\"\"Fa un parell d’anys, vam posar-nos d’acord en Joan Prat,l\u2019Oriol Roman\u00ed i jo mateix vam pensar en produir un llibre amb uns escrits d’en Llu\u00eds Mallartnque ens arribaven de tant en tant. Escrits al fil dels dies, els rebiem sovint per les nostres onom\u00e0stiques, Sant Joan, Sant Josep Oriol i Sant Josep i la Verge Maria o als volts de Nadal o en dates indeterminades. Documents privats, miscel\u00b7lanis, sempre rics de contingut, sempre divertits malgrat la seva aparent manca de transcend\u00e8ncia. Quan va fer 85 anys, ja ens havia anunciat que \u00abtancava la barraqueta\u00bb professional, la seva feina acad\u00e9mica. El seu arxiu professional, estava repartit en el seu departament a Nanterre-Paris X i l’Arxiu Nacional de Catalunya, i ara tamb\u00e9 en repositoris documentals a la regi\u00f3 camerunesa que el va acollir i que es viva en la mem\u00f2ria de tots. Jubilar-se, connais pas.<\/em>.. per\u00f2.<\/p>\n

Poc despr\u00e8s de la pand\u00e8mia, el Pol Comelles havia editat un llibre amb un d\u2019aquesta relats, El repl\u00e0.<\/em> Una edici\u00f3 no venal, dues dotzenes d\u2019exemplars que vam oferir-li com a regal. Aquest cop per\u00f2, la cosa havia de ser secreta, i durant dos anys el secret ha estat digne del dels cellers del Vatic\u00e0. Mes encara, amb el llibre ja impr\u00e8s fa dos mesos la consigna era no dir ni piu fins que finalment vam dur-li a Olot, una visita pr\u00e8via a la presentaci\u00f3 d\u2019avui. La visita va ser cordial\u00edssima de manera que ens va tocar tornar negra nit…<\/p>\n

La feina dels compiladors no deixa de ser feixuga. Hem d\u2019interpretar, revisar i ordenar textos destinats a no ser publicats inicialment i enviats a amics que coneixen les coses que en Lluis explica. Un primer problema era cronol\u00f2gic. La data de cada cap\u00edtol es la del e-mail que ens enviava. El segon era organitzar els materials que \u00a0vam optar per classificar-los en cinc parts: \u00c0frica, Olot, el Clero, el temps que fuig i dos obituaris. Calia revisar tots els documents, en la mesura que no s\u2019havien enviat per publicar-los, unificar l\u2019estil i donar una coher\u00e8ncia al conjunt.<\/p>\n

Malgrat que en Ll\u00fais, en el primer dels textos, es cr\u00edtic davant la idea de la etnografia com a g\u00e8nere literari (em criticava a mi per dir-ho!) els seus documents s\u00f3n experiments literaris en la majoria dels casos, oscil\u00b7len entre la nouvelle<\/em> com es el cas del magn\u00edfic Plany de l\u2019abia<\/em> on un objecte de museu esdev\u00e9 l\u2019autor de la seva pr\u00f2pia autobiografia, notes de camp com molts dels mes curts a partir de fets diversos que esta vivint i relats auto etnogr\u00e0fics com no podia ser d\u2019una altra manera per qui va escriure Soc fill dels evuzok.<\/em> D\u2019aquests darrers n\u2019evoco nomes dos per la seva extensi\u00f3: El repl\u00e0<\/em>, d\u2019una banda, una microetnografia sobre un min\u00fascul repl\u00e0 del sete pis de casa seva, una etnografia entomol\u00f2gica, fruit de l\u2019art etnogr\u00e0fic d\u2019en Ll\u00fais de les relacions que s\u2019estableixen entre dos fam\u00edlies que comparteixen un espai que els arquitectes no van pensar que esdevingu\u00e9s una arena social. Els escrits sobre l\u2019Esgl\u00e9sia, cont\u00e9 fragments d\u2019unes Mem\u00f2ries \u00edntimes<\/em> que tamb\u00e9 ens va fer arribar i que \u00a0preservem com si fossin la Biblia de Gutenberg. Permeten un tast d\u2019un relat entre autobiogr\u00e0fic i autoetnogr\u00e0fic sobre la Barcelona de la II Rep\u00fablica i l\u2019Espanya del franquisme aut\u00e0rquic que precedeix a Soc fill dels Evuzok per\u00f2 continua amb la seva experi\u00e8ncia de vint anys al bell mig de la aleshores gloriosa etnnologie fran\u00e7aise<\/em> que n\u2019ha fet d\u2019ell el mes franc\u00e8s de l\u2019etnologia catalana i el mes catal\u00e0 de la francesa.<\/p>\n

