![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2009\/02\/el_bosc_den_lluis_mallart_3-300x214.jpg\")
Jo no vaig entendre massa b\u00e9 el llibre. Sab\u00eda poqu\u00edssima antropologia, res d\u2019Africa. No sabia encara aleshores que era un text fundador en l\u2019antropolog\u00eda de la medicina europea moderna. Per\u00f2 des d\u2019ac\u00ed estant era aleshores una obra ins\u00f2lita, que s\u2019ampliaria al llarg de la d\u00e8cada dels setanta convertint a en Llu\u00eds, en l\u2019antrop\u00f2leg m\u00e9s franc\u00e8s dels catalans i el m\u00e9s catal\u00e0 dels francesos. Pels d\u2019ac\u00ed, la imatge de l\u2019antrop\u00f2leg africanista era una singularitat, s\u2019associava a una aura de veritat \u201cantropol\u00f2gica\u201d en un temps en el que les nostres batallades en l\u2019ofici ens condu\u00efen a territoris tan llunyans com als que ens pod\u00eda conduir el carrilet dels Catalans, els autobusos de can Sagal\u00e8s, o el correu Barcelona-Barbastro que eixia de l’Estaci\u00f3 del Nord. Era ben cert que alguns de nosaltres feren una estada m\u00edtica al Cuzco. Pel que fa a mi, el m\u00e9s ex\u00f2tic era un viatge en els temps del servei militar a una Ceuta plena de regulares i de legionarios, que permetien m\u00e9s o menys rememorar a Ingrid Bergman a Casablanca o Jean Gabin a La Bandera, o els pocs suboficials africans a les dotacions de la Descubierta tot just retornada a La Carraca des de l’apostadero de Fernando P\u00f3o. Africa era molt lluny. Passarien d\u00e8cades perqu\u00e8 una part dels nostres antrop\u00f2legs m\u00e8dics o no, seguissin la tra\u00e7a del Llu\u00eds\u2013 i aix\u00f2 li ha dolgut al cor \u2013 a l’Africa o a Am\u00e8rica Llatina.<\/p>\r\n
Per\u00f2 era dif\u00edcil, a la Catalunya de la Transici\u00f3 que l\u2019Africa tingues massa ress\u00f2. Les plazas y provincias africanas modestes no han estat mai un espai neocolonial com l\u2019Africa francesa, belga o anglesa, i fins i tot la portuguesa. Potser per aix\u00f2 a les an\u00e8cdotes etnogr\u00e0fiques de Caro Baroja al Sahara o el misteri\u00f3s viatge d\u2019en Claudi Esteva a Guinea, enfosquit per les histories del Floquet de neu \u2013 que en pau descansi -, s\u2019hi van afegir durant un temps, Terray, Meillassoux, gourous o alladian que ompliren el buit, continuaci\u00f3 delectures de cap\u00e7alera com Beau Geste, Las Minas del rey Salom\u00f3n de la \u201cColecci\u00f3n cadete\u201d per\u00f2 no n’estic tan segur que en aquestes lectures s’hi barreges encara el Cor de les tenebres conradi\u00e0 encara que si Lord Jim. Crec que al Congr\u00e9s de Barcelona de 1978 van presentar-me\u2019l, o vaig presentar-me. – El Dr. Mallart, suposo.<\/p>\r\n
Despr\u00e9s, a casa del meu sogre vaig descobrir en una vella col\u00b7lecci\u00f3 de Destino aquell exemplar hist\u00f2ric \u2013per l\u2019antropologia del pa\u00eds-, amb la foto de l\u2019Oriol Roman\u00ed i en Joan Prat (sense barba) adolescents cantant amb la Escolania de Montserrat i una not\u00edcia que parlava del grup Germanor del Camer\u00fan, amb un Llu\u00eds molt jove en pantalons curts i en blanc i negre, a l’Africa.<\/p>\r\n
