{"id":1856,"date":"2023-02-19T08:41:39","date_gmt":"2023-02-19T08:41:39","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=1856"},"modified":"2025-09-13T06:55:58","modified_gmt":"2025-09-13T06:55:58","slug":"trois-petites-notes-de-musique","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/trois-petites-notes-de-musique\/","title":{"rendered":"Trois petites notes de musique"},"content":{"rendered":"<p><ins datetime=\"2025-09-13T06:54:43+00:00\"><iframe loading=\"lazy\" title=\"YouTube video player\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/QpXFxhgGM2Y?si=Gdg1j7VMK3_wfUrx\" width=\"560\" height=\"315\" frameborder=\"0\" allowfullscreen=\"allowfullscreen\"><\/iframe><\/ins><\/p>\n<p>El 1961 va guanyar la Palma d\u2019Or a Cannes,\u00a0<em>Une aussi longue absence<\/em>\u00a0d\u2019Henri Colpi amb banda sonora de Georges Delerue. Va participar en el gui\u00f3 Marguerite Duras \u2013\u00a0<em>nouveau roman<\/em>-. Vaig veure-la quan van estrenar-la a Barcelona a finals de la d\u00e8cada. La censura franquista tenia aquestes coses. Va emocionar-me molt, a mi un tardoadolescent al que li costava cr\u00e9ixer, perque parlava de l\u2019oblit, de la memoria fugissera i de les relacions humanes. No podia imaginar que, sis d\u00e8cades mes tard, hauria de recuperar aquelles imatges per omplir, jo tamb\u00e9, un forat en la meva memoria.<\/p>\n<h4>1972<\/h4>\n<p>A finals de juny de 1972, despr\u00e9s d\u2019examinar-me del Grau de Medicina, vaig rebre el t\u00edtol. Tenia 22 anys. Sis setmanes mes tard m\u2019incorporava a la <em>Milicia Naval Universitaria<\/em> (MNU), a l\u2019Hospital de San Carlos a San Fernando (C\u00e0dis). Vaig ser-hi quatre mesos fent el rotatori hospitalari que no havia fet durant la carrera. Malgrat la meva intenci\u00f3 de fer psiquiatria, durant els sis anys a la facultat nomes havia rebut dos cursos: a segon \u2013 <em>Psicologia m\u00e8dica<\/em>&#8211; i a cinqu\u00e8 <em>Psiquiatria<\/em> . A quart curs vaig iniciar Filosofia i Lletres aprofitant el Pla Maluquer, de manera que les meves setmanes combinaven, pel mati, la medicina i per la tarde-nit els cursos comuns de lletres fins al 1974. Havia triat com especialitat Psicologia i pertanyo a la segona promoci\u00f3 a Catalunya. He explicat arreu que si el periode cl\u00ednic de la carrera de medicina va agradar-me for\u00e7a, conservo una mem\u00f3ria limitada de les assignatures, amb la excepci\u00f3 de la Psiquiatria, la Medicina, la Obstetricia Ginecologia i imatges fugisseres de la resta. En canvi tinc molt viva la mem\u00f2ria dels dos primers cursos de lletres i, sobre tot del <a href=\"https:\/\/revistes.urv.cat\/index.php\/aec\/article\/view\/2605\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">meu enamorament, el curs 1969-1970\u00a0<\/a>de l\u2019Antropologia impartida per Claudi Esteva Fabregat (1918-2017) i que, sens jo saber-ho aleshores, condicionaria la meva vida posterior.<\/p>\n<p>L\u2019experiencia que vaig tenir al <em>Hospital de Marina de San Carlos,<\/em> un edifici que mantenia la fesomia del segle XVIII, la tinc viv\u00edssima La meva experi\u00e8ncia cl\u00ednica ja havia comen\u00e7at l\u2019estiu de 1971 durant el segon any de la MNU a aquest establiment. Als vuit estudiants de medicina del contingent ens van enviar de suport \u00a0a passar el que avui en diem atenci\u00f3 primaria i all\u00ed es deia policl\u00ednica si no m\u2019erro. Venien families de mariners, de personal civil de l\u2019Armada, alguns oficials. El comandant de Sanitat de l\u2019Armada i metge titular de Puerto Real<a href=\"https:\/\/telepuertoreal.tv\/v\/CbG4hHiBl60j0MHz93\/El-medico-Jose-Lopez-recopila-en-un-libro-sus-anecdotas-tras-una-vida-dedicada-a-sus-pacientes\/\">\u00a0Jose L\u00f3pez<\/a>\u00a0era el cap del servei de medicina interna i fou un meravell\u00f3s tutor pr\u00e0ctic que no puc oblidar. Passavem visita de prim\u00e0ria en parelles, amb un altre company galego, erem estudiants de cinqu\u00e8 i la experi\u00e8ncia del tracte amb els malalts va ser extraordinaria. Espantats per la responsabilitat ferem tot el possible per evitar errades, per\u00f3 la relaci\u00f3 amb els pacients em va agradar molt. El curs seg\u00fcent, per un contacte del meu pare, vaig acudir al dispensari d\u2019endocrinologia a la c\u00e1tedra de Manuel Soriano. De nou era una consulta externa, que em va permetre aprendre a fer be l\u2019anamnesi i la exploraci\u00f3 cl\u00ednica, a prescriure r\u00e8gims alimentaris i fer-ne el seguiment. He de confessar que m\u2019agradava molt l\u2019endocrino i de nou a l\u2019Hospital de San Fernando, com a oficial de Sanitat, vaig sostenir uns mesos una consulta d\u2019endocrinologia que em va fer estar satisfet a banda de viure la experi\u00e8ncia de l\u2019hospital, on els de mil\u00edcies i els mariners que eren metges pero feien la mili normal ens vam constituir en un equip horizontal on vaig aprendre el que a la carrera no era sino un relat.