{"id":238,"date":"2009-09-25T16:10:00","date_gmt":"2009-09-25T16:10:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=238"},"modified":"2025-03-01T11:29:08","modified_gmt":"2025-03-01T11:29:08","slug":"sopranos-i-tenors-despujol-millet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/sopranos-i-tenors-despujol-millet\/","title":{"rendered":"Sopranos i Tenors: Despujol, Millet\u2026 2009"},"content":{"rendered":"\r\n
\"\"
Despujol, Arriba i Castro, Modrego y Vilaseca (AHSCP)<\/figcaption><\/figure>\r\n

A mitjans dels anys cinquanta, quan els falangistes campaven amb el seu estil pinxo per la Ciutat de Barcelona, a Llu\u00eds Maria de Despujol i Ricart, de la nissaga dels Palmerola, Canonge de la Seu de Barcelona, Doctor en Dret Rom\u00e0, Prelat Dom\u00e8stic del Sant Pare i Capell\u00e0 del Real Cuerpo de la Nobleza de Catalu\u00f1a<\/i> el Cap\u00edtol van anomenar-lo per representar-lo a la Molt Il\u00b7lustre Administraci\u00f3 de l’Hospital de la Santa Creu (MIA). Romandria al c\u00e0rrec una d\u00e8cada al costat de Mariano Vilaseca, un altre canonge tradicionalista que havia estat director de Flechas y Pelayos<\/i> durant el seu exili al Burgos de 1937 a 39, per\u00f2 que des dels temps de la Dictadura de Primo de Primo de Rivera va ser, intermitentment, administrador de l’Hospital fins que el van fer fora o va dimitir el 1967. Despujol, era el cunyat de Ventosa i Calvell, i oncle d’Ignasi Ventosa i Despujol, home fort de Urbanizaciones y Transportes<\/i> – m\u00e9s Urbanizaciones<\/i> que Transportes<\/i> – doncs aquestos asseguraven el transport de les masses de productores<\/i> als nous pol\u00edgons de vivendes dels voltants de la Ciutat.<\/p>\r\n

A en Despujol, en Cinto Revent\u00f3s l’anomen\u00e0 un \u00abhome del Renaixement\u00bb. Propietari d’un antiquari, arrivaba a l’Hospital amb un stromberg<\/i> negre (nom casol\u00e0 del Citro\u00ean traction avant<\/i> de 11 CV). Home fort, perqu\u00e8 entre 1939 i 1967 els canonges administradors van controlar amb ma de ferro la instituci\u00f3, a partir d’un pacte no escrit que implicava que el nacional-catolicisme controlaria la benefic\u00e8ncia barcelonina, deixant als falangistes el Seguro Obligatorio de Enfermedad<\/i>. El 1957 Sant Pau era un dels m\u00e9s grans propietaris urbans de la Ciutat. Nom\u00e9s la finca de l’Institut Mental de la Santa Creu, entre Horta i Sant Andreu, tenia quasi be 150ha comptant-hi la finca principal, i parcel\u00b7les disperses al llindar d’Horta i de Verdum adquirides amb llegats de benefactors per assegurar una instituci\u00f3 per bojos a la Ciutat (Vg. el post Stultifera Navis<\/i>).<\/p>\r\n

El canonge, per finan\u00e7ar una profunda reforma de l’Hospital, i fill del seu temps i de la seva classe, va decidir jugar a especulador inmobiliari, un ofici hist\u00f2ricament ben representat entre els ciutadans honrats<\/i> (t\u00edtol semi-nobiliari) de la Ciutat de Barcelona. Obr\u00ed una subhasta sota ma per especular amb les finques, un cop va veure que l’Ajuntament – pre i post porciolista -. podia expropiar les finques del Mental a baix preu per edificar-hi el que serien part de Verdum, part de la zona de Peguera a Horta, la Guineueta, Canyelles i Can Masdeu. Volien comprar els terrenys barats, i els seus homes de palla els vendrien com cal. Home d’Esgl\u00e9sia, educat i de posat arist\u00f2crata sembla que no va voler entendre’s amb les forces vives de l’Ajuntament del seu temps, farcit de personatges enriquits durant l’estraperlo, nous rics sobrevinguts que medraven sota Porcioles i la seva notaria, mai tancada. L’Ajuntament que mai havia mogut pe\u00e7a a la Santa Creu envia r\u00e0pidament a la MIA un dels seus homes forts per desmuntar les operacions immobili\u00e0ries del canonge. Pos\u00e0 de relleu com el Canonge havia com\u00e8s delictes de falsedad en documento p\u00fablico<\/i>, havia \u00abposat pis\u00bb a un seu secretari i s’havia apropiat d’una finca que, a finals dels anys seixanta, els detectius contractats per la nova Junta de l’Hospital van advertir que allotjava una casa de barrets. O sia que des de la seva talaia al final de l’Avinguda Gaudi, Despujol va fer-se, diguem-ne un traje<\/i>.<\/p>\r\n

