{"id":1865,"date":"2023-10-27T08:51:52","date_gmt":"2023-10-27T08:51:52","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=1865"},"modified":"2025-09-07T18:42:29","modified_gmt":"2025-09-07T18:42:29","slug":"lhereu-de-cal-francel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/lhereu-de-cal-francel\/","title":{"rendered":"L\u2019Hereu de cal Francel"},"content":{"rendered":"

Josep M. Comelles Calatayud (Cubells, La Noguera 1921-Barcelona 2016<\/em>),<\/p>\n

NOTA PREVIA<\/strong>: El meu pare, l\u2019hereu de Cal Francel, va traspassar el setmbre de 2016, quinze dies abans de complir els 95 anys. Al meu antic blog<\/em> vaig publicar la nit del seu trasp\u00e0s, un post per retre un homenatge darrer a una persona amb les que, per diverses raons, les relacions poden ser conflictives. I amb ell ho van ser. En un moment d\u2019incertesa sobre si aquell blog<\/em> no seria esborrat per la crisi de l\u2019aplicaci\u00f3 blogger<\/em>, vaig esborrar-ne el contingut i el vaig preservar. Toca avui recuperar aquelles paraulese escrites la nit del 16 al 17 de setembre de 2016. He fet nomes una correcci\u00f3 estil\u00edstica i ortotipografica.<\/p>\n

***<\/strong><\/p>\n

L\u2019hereu de cal Francel, descansa en pau despr\u00e9s d\u2019una d\u00e9cada malalt, amb intermit\u00e8ncies. Va escapolir-se de la mort fa divuit anys [2005]. Ens vam distanciar despr\u00e9s. Vaig acomiadar-me d\u2019ell la setmana passada. Vam riure una estona. Abans de marxar, va agafar-me la ma amb una ll\u00e0grima a l\u2019ull. Tots dos sabiem que no ens veuriem mai m\u00e9s. \u00a0Avui he rebut un <\/em>whatsapp anunciant-me la seva mort. Potser \u00e9s hora que entoni la seva oraci\u00f3 f\u00fanebre, el meu homenatge particular, que vull compartir amb qui ho desitgi. Recupero, per aix\u00f3, el text que vaig escriure, una nit de mar\u00e7 de 2005 ajegut en un catre al seu costat, la nit d\u2019una agonia imminent que, despr\u00e9s no va produir-se. Pensava llegir-lo, o demanar a alg\u00fa que el llegis, en la cerim\u00f3nia funeraria d\u2019acomiadament, perque en aquell moment i segurament despres tampoc, a mi m\u2019hauria estat impossible. Es tracta d\u2019una oraci\u00f3 f\u00fanebre civil, personal sobre ell i jo. Sobre jo i ell. Mantinc el text com el vaig escriure, l\u2019he rellegit diverses vegades i no l\u2019he retocat mai amb l\u2019excepci\u00f3 de les errades tipogr\u00e1fiques. Els meus sentiments s\u00f3n avui aquells mateixos. Pero ara no hi ha les condicions per fer-lo public en un acte funerari.\u00a0Per aix\u00f3 he optat, de matinada, la nit del seu trasp\u00e0s, per un exercici personal de dol, que vull compartit amb qui vulgui llegir-me o em segueixi a aquest blog.\u00a0<\/em>Des del marge del marge\u00a0va neixer com un exercici personal de llibertat. Destinar un post per l\u2019acomiadament del meu pare pot semblar extrany, no tant per quins em coneixen i m\u2019estimen. A\u00a0<\/em>Los Lunes al Sol els companys del difunt fan el dol en la balandra que els havia dut a la f\u00e1brica durant tants anys. Jo no el far\u00e9 al tanatori, si en l\u2019espai amb que em comunico amb els meus lectors \u00a0Dit aix\u00f3 si ho llegiu sencer, doneu el dol com acomiadat, per\u00f2 si us plau no feu servir l\u2019emoticon trist del Facebook, aquest \u00e9s un exercici de record alegre, que estic segur, que all\u00e1 on sigui, sabria apreciar,<\/em>\u00a0encara que mai ho manifestaria.<\/em><\/p>\n