Ens vam con\u00e8ixer millor, el 82, a Tarragona, quan jo ja era capa\u00e7 d\u2019entendre \u201cNi dos ni ventre\u201d perqu\u00e8 amb els anys havia apr\u00e8s una mica d\u2019Antropologia, i ja era per tots nosaltres el nostre referent internacional. Despr\u00e9s ha seguit una llarga i fidel amistat, en l\u2019alegria i la tristesa, en la salut i la malaltia. M’arriba El sistema m\u00e8dic encara amb la olor delitosa de la tinta d’ impremta. El toco, l’obro, deixo passar les p\u00e0gines, m’aturo ac\u00ed i all\u00e0 i sento que en les mans no tinc un testament sin\u00f3 quelcom m\u00e9s simb\u00f2lic, un monument per la cultura catalana. Aquest llibre omple, ell sol un enorme buit en la nostra cultura, mai cobert des que el gran folklorista Amades va publicar, a la segona meitat del sigle XX, el folklore pensat i recollit segons les teories i els criteris del s.XIX. En canvi El sistema m\u00e8dic d’en Lluis Mallart representa ara a casa nostra la millor tradici\u00f3 d’all\u00f2 que m’agrada anomenar el model antropol\u00f2gic cl\u00e0ssic, una cultura professional que ompli el segle XX sencer i que \u00e9s basava en l’estudi intensiu de cassos, durant un llarg periode de temps, aprenent la llengua local. Un treball de camp que s’exten varies d\u00e8cades en aquest cas, amb estades solit\u00e0ries i continuades de m\u00e9s d’un lustre. Aix\u00f2 fa que El Sistema… ocupi, dins la nostra cultura, la posici\u00f3 que va tenir dins la anglesa Els Argonautes del Pac\u00edfic Occidental. Al costat d’aquest llibre els Estudis Saharianos de Caro Baroja semblen arqueologia malgrat el seu enc\u00eds atrapats en el model d’etnografia naturalista que preced\u00ed el model antropol\u00f2gic cl\u00e0ssic.<\/p>\r\n\r\n\r\n
![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2009\/02\/el_bosc_den_lluis_mallart_2.jpg\")
El llibre representa la s\u00edntesi de quaranta anys de feina, es composa d’un primer volum que t\u00e9 l’estructura d’una monografia cl\u00e0ssica, aparentment, per\u00f2 s’obre a la modernitat, com ja vaig destacar en la ressenya-assaig que vaig escriure per a la revista Dynamis e la seva versi\u00f3 francesa La f\u00f4ret de nos anc\u00eatres. Per\u00f2 El sistema… revisa a fons aquella versi\u00f3 monumental, incorpora nous materials, traspassa alguns altres rellegats a aquella al segon volum i, sobre tot, s’explana en el catal\u00e0, amb la llengua que Lluis Mallart conrea amb una qualitat liter\u00e0ria extraordin\u00e0ria. Una llengua gens lluny de la de Pla i que a S\u00f3c fill dels Evuzok li permetia una qualitat liter\u00e0ria excepcional a la seva etnografia. El segon volum inclou uns annexes en ewondo i catal\u00e0, les notes de camp, la traducci\u00f3 del manuscrit d’un medicinaire, les transcripcions. Material indispensable pels erudits.<\/p>\r\n
Aquest projecte t\u00e9 menys que veure amb la conting\u00e8ncia del present que amb el seu significat en el futur, com a obra-edifici volgut i necessari de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva d\u2019un territori que, com tants altres, tant lluny de Deu i tan a prop de les pot\u00e8ncies neocolonials, \u201cno tiene quien les escriba\u201d. Li calia ordenar, digitalitzar el seu immens arxiu etnogr\u00e0fic sobre els beti, sobre la mem\u00f2ria de mama Jeanne, la de Mba Owona, i sobre el seu bosc, el que compart\u00ed amb ella i amb els seus veins tants anys. La recerca adquireix una dimensi\u00f3 nova, menys condicionada pel dia a dia acad\u00e8mic, m\u00e9s per la voluntat de posar a disposici\u00f3 de l\u2019Africa un patrimoni documental, hist\u00f2ric, etnogr\u00e0fic, multim\u00e8dia, iconogr\u00e0fic que, dispers al llarg de una obra densa de d\u00e8cades ara vol ser \u201cfont\u201d en el m\u00e9s noble i ambici\u00f3s sentit de la paraula. Al iniciar fa quatre anys la lectura de la For\u00eat, va fer-me molta por, i molt respecte. Abordar a fons la versi\u00f3 catalana tamb\u00e9. Les dues imposen, la seva densitat i la seva ambici\u00f3<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n\r\n\r\n