Les Memories \u00edntimes<\/em> acabaven al voltant de 2010 quan era prop dels vuitanta anys. La darrera part d\u2019aquests escrits El pas del temps<\/em> es una autoetnograf\u00eda sobre fer-se gran, en Llu\u00eds no es vell, es tamb\u00e9 un jove antic doncs si no no podria explicar-se com i que ens explica.<\/p>\n

Per publicar el llibre vam pensar que calia una presentaci\u00f3, en la mesura que els documents no estan majorit\u00e0riament centrats en la seva etnografia africana sin\u00f3 que son escrits etnogr\u00e0fic en altres contextos. Aix\u00f2 va suposar revisar la etnografia catalana del Ll\u00fais des de Etnologia i pastoral<\/em> de principis dels setanta fins als escrits intranscendents. Seguir aquesta traject\u00f2ria presentar aquest llibre a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans es per reflexionar tamb\u00e9 sobre el paper de l\u2019escriptura etnogr\u00e0fica \u2013 de camp- i sobre la construcci\u00f3 del catal\u00e0 etnogr\u00e0fic de la mateixa manera que Malinowski va revolucionar l\u2019angl\u00e8s etnogr\u00e0fic o L\u00e9vi-Strauss el franc\u00e8s tamb\u00e9 en una auto etnografia., Tristos tr\u00f2pics<\/em> que nomes un poeta va saber traduir com calia.<\/p>\n

Els nostres Argonautes del Pac\u00edfic occidental<\/em> es el Sistema m\u00e8dic dels evuzok<\/em>, i els nostres Tristos tr\u00f2pics<\/em>, Soc fill del evuzok<\/em>. La literatura etnogr\u00e0fica en catal\u00e0 estava en mans d\u2019alguns folcloristes prefabrians\u00a0 o postfabrians com Cels Gomis o Joan Amades. Per\u00f3 son es el realisme ni el naturalisme etnogr\u00e0fic encotillats en les classificacions del folclore positivista. Queda en canvi una tradici\u00f3 de realisme o naturalisme etnogr\u00e0fic en algunes novel\u00b7les com les de Narc\u00eds Oller, Victor Catal\u00e1 o Sagarra \u2013 tamb\u00e9 en Lloren\u00e7 Vilallonga i la Rodoreda-, en llibres de ciatges com el de Sagarra a la Polinesia, dietaris literaris com el de Ramona Via i es clar en la obra de mes valor etnogr\u00e0fic de Josep Pla.<\/p>\n

Es en aquesta genealogia que el catal\u00e0 d\u2019en Lluis Mallart s\u2019inscriu i aix\u00ed esdev\u00e9 un model per les generacions posteriors de com s\u2019ha d\u2019escriure les observacions i els relats de camp dels antrop\u00f2legs. Un registre ample que permet un absolut rigor acad\u00e8mic i un registre mes complex que incorpora l\u2019autoria com una pe\u00e7a en que tamb\u00e9 cal incorporar les emocions de l\u2019autor i que fa bo l\u2019extraordinari final cinematogr\u00e0fic de Soc fill dels Evuzok<\/em> on Mama Jeanne li diu<\/p>\n

\u201cQuan els evuzok donen la benedicci\u00f3 a un dels seus fills \u00e9s perqu\u00e8 tingui un bon viatge, certament, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 retorni al seu pa\u00eds\u2026. Fins ara sempre havies tornat\u2026Soc vella, ja no ens veurem mes\u201d.<\/em><\/p>\n

En Llu\u00eds mai ha marxat.<\/p>\n

PS: afeixeix-ho l’enlla\u00e7 al documental sobre la sevara traject\u00f3ria acad\u00e8mica.<\/p>\n