ELL i L\u2019ALTRE (2005)<\/h4>\n

En una de les seves p\u00e0gines m\u00e9s punyents, Proust descriu els plors que ressent, una nit, al fer-se li present el record d\u2019una serventa quasi oblidada. Les \u00abintermit\u00e8ncies del cor\u00bb en diu, com el d\u2019aquella minyona de bon cor de qui Baudelaire n\u2019era gelosa i enyorava en el seu poema m\u00e9s f\u00fanebre.<\/p>\n

La servante au grand coeur\/ De qui vous \u00e9tiez jalouse<\/em>\u00a0\/\u00a0Et qui dort maintenant sous une humble pelouse<\/em>\/\u00a0Nous devrions pourtant lui porter quelque fleur<\/em>.<\/p>\n

Ell no se si va llegir mai Proust malgrat que conservo curosament en la meva biblioteca els seus dos volums de\u00a0Sodome et Gomorrhe<\/em>\u00a0en la edici\u00f3 de Gallimard. No s\u00e9 per qu\u00e8 hi eren a casa seva. No crec que mai els lleg\u00eds o potser no recordo si va fer-ho o, potser, quan veia que jo, adolescent de quinze anys devorava lentament, delitosament la crisi de consciencia d\u2019aquell esnob, homosexual i jueu tan lluny\u00e0 i tan proper, va dir-me \u00ab\u00e9s un rollo\u00bb. Les intermit\u00e8ncies del cor. Ara quan viatjo aquest vespre de mar\u00e7 per una autopista gelada, solit\u00e0ria i travesso un i un altre t\u00fanel amb els seus flaixos intermitents la n\u00e0usea torna. Tinc catorze, o potser quinze, o potser tretze anys. He apagat el llum despr\u00e8s del somni despert de la novel\u00b7la que he dipositat a la tauleta de nit, o que he amagat darrera dels llibres de la col\u00b7lecci\u00f3\u00a0Cadete<\/em>. He tancat la llum, i la n\u00e0usea ha vingut. He pensat que moririen, ells dos, un dia, dins de molts anys.\u00a0No he pogut suportar-ho. I he plorat. Ploro en silenci per por que em sentin, ploro mentre em tapo la boca amb el llen\u00e7ol que esdev\u00e9 humit. He pensat que no podria dormir mai mes. Que ploraria i ploraria sempre pensant que moririen i que jo seria sol.<\/p>\n

D\u00e8cades m\u00e9s tard viatjo aquest vespre fred de mar\u00e7 en silenci mentre escolto can\u00e7ons i m\u00fasiques d\u2019un altre temps. L\u2019he deixat, sol, en una sala immensa, en aquell decorat d\u2019un altre segle fet de columnes immenses del mateix Hospital on van estavellar-se, com onades sobre una roca deserta, les mis\u00e8ries de la meva adolesc\u00e8ncia tardana. Vaig anar a buscar-lo, fa quinze dies a casa seva. La mare m\u2019havia trucat. Vine, est\u00e0 molt malalt, amb una veu baixa perqu\u00e8 ell no senti que m\u2019est\u00e0 trucant. Sabia que aix\u00f2 passaria un dia des de fa molts anys. Sabia que ell mai despenjaria el tel\u00e8fon per dir-me \u00abvine\u00bb, que mai acceptaria que jo suplant\u00e9s el seu rol. He arribat i l\u2019he trobat al llit, menut, ensopit. Crec que ha estat content que vingu\u00e9s o potser m\u2019ha vist com l\u2019\u00e0ngel exterminador que en el moment en que sent que la vida comen\u00e7a a fugir apareix per endur se\u2019l. Crec que sabia que \u00e9s moria. He trobat, mes tard, els meus vells llibres de medicina amb marques a les p\u00e0gines en el seu despatx. Sospito que ho sabia.<\/p>\n