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-1862 size-full alignleft\" src=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/medico-marina-1.jpg\" alt=\"\" width=\"442\" height=\"667\" srcset=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/medico-marina-1.jpg 442w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/medico-marina-1-199x300.jpg 199w\" sizes=\"(max-width: 442px) 100vw, 442px\" \/><\/p>\n<p>A San Fernando, vaig acabar el meu primer article d\u2019antropologia: \u00abTerap\u00e9utica y sociedad: un caso Gallego\u00bb, una interpretaci\u00f3 estructural funcionalista d\u2019alguns rituals de la medicina\u00a0<em>folk<\/em>\u00a0gallega a partir de les dades recollides pel folklorista Victor Lis Quiben i a les que l\u2019antrop\u00f2leg Carmelo Lis\u00f3n havia afegit noves perspectives. Havia acabat tercer de Lletres i era el treball de curs de la meva segona assignatura d\u2019Antropologia. Havia llegit el que podia i quan Claudi Esteva et proposava publicar un article a\u00a0<em>Ethnica<\/em>, tenies calfreds i la sensaci\u00f3 que s\u2019obria una porta aleshores inimaginable.<\/p>\n<p>Un parell de dies a la setmana venia a l\u2019Hospital de Marina Guillermo Rendueles. Era psiquiatra, havia estat un dels actors del conflicte del psiqui\u00e0tric d\u2019Oviedo i era aleshores pres a l\u2019Arsenal de la Carraca. Guillermo esdevindr\u00eda posteriorment un dels majors intel\u00b7lectuals de la Psiquiatria del darrer mig segle. Li vaig demanar consell. Va donar-m\u2019el. \u00abA Barcelona a l\u2019Institut Mental hi ha un proces interessant\u00bb.<\/p>\n<p>A la Isla, el nom que hom dona a San Fernando, vaig fer tamb\u00e9 les primeres substituci\u00f3ns formals. El capit\u00e0 de Sanitat destinat aleshores al\u00a0<em><a href=\"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Ix0KqQTsky8\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Juan Sebastian Elcano<\/a><\/em>\u00a0i marxava de vacances. Pel mati, a les nou, vestit d\u2019uniforme, anava al vaixell, la guardia es quadrava i et convidaven, si volies, a un\u00a0<em>whisky<\/em>\u00a0per comen\u00e7ar el dia. No vaig seguir aquestes recomanacions. Despr\u00e9s tornava a l\u2019hospital i per la tarde anava a fer sustitucions a l\u2019<em>Ambulatorio Hermanos Laulh<\/em>\u00e9 del SOE San Fernando . Cobrava de la Marina i del SOE\u2026\u00a0<em>pas mal<\/em>\u00a0per un vailet de 22 anys<\/p>\n<p>L\u2019octubre, un altre oficial de marina que havia d\u2019embarcar, va demanar-me si volia fer classes d\u2019una assignatura de \u00ab<em>Introducci\u00f3n a la medicina<\/em>\u00bb al nou COU que havia creat la<em>\u00a0Ley General de Educaci\u00f3n<\/em>\u00a0de 1970. Vaig dir que si. No se si havia tingut la idea de ser professor. La experi\u00e8ncia amb nois i noies impartint unes classes va esdevenir una experi\u00e8ncia inoblidable. Vaig saber que all\u00f2 m\u2019agradaria molt.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-1861 alignnone\" src=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/img_2506.webp\" alt=\"\" width=\"782\" height=\"1056\" srcset=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/img_2506.webp 1516w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/img_2506-222x300.webp 222w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/img_2506-758x1024.webp 758w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/img_2506-768x1038.webp 768w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/img_2506-1137x1536.webp 1137w\" sizes=\"(max-width: 782px) 100vw, 782px\" \/><\/p>\n<h4>2022<\/h4>\n<p>Cinquanta anys m\u00e9s tard, 1972 m\u2019adono que va ser l\u2019any en que, sense jo ser-ne conscient, van confluir els vols de papallona que varen determinar la meva vida professional i personal posterior. Sabia