Sovint la ironia subtil d’en Lluis permet que el lector agafi confian\u00e7a. Es impossible llegir a en Lluis sense veure\u2019l i sentir-lo. Per aix\u00f2 no em sorpr\u00e8n la mod\u00e8stia gens artificiosa en que s’exposen, al principi els objectius d\u2019una obra major. Tant senzill que l\u2019etn\u00f2graf \u00e9s proposa no anar m\u00e9s enll\u00e0 del \u201cjo he vist\u201d i \u201cdel que m\u2019han contat\u201d, i he registrat meticulosament \u2013 i s\u00e9 de la seva meticulositat en diaris personals pulcrament escrits a m\u00e0-, i del que ara nom\u00e9s vol produir un text per erudits, per africano-ferits\u2026 amb la voluntat enciclop\u00e8dica dels cl\u00e0ssics.<\/p>\r\n
I encara que la voluntat sembla ser la de una monograf\u00eda \u201cnom\u00e9s\u201d sobre salut i malaltia ben aviat el sumari i la molt sint\u00e8tica introducci\u00f3-, posen de relleu que cl\u00e0ssic si, per\u00f2 de \u201ccl\u00e0ssica\u201d res. No hi cerqueu la foto fixa atemporal sobre las representacions de la salut i la malaltia que hagu\u00e9ssim fet fa d\u00e8cades. Molt lluny d\u2019aix\u00f2 \u00e9s un itinerari \u2013hist\u00f2ric per\u00f2 molt viu-, sobre l\u2019articulaci\u00f3 de les pr\u00e1ctiques i les representacions de la malaltia en un entorn de pluralisme assistencial que fins ara estava dispers i no massa ben articulat \u2013doncs els objectius eren aleshores diferents -, en les publicacions dels darrers trenta anys. Els boscos, les selves en la seva aparen\u00e7a homog\u00e8nia contenen secrets y s\u00f3n mudables amb el pas del temps. Quan el viatger entra al bosc, el text adquireix noves \u00abcoloratures\u00bb i registres.<\/p>\r\n
Coneguda la faceciosa iron\u00eda de l\u2019autor, juga amb nosaltres lectors. En Llu\u00eds, modestament, ens ve a dir que no sent ell metge deixar\u00e0 de cant\u00f3 la biomedicina \u2013 que est\u00e0 present a tota l\u2019obra -, per romandre ancorat a all\u00f3 que formaria la mat\u00e8ria cl\u00e0ssica de l\u2019etnomedicina \u2013 els culture-bound syndroms, ac\u00ed malalties nocturnes. Tanta mod\u00e8stia no impedeix que el producte final no sigui una pe\u00e7a indispensable, indefugible per comprendre algunes de les l\u00ednies mestres de la transformaci\u00f3 de la societat beti a red\u00f3s dels processos de globalitzaci\u00f3 econ\u00f2mica del darrer mig segle. Per\u00f2 com un text que hauria de ser sec i fredament etnogr\u00e1fic, font exclusiva d\u2019erudits, esdev\u00e9 apassionant pel lector i l\u2019amic. la complexitat dels dispositius assistencials: la biomedicina, la medicina dom\u00e9stica, la de llinatge i les \u201cmalalties nocturnes\u201d; una descripci\u00f3 ben endre\u00e7ada de les pr\u00e1ctiques, sobre tot les que no s\u2019articulen amb la biomedicina. La descripci\u00f3 de les concepcions anat\u00f3miques i fisiol\u00f2giques, la nosografia, les categor\u00edes etiol\u00f2giques, els procediments diagn\u00f2stics y les terap\u00e8utiques. Ac\u00ed l\u2019\u00e8mfasi \u00e9s centra tant en les representacions, com en unes pr\u00e1ctiques que coneix de molt primera m\u00e0, per participar-hi directament i no quedar-se en el simple relat. a partir de un coneixement personal directe i participatiu dels rituals que en les seves descripcions etnogr\u00e0fiques adquireixen una vida extraordin\u00e0ria.<\/p>\r\n