He passat el peatge de Garraf pensant en aquestes p\u00e0gines. Quan l\u2019he vist a aquella sala, en un llit cl\u00ednic en mig un decorat d\u2019un altre segle i m\u2019he dirigit a ell amb la meva encarnaci\u00f3 de metge que he recuperat per la ocasi\u00f3, tots dos sabem que la mort el cerca i que el cam\u00ed el farem plegats, del bra\u00e7. Cadasc\u00fa sense renunciar al seu paper. Sabem tamb\u00e9 que tenim poc temps per recobrar-nos, l\u2019un a l\u2019altre, despr\u00e9s de d\u00e8cades de dist\u00e0ncia i incomunicaci\u00f3. Per\u00f2 recobrar qu\u00e8, ara que s\u00e9 que morir\u00e0 de ben segur? Penso que aquest darrer viatge entre ell i jo, ell no va poder-lo fer amb el seu pare quan, adolescent, creuaren tots dos la frontera per donar tombs plegats en vagons de mercaderies, d\u2019Argel\u00e8s a Auch, d\u2019Auch a Angoul\u00e8me i fins a Cognac. All\u00ed va veure\u2019l morir en un camp de concentraci\u00f3 mentre sentia l\u2019udolar trist de la locomotora que s\u2019enduia el seus companys, lluny cap a l\u2019Est, a la vora del Danubi, a aquella pedrera que, moltes d\u00e8cades, despr\u00e9s amb en Pol i l\u2019Edu vaig voler escalar, silenciosament, mentre la n\u00e0usea em venia pensant que el miserable atzar, que ell sab\u00e9s franc\u00e8s, havia fet possible que no pug\u00e9s a aquell tren i que jo exist\u00eds. Ara he de dur-lo del bra\u00e7 fins a la mort i vull escriure la seva elegia, i vull navegar no s\u00e9 on per dur no s\u00e9 quines cendres en el mar que tant estim\u00e0, i mes tard dispersar-les a la vora del seu padr\u00ed mort durant una nit de bombardeig.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El mar i la terra. Vaig seguir d\u2019infant i d\u2019adolescent les seves hist\u00f2ries enfebrades d\u2019estudiant a la Barcelona republicana, les seves aventures de Guillermo, amb les pedregades al mig de l\u2019avinguda Mistral, els seus relats a lo\u00a0Z\u00e9ro de Conduite\u00a0<\/em>a l\u2019Escola francesa. Despr\u00e9s un silenci estrany entre la revoluci\u00f3 i el fer-se voluntari a l\u2019Exercit republic\u00e0, seguit per la embogida hist\u00f2ria d\u2019un adolescent de setze a disset anys a la Batalla del Ebre mentre escolt\u00e0vem embadalits com carregaven un porcell dins una de les tanquetes del Doctor Negr\u00edn, o les seves aventures de servidor d\u2019una metralladora Maxim de la primera guerra mundial. El cam\u00ed de Fran\u00e7a, Argel\u00e8s, Cognac. El Perpiny\u00e0 del Mar\u00e9chal, la tornada de \u201crojo inofensivo<\/em>\u201d.<\/p>\n