En temps de Modrego i Arriba i Castro, l’esc\u00e0ndol va ofegar-se. La especulaci\u00f3 en torn als terrenys de l’Institut Mental va prosseguir fins a 1977. Fou una de les hist\u00f2ries m\u00e9s s\u00f2rdides de la Transici\u00f3 barcelonina, fruit d’un temps on els corbs sobrevolaven la Ciutat, i els grans propietaris de terrenys lliures o de f\u00e0briques al terme municipal- poseu els noms que volgueu perqu\u00e8 hi s\u00f3n tots -, van fer fortunes m\u00e9s o menys f\u00e0cils.<\/p>\r\n

Despr\u00e9s va semblar que les eleccions municipals de 1979 podien acabar amb \u00abla cosa\u00bb i Barcelona seria una ciutat pura com una verge. Vingueren els Jocs Olimpics, on algunes ments il\u00b7lustrades van assolir, al menys, que la especulaci\u00f3 tingu\u00e9s una gran qualitat urbana. Malgrat que l’enyorat Manuel V\u00e0zquez el Empecinado, denunciava el 1994 a El Pa\u00eds<\/i> (14.09.1994) que Maragall ha asumido la Gran Barcelona, el gran proyecto de Porcioles<\/i>, m\u00e9s del mateix per\u00f2 molt m\u00e9s sofisticat de del punt de vista financer i del que \u00abno es noti\u00bb. I tant. Despr\u00e9s hem viscut una etapa de neoporciolisme que ha deixat al personal \u00abgarrulo\u00bb dels seixanta setanta com uns petits g\u00e0ngsters poca-penes, com en Toni Soprano o els de Godfellas<\/em> de Martin Scorsese, substitu\u00efts ara per personatges molt m\u00e9s semblants, pel seu perfil de classe, al Michael Corleone de la segona i tercera part de The Godfather<\/em>, aix\u00f2 si sense el 38 o el guarda-espatlles amb una Uzi. Ac\u00ed aix\u00f2 ni cal ni toca. Tot queda a casa.<\/p>\r\n

\"\"
Felix Millert 1935-2023<\/figcaption><\/figure>\r\n

I per fi, la llufa del Palau, on tots estan atrapats en la mateixa teranyina que, des de la Baixa Edad Mitja, mana a aquesta Ciutat i a aquest pa\u00eds, per\u00f2 en la que el que s’ha fet enxampar, o ha interessat a no se qui que l’enxampin, ha perdut el c… per filtrar a La Vangu\u00e0rdia<\/i> el seu penediment. Era urgent, per convertir-se en v\u00edctima \u00fanica, solit\u00e0ria, no sigui que el que ha passat al Palau, on hi s\u00f3n tots: des del Govern de l’Estat a tots i cada un dels mecenes, se’ls pugui pringar<\/i> per acci\u00f3 o per omissi\u00f3. Ac\u00ed sembla que el problema no s\u00f3n els sastres – com a Val\u00e8ncia – , sin\u00f3 que el ara poca-vergonya d’en Millet (Creu de Sant Jordi de la Generalitat i amb l’Alcalde Hereu retratat amb ell) s’hagi arreglat el xalet de L’Ametlla, o hagi posat el pis, la casa o la propietat a nom de la dona, dels fills o de la minyona i s’hagu\u00e9s posat en n\u00f2mina, perqu\u00e8 a la empresa catalana familiar, \u00e9s tradici\u00f3 estar en n\u00f2mina per tenir assegurada la pensi\u00f3, i millor encara si hom pot col\u00b7locar, a la d\u00f3na, als fills o als nebots. I si a mes la empresa no \u00e9s la seva, com \u00e9s el cas, millor perque aix\u00ed no cal arriscar els doblers, que poden col\u00b7locar-se a la Borsa, al bussiness<\/em> inmobiliari, a Andorra o a les Illes Ca\u00efman on els principals ca\u00efmans s\u00f3n els banquers i els homes de palla. No fos cas.<\/p>\r\n

A mi no em produeix, el senyor Millet, cap f\u00e0stic, ni cap basca com a alguns periodistes de tert\u00falia radiof\u00f2nica. Em diverteix profundament el cinisme de la situaci\u00f3. Em produeixen basca tots quins ara s’esquincen les vestidures i parlen de f\u00e0stic i basca. No s\u00f3c tan tan ingenu per pensar que, el 2009, aquestes coses no se sabien des de fa anys, doncs chez<\/i> Sopranos i Corleones aquests coses es tracten amb discreci\u00f3, per\u00f2 \u00e9s saben. Aix\u00f3 \u00e9s la pol\u00edtica en el seu m\u00e9s noble sentit! I no ho dic amb ironia. Es la local-level politics<\/i> que permet que la cosa funcioni encara que hom en q\u00fcestioni la democr\u00e0cia. Millor dit en democr\u00e0cia al menys crucificaran al Millet en p\u00fablic (per\u00f2 no a la teranyina que li ha perm\u00e9s fer de Millet ni als periodistes que sabien i fan que no saben). A Despujol van enviar-lo a algun retiro i el bon home va morir amb un cilici posat. Al Millet li posaran el cilici en vida perqu\u00e8 els dem\u00e9s se’n surtin. I ac\u00ed els Soprano o els Corleone no envien sicaris… No fos cas.<\/p>\r\n