que em calia escriure un\u00a0<em>post<\/em> per recuperar mig segle de la meva vida, per\u00f2 no podia. La mem\u00f2ria es selectiva i remenar passats dels que no necess\u00e0riament estas del tot satisfet es dolor\u00f3s. Ho vaig anar ajornant durant for\u00e7a mesos, fins al 2022. Al mes de juny, Ram\u00f3n Pedragosa, company de curs al Liceu Franc\u00e9s i de la meva promoci\u00f3 de medicina, va proposar-nos una trobada el 22 de setembre de 2022 per conmemorar el mig segle de la nostra promoci\u00f3. Haviem acabat la carrera uns cinc cents, una xifra impensable un parell d\u2019anys abans. Jo mateix, a banda de la mili, tenia la consci\u00e8ncia d\u2019esdevenir psiquiatre per\u00f3 a la vegada estava fascinat pel <a href=\"https:\/\/revistes.urv.cat\/index.php\/aec\/article\/view\/909\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">meu descobriment \u00abliterari\u00bb de l\u2019antropologia<\/a>. Per\u00f2 fer carrera en quelcom que no fos medicina quedava fora de la meva mes embogida imaginaci\u00f3. I fins al 31 de desembre de 1989 vaig exercir, nomes amb la intermi\u00e8ncia del temps que vaig gaudir una pre-doc a l?Ecole des Hautes Etudes en Science Sociales entre finals de 1976 i l\u2019estiu del 77. Havia acabat la meva resid\u00e8ncia a l\u2019Institut Mental de la Santa Creu i la beca era per doctorar-me en antropologia. Pocs mesos abans m\u2019havien trucat de Lletres per si volia impartir antropologia als cursos comuns de la carrera. D\u2019aquell moment avui han passat uns 45 anys, dels quals els darerrs 35 no he exercit com a cl\u00ednic. Per aix\u00f2, quan en Ram\u00f3n ens va anunciar que obria un <em>xat<\/em>\u00a0a\u00a0<em>whastapp<\/em>\u00a0i vaig comen\u00e7ar a participar, vaig recuperar noms oblidats en un rac\u00f3 de la mem\u00f2ria, imatges escadusseres d\u2019un temps del que no tenim, en general, representacions visuals.<\/p>\n<p>Van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer fotografies de dues excepcionals col\u00b7leccions, les de Jordi Desola (Fundaci\u00f3 Jordi Desola) i les de Josep Muncunill. Tenen un enorme valor etnogr\u00e1fic perqu\u00e8 n\u2019hi ha molt poques disponibles aquell periode. Per\u00f2 Santi Bardagi i Flora Moya, vidua de Toni Mateu tamb\u00e9 van recuperar un document ins\u00f3lit, extraordinari, 53\u2032 rodat per ells, en super8, la primavera de 1972 a la facultat de medicina de Barcelona. Hi ha mitja hora d\u2019imatges documentals de la Facultat, vint minuts repartits en una modesta enquesta amb audio original a estudiants i vuit minuts amb el testimoni del malaguanyat Jordi Sans Sabrafen, el professor de medicina interna al que vam dedicar la nostra promoci\u00f3. Es un document d\u2019un valor excepcional. A redos d\u2019aix\u00f3 vaig revisar el fons Comelles Calatayud \u2013 actualment a la Filmoteca de Catalunya \u2013 amb rodatges fets entre 1969 i 1989. Hi havia imatges meves, de companys dels cursos de medicina que no havia vist des de feia mig segle.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-1863 size-full alignleft\" src=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/unknown.jpeg\" alt=\"\" width=\"194\" height=\"259\" \/><\/p>\n<p>No s\u00e9 en quin moment, per\u00f3 a partir de les fotografies i de la cinematografia vaig pensar produir un documental conmemoratiu pel d\u00eda de la nostra retrobada. Hi vaig treballar quatre mesos. La producci\u00f3, la revisi\u00f3 minuciosa de les imatges eren flaixos dels que emergien records, uns amargats i altres no, d\u2019un periode ocult de la meva vida que ni els mes propers coneixien. Per molt jo era alg\u00fan sense passat, per\u00f3 a diferencia del George Wilson a\u00a0<em>Une aussi longue absence<\/em>, amb una amnesia post traum\u00e0tica per una ferida de guerra, les imatges em feien brotar records, sovint confusos, i d\u2019altres, que al recuperar els sons i les imatges d\u2019aquells anys \u2013 1966-1972-, em provocaven una enorme emoci\u00f3. Durant els dos mesos navegant pels camins del Nord que tant estimo, per la nit, amb els uls migs clucs pensava en el documental. Vaig prendre algunes notes pero no va ser fins al tornar a finals d\u2019agost que m\u2019hi vaig posar. Durant setmanes vaig quedar abduit.