La trag\u00e8dia de la postguerra. El fusteret, el casament, l\u2019Ernesto i l\u2019Antonia Baracchi, la tert\u00falia de la Punyalada. I sempre les hist\u00f2ries facecioses. Aquest era ell. Jo volia ser ell, jo volia recobrar el seu itinerari estroncat per la guerra, acabar la feina que no va assolir.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Estic segur que va ser l\u2019Ernesto Baracchi, el seu segon pare, una de les claus del personatge de la meva infantesa. L\u2019Ernesto Baracchi. Jo recordo molt be la seva olor de col\u00f2nia\u00a0a\u00f1eja<\/em>, el seu punt d\u2019eleg\u00e0ncia burgesa, toscana. Era florent\u00ed, funcionari diplom\u00e0tic itali\u00e0 feixista al San Sebastian o a la Salamanca del 37 al 39. Despr\u00e9s del 43, depurat, es guanyava la vida com a visitador m\u00e8dic dels Laboratorios Lorenzini. Ell l\u2019admirava amb una devoci\u00f3 incre\u00efble. El va ensenyar, el va polir, el va convertir tamb\u00e9 en un personatge elegant, que a la tert\u00falia de la Punyalada tenia com interlocutors pintors, senyors de Barcelona, escultors, literats, que a casa tenia un miler de volums amb un perfil propi de les biblioteques barcelonines de classe mitjana culta per\u00f2 amb un fons m\u00e9s amagat de novel\u00b7les de lladres i serenos americanes i angleses que serien m\u00e9s tard la font de les meves experi\u00e8ncies de lectura secretes. I tot en un visitador m\u00e8dic autodidacta que treballava a l\u2019empresa del pare del Mayor Zaragoza amb el fill del poeta Maragall.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A les pel\u00b7l\u00edcules americanes cursilones, els nens parlen dels seus pares com dels seus herois. Jo no gosaria dir tant perqu\u00e8, de vegades, ell em feia por. Tenia al costat de les seves vessants canallera i intel\u00b7lectual, una tend\u00e8ncia marcada a l\u2019autoritarisme i a la rigidesa personal que s\u2019an\u00e0 accentuant amb el temps i que acab\u00e0 allunyant-me d\u2019ell a les acaballes de la meva adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n

Vaig arribar a desenvolupar pr\u00e0ctiques m\u00e0giques per tal de conjurar les pors que em produ\u00efa la seva severitat, i m\u00e9s tard els nostres camins ens separaren m\u00e9s i m\u00e9s. Per aix\u00f2, no vaig seguir-lo a les atabalades navegacions que seguiren\u00a0 a la mort d\u2019en Baracchi el 1962 i en la seva exitosa conversi\u00f3 en home d\u2019empresa. He enyorat sempre la p\u00e8rdua del seu perfil intel\u00b7lectual autodidacta de la meva infantesa i durant molts anys vaig creure que un altre l\u2019havia devorat i que no quedava res del personatge que tant admirava, fins al punt que darrerament sentint-me la veu, potser intuint que la seva vida s\u2019acabava, he descobert que a vegades parlo com ell i aix\u00f2 em fa por.<\/p>\n

Potser a red\u00f3s de la p\u00e8rdua del seu pare intel\u00b7lectual, jo vaig perdre el meu pare biol\u00f2gic (com ell). Freud ha escrit p\u00e0gines memorables sobre les relacions paterno-filials i no es cosa ara i ac\u00ed, mentre escric a fosques, vora el llit on jau ferit de mort, de fer-ne una reflexi\u00f3 erudita. Tampoc podria perqu\u00e8 mentre escric, de tant en quant la n\u00e0usea ve, la meva sensaci\u00f3 d\u2019orfandat m\u2019envaeix. Es amb la n\u00e0usea que m\u2019\u00e9s donat comprendre la faceta contradict\u00f2ria del personatge, d\u2019ell i de l\u2019altre. Potser perqu\u00e8 mentre escolto el seu panteix a prop meu mentre dorm i jo no puc enfonsar-me en el somni, a la fosca ho he vist clar. El mar i l\u2019empresa, ell i l\u2019altre.<\/p>\n