En fi de comptes, a la nostra local-level politics<\/i> no li manca finezza<\/i> – i em guardo el cas de la dita pol\u00edtica espa\u00f1ola de la que Andreotti ja va deixar dit que li mancava, forma elegant de dir que era garrula<\/i> de mena – . La nostra cultura pol\u00edtica est\u00e0 ben assentada en la finezza<\/i> italiana des de la Baixa Edat Mitja i dels temps de la busca i la biga. Finezza<\/i> implica que la pela no \u00e9s vegi massa, que s’amagui sota un punt d’avara povert\u00e0<\/i> i que politics i periodistes al servei de la finezza<\/i> puguin medrar, sempre que no toquin les essencies dels ciutadans honrats<\/i> que viuen d’especular ni la voraviu dels politics, que els deixen fer el gitano – aix\u00f3 si sense que siguin gitanos – .<\/p>\r\n

En aquest m\u00f3n \u00abtrinquen\u00bb al paio que \u00e9s fa carteres a la Estaci\u00f3 de Sants, o al pixa-tinters que ha cobrat dues vegades un viatge, o ha fet trampes amb les dietes. El que no pot ser \u00e9s que ens expliquin que una obra p\u00fablica hagi costat el doble que hom va facturar. Es el que passa amb tota la obra p\u00fablica que hom fa i desf\u00e0 en aquest pais, mentre ning\u00fa demana una auditoria seriosa si no fos perque, i aquesta \u00e9s la meva hip\u00f2tesi cient\u00edfica (perque s\u00f3c un cient\u00edfic), la mordida<\/i> – el que a M\u00e8xic serveix per anomenar el que anomena – , el 50% hagi anat a les caixes de (tots) els partits, probablement de manera proporcional al seu pes al Parlament. Si no no m’explico la incomoditat de la nostra classe pol\u00edtica a les entrevistes a les r\u00e0dios, del gur\u00fa Mascarell que fa uns dies estava estranyament tens a una emissora jurant i jurant que no era cosa d’ell, al ex-vicepresident Mas, a l’actual President Montilla i als periodistes que ara s’escandalitzen, o al crexent ball de bastons inside<\/i> la \u00absocioverg\u00e8ncia\u00bb. S’escandalitzen? Si no ho sabien \u00e9s que la ceguesa els invadeix. Si ho sabien com \u00e9s que no van fer el qu\u00e8 calia, els darrers deu anys: per mem\u00f2ria la \u00absocio-verg\u00e8ncia\u00bb governa el pais des de 1979, entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Mira per on ara surt el 3% d’aquest senyor que ara diuen que te Alzheimer… Mira que si fos…!<\/p>\r\n

Tinc a la mem\u00f2ria – per\u00f2 far\u00e9 una cita literal- les frases que va dedicar l’historiador americ\u00e0 Amelang, enamorat de Barcelona, com jo mateix, sobre la classe dirigent de la Ciutat al s.XVII: La paz de la ciudad descansaba sobre las prudentes limitaciones que su clase dominante impon\u00eda a sus prerrogativas. Quiz\u00e1s la confianza nacida de ese firme dominio del poder sea lo que mejor explica por qu\u00e9 raramente se produc\u00edan actitudes de duda en lo alto de la grandiosa ciudadela desde la cual la \u00e9lite vigilaba los de abajo<\/i> (Amelang, 1986, pg 210). Que lluny s\u00f3m dels versos potser ingenus, potser esperan\u00e7ats de Joan Maragall, Al damunt dels nostres cants\/enlairem una senyera\/ que ens far\u00e0 m\u00e9s triomfants<\/i>… en els negocis.<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A mitjans dels anys cinquanta, quan els falangistes campaven amb el seu estil pinxo per la Ciutat de Barcelona, a Llu\u00eds Maria de Despujol i Ricart, de la nissaga dels Palmerola, Canonge de la Seu de Barcelona, Doctor en Dret Rom\u00e0, Prelat Dom\u00e8stic del Sant Pare i Capell\u00e0 del Real Cuerpo de la Nobleza de Catalu\u00f1a<\/i> el Cap\u00edtol<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":241,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[401,403,410,413,414,416],"tags":[37,84,163,131,187,174,198,175],"class_list":["post-238","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-anthropology","category-crazy-people-and-asylums","category-history-and-stories","category-obituaries-and-memories","category-policies","category-society-and-culture","tag-barcelona","tag-catalunya","tag-franquisme","tag-historia","tag-hospitales","tag-institut-mental-de-la-santa-creu","tag-manicomios","tag-transicio"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/sopranos_tenors.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/238","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=238"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/238\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1083,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/238\/revisions\/1083"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=238"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=238"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=238"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}