<\/p>\n<p>En la meva traject\u00f2ria com a documentalista, reflectida en aquest blog, no he renunciat mai a que el documental estigui profundament inserit en la meva traject\u00f2ria personal. En alguns casos he hagut d\u2019adoptar una mirada distanciada, neopositivista, sobre els fets, pero mai he renunciat del tot a la meva subjectivitat, tant en la estructura del gui\u00f3 com en l\u2019us de la c\u00e0mara subjectiva. Aqu\u00ed el problema esdeven\u00eda mes complex. D\u2019una banda totes les imatges, amb poques excepcions, eren de tercers i, a mes jo era molt conscient, de fa d\u00e9cades, que la nostra promoci\u00f3 de medicina va coincidir amb una fase crucial de transici\u00f3 de la sanitat catalana i espanyola. La idea mes o menys vaga de ser metge per mi, el 1966, quan vaig arribar a la Facultat amb 16 anys, no tenia res que veure amb la consciencia que, el 1972, ja tenia de fer una carrera hospitalaria. Calia una reflexi\u00f3 sobre el proc\u00e9s que haviem viscut i r una narrativa basada en una dial\u00e8ctica entre la mirada etnogr\u00e0fica del petit mon dels estudiants de medicina i un context de canvi la trascendencia del qual no podiem, quasi be cap de nosaltres, ni tan sols imaginar. No volia fer un simple document conmemoratiu sino un documental en l\u2019estricte sentit de la paraula.\u00a0<em>The way we were?<\/em>\u00a0significa que el que \u00e9s mostra \u00e9s una manera de representar un temps, una pais i unes persones. Es l\u2019inevitable deriva de ser antropoleg.<\/p>\n<p>Les coses, en la meva manera de rodar i produir documentals, no segueixen la escritura d\u2019un gui\u00f3 r\u00edgid. S\u00f3n un proces dial\u00e9ctic que \u00e9s va construint dia a dia sobre una idea b\u00e1sica per\u00f3 de la qual el resultat final no el puc saber fins a la fi. Entre l\u2019esbo\u00e7 que vaig estrenar el 22 de setembre a la sala d\u2019Actes del Col\u00b7legi de Metges i la versi\u00f3 actual hi ha quasi be dos mesos de revisions i correccions. M\u00e9s encara, el darrer pla seq\u00fc\u00e8ncia del documental vaig rodar-lo, per pura intuici\u00f3, amb una c\u00e0mara dom\u00e8stica un cop s\u2019havia estrenat la primera versi\u00f3, quan ens feien la foto de grup a les escales del COMB.<\/p>\n<p>A altres documentals que he produit, la meva veu no es sempre una locuci\u00f3. La tria de la m\u00fasica, de les can\u00e7ons i les imatges no s\u00f3n mai fruit de l\u2019atzar.<\/p>\n<div style=\"padding: 56.25% 0 0 0; position: relative;\"><iframe style=\"position: absolute; top: 0; left: 0; width: 100%; height: 100%;\" title=\"The way we were?\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/773478215?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/div>\n<p><script src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/api\/player.js\"><\/script><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 1961 va guanyar la Palma d\u2019Or a Cannes, Une aussi longue absence d\u2019Henri Colpi amb banda sonora de Georges Delerue. Va participar en el gui\u00f3 Marguerite Duras \u2013 nouveau roman-. Vaig veure-la quan van estrenar-la a Barcelona a finals de la d\u00e8cada. La censura franquista tenia aquestes coses.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1859,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[6,6,5,4,4,7,7,7,172,172,172,6],"tags":[304,303,305,190,280,265],"class_list":{"0":"post-1856","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","6":"hentry","7":"category-el-sofa-amb","9":"category-etnografies-visuals","10":"category-geografies-sentimentals","12":"category-historia-i-histories","15":"category-societat-i-cultura","19":"tag-estudiants","20":"tag-facultat-de-medicina","21":"tag-metges-historia-medicina","22":"tag-musica-folk","23":"tag-tardofranquisme","24":"tag-universitat-de-barcelona"},"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2023\/02\/foto-copia-scaled.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1856","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1856"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1856\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2556,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1856\/revisions\/2556"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1859"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1856"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1856"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1856"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}