El meu mar ha estat sempre un mar que solca la nau dels bojos, fet de literatura, d\u2019imatges cinematogr\u00e0fiques i de somnis. El seu ha estat un mar f\u00edsic, fet de sensacions.\u00a0 El meu mar \u00e9s un mar de l\u2019imaginari pl\u00e0cid, el seu un desafiament que li permetia afirmar la seva exist\u00e8ncia. Jo vull somniar amb el viatge imaginari de Hatteras o amb el m\u00edtic de Achab, o amb els viatges interiors dels personatges de Conrad. Ell volia sentir els cops de les onades, la for\u00e7a del vent a la cara per espantar el fantasma del temps i de la mort que jugava contra ell. Durant molts anys vaig pensar que navegar era per ell un s\u00edmbol, una forma d\u2019establir l\u2019estatus adquirit de classe social, una altra manera de manar. Crec que no, el mar era tamb\u00e9 la forma amb la que constru\u00efa la dimensi\u00f3 amagada de si mateix, el ell que vivia en l\u2019altre i que no podia confessar-me, per\u00f2 que ocasionalment alguns dels seus nets van descobrir.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Ell o l\u2019altre.\u00a0 Ell i l\u2019altre. Era una dualitat seva, pr\u00f2pia, o era la que jo li veia? El que tinc al meu costat, morint-se quin dels dos \u00e9s? O \u00e9s que els estimo als dos. Ara s\u2019ha despertat i m\u2019ha preguntat si treballar\u00e9 tota la nit. Crec que no, per\u00f2 necessitava avui, precisament avui mentre escolto com respira a un metre de mi, tombat en el llit que ser\u00e0 el seu darrer no s\u00e9 si aquesta nit, o dem\u00e0, o potser dem\u00e0 passat, escriure en el meu\u00a0ibook<\/em>\u00a0port\u00e0til les meves darreres hores amb ell, pensar i recordar qu\u00e8 em queda d\u2019ell, en qu\u00e8, s\u00f3c ell. Quin dels dos. Ell va desapar\u00e8ixer fa molts anys, al fil del final de la meva adolesc\u00e8ncia, l\u2019he retrobat quan sabia que \u00e9s moria i ha volgut acomiadar-se del p\u00fablic amb un mutis digne de Cyrano quan, va fent-se fosc i no vol que Roxana endevini que \u00e9s ferit de mort i li ofereix la seva millor representaci\u00f3. No era l\u2019altre, era ell. Per aix\u00f2 jo podia desgranar els records. Era un estrany di\u00e0leg entre els seus dos jos, allunyats durant d\u00e8cades representant-nos l\u2019un a l\u2018altre, com un mirall que ens tornava a l\u2019un i a l\u2019altre la nostra contra figura. Avui ens quedem sols, ell i jo. No hi ha mirall. Se que no parlarem de res transcendent. No cal. Som iguals, o potser no, perqu\u00e8 jo vull comunicar-ho i ell seria incapa\u00e7 de mostrar les seves debilitats. Per\u00f2 jo no vull ser com ell o potser si, vaig aprendre fa anys, en un lloc de l\u2019Alcarria, la lli\u00e7\u00f3. A m\u00e9s aquestes paraules no sabr\u00e0 mai que han estat escrites. Potser algun dia quan els meu fills em tanquin els ulls ho podr\u00e0 llegir. Aleshores tant se valdr\u00e0.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Recordo el dia que vam anar plegats a Cubells, el poblet on va neixer. El viatge va ser molt estrany. Volia donar-me les terres del seu padr\u00ed i del meu que jo no vaig con\u00e8ixer. No era cosa del valor. Era simb\u00f2lic. En aquells temps les nostres relacions eren glacials. Vam anar en el seu cotxe. Vam parlar molt poc. Travess\u00e0vem la terra plana i ell semblava meditar mig endormiscat mentre jo condu\u00efa. Per\u00f2 no dormia. Despr\u00e9s vam arribar a Cubells. Els ametllers eren en flor. Vam caminar silenciosos pel paisatge nevat. Per la tarda vam anar fins a Sales, entre parades verdejants de cereal.\u00a0 La finca en el paratge solitari llu\u00efa magn\u00edfica. Ho paladej\u00e0.<\/p>\n

Despr\u00e9s d\u2019una estona, va dir \u201canem\u201d. A Balaguer vam fer el caf\u00e8 en una terrassa de la pla\u00e7a. Silenci. Jo recordava les setmanes santes a Cubells, les processons a Balaguer, el so trencat de les dones cantant el viacrucis divendres sant de bon mat\u00ed. Al sortir cap a casa vaig comprendre que havia anat a acomiadar-se. Havia fet la feina que li pertocava. El seu pare no havia rebut la her\u00e8ncia del seu padr\u00ed. Ell no havia rebut les terres del seu pare. Volia, simb\u00f2licament fer just\u00edcia, despr\u00e9s sabia que no tornaria mes a veure la sort florida de neu, i les perdius volant en el sembrat verd. Enguany els ametllers ja no han florit.<\/p>\n

La infermera ha vingut. Ara dorm tranquil, pausadament. Es ell, no l\u2019altre. L\u2019altre ha desaparegut per fi. Al cap d\u2019una estona, s\u2019aixeca en camisa de dormir, silenciosament, i marxa cap a la porta. El segueixo a dist\u00e0ncia, dissimuladament. Ha baixat les escales, obre la porta. La tanca darrera seu. M\u2019acosto, obro la porta. Fa sol i a banda i banda de les escales on sec hi ha dos estanyols amb granotes. Davant meu desfilen tres escolanets amb brusa blanca. Dos duen ciris i el del centre la creu. Despr\u00e9s passen els capellans, el f\u00e8retre, el seguici silenci\u00f3s carrer Sant Quint\u00ed avall. El segueixo a dist\u00e0ncia i travesso el carrer per acostar-me al Renault 4-4 que arriba i que s\u2019atura davant la casa de la cantonada. Uns quants nens l\u2019envolten. Surt ell amb barret i vestit, amb bigoti. Ens abracem a les cames. Truca a la porta. Entra. El segueixo. Sento una remor de veus que venen del fons del passad\u00eds. Ell ha entrat i ha tancat la porta vidriada. Darrera els vidres l\u2019acullen ombres silencioses. Est\u00e0 el \u201ctio<\/em>\u201d Joaquin parlant amb l\u2019Antonia Baracchi, i l\u2019Angelita i la Maria de Val\u00e8ncia i el Papa Andreu,\u00a0 i l\u2019Alexandre, i la Iaia i l\u2019Abuelo, i la Abuelita, i el\u00a0tio<\/em>\u00a0Blas i el\u00a0tio<\/em>\u00a0Manolo, i la Mama Mar\u00eda i el Joaquim, i la tia Roseta, i el Ton de la Bonanova, i tots els de Cubells.\u00a0El van abra\u00e7ant. La sala s\u2019allunya de mi i desapareix.<\/p>\n

Ara estic sol en una platja immensa. Enfront el sol llepa l\u2019horitz\u00f3. Un lla\u00fct amb vela llatina desplegada navega pl\u00e0cidament rumb a ponent. Ell est\u00e0 dret amb la canya a la ma, nu amb slip negre, la barba blanca al vent. Passa davant meu sense veure\u2019m i la barca s\u2019enfonsa dins la bola de foc mentre el lloro del nostramo no para de cridar \u00abPeces de vuit! Peces de vuit!!\u00bb.<\/p>\n

Barcelona, 16 de Mar\u00e7 de 2005<\/p>\n

Durant molts i molts anys no ens hem vist. Vaig decidir fer-ho, fa uns mesos quan vaig saber que era a l\u2019hospital, molt malalt. Va estar content de veure\u2019m. Vam acomiadar-nos. La perspectiva era de mesos, a tot estirar. Des de 1992 no havia estat l\u2019estiu sencer a Creixell. Teniem previst viatjar de finals de \u00a0juny a Lap\u00f3nia, com cada estiu. Hauriem tornat a l\u2019entorn de l\u201911 de Setembre. No va ser possible per diverses raons. Tocava enguany fer la meva peregrinaci\u00f3 desenal a Sant Quint\u00ed de Mediona per rememorar els dos millors estius de la meva infantesa.<\/em><\/p>\n