Hi ha en la seva actitud una postura positivista \u2013 naturalista -, una clara reivindicaci\u00f3 del camp en front dels ethnologues de sal\u00f3, y una vindicaci\u00f3 necess\u00e0ria en els temps que corren del \u201chaver vist i escoltat\u201d \u2013 sabent veure i escoltar, i no limitar-se a gravar narratives. No li interessa discutir teories de l\u2019acad\u00e8mia europea o americana, l\u2019interessa recrear narrativament una realitat beti \u2013 i poseu hi els l\u00edmits que vulgueu, tant me fa -, perqu\u00e8 si ell no ho fa aquest m\u00f3n s\u2019esvaeix.<\/p>\r\n
El lector s\u2019ha endinsat en el bosc d\u2019en Llu\u00eds i contempla el paisatge a partir d\u2019una descripci\u00f3 erudita, enciclop\u00e8dica sobre les malalties nocturnes, per\u00f2 a mesura que avan\u00e7a, lentament, per la riquesa dels matisos i els detalls, per la fascinaci\u00f3 de la conversa que troba pel cam\u00ed, pel joc de les taxonomies anat\u00f2miques o de les nosogr\u00e0fiques, per la brillantor de les an\u00e0lisis de base estructuralistes que dominaven la seva obra primera, el paisatge varia subtilment, hi ha canvis i ruptures en el text que trenquen el formalisme, i les ombres s\u2019aclareixen i les imatges del homes i de les dones van omplint la casa de colors i de perfums. El Llu\u00eds canvia amb discreci\u00f3, com qui no vol la cosa a una tonalitat narrativa distinta, m\u00e9s personal, menys acad\u00e8mica, m\u00e9s emocional. Jo, lector, comptava que S\u00f3c fill no formava part del projecte erudit, i heus ac\u00ed que Mama Jeanne i Mba Owona, i Lluis Mallart i tots els seus informants i el seus amics, i els seus ve\u00efns \u00e9s fan presents en el paisatge. Del per\u00edode, llargu\u00edssim en qu\u00e8 en Llu\u00eds visqu\u00e8 intensament – densament – en la comunitat ens queda un relat formal; del seu treball de camp fet d\u2019estades m\u00e9s excepcionals, i m\u00e9s curtes n\u2019ix un relat m\u00e9s personal, m\u00e9s ric en matisos, m\u00e9s transmissor d\u2019emocions, amb m\u00e9s voluntat d\u2019implicaci\u00f3 amb la pres\u00e8ncia dels homes i de les dones.<\/p>\r\n
Com el conec massa b\u00e9 – i me l’estimo massa -, i se la cura que t\u00e9 en els seus originals no podia ser un efecte casual sin\u00f3 una transici\u00f3 narrativa volguda, necess\u00e0ria. Ben mirat la transici\u00f3 reflecteix dues maneres diferents de fer treball de camp: un per\u00edode de comunitat – m\u00e9s cl\u00e0ssic, m\u00e9s global – i una segona etapa d\u2019estades breus centrades en un estudi de cas nuclear, Mba Owona. El problema antropol\u00f3gic ya no \u00e9s la descripci\u00f3 del sistema m\u00e9dic, como la seva evoluci\u00f3 a partir del caso de Mba Owona, un medecinaire tradicional (gu\u00e9risseur traditionnel) especialitzat \u2013 i iniciat -, en el tractament de la medicina nocturna qu\u00e8 segu\u00ed un singular proc\u00e9s de professionalitzaci\u00f3 emprant les estrat\u00e8gies de la biomedicina: introduint el registre de casos, estrat\u00e8gies de promoci\u00f3, publicitat, legitimaci\u00f3 i acreditaci\u00f3. En Llu\u00eds, que a la primera part de la seva obra estava tamb\u00e9 atrapat en la formalitat acad\u00e8mica ara \u00e9s lliure d\u2019expressar el canvi de la societat a partir de la traject\u00f2ria de les persones amb les que viu i de la que contempla, amb la intermit\u00e8ncia, les seves perip\u00e8cies, les seves aventures en una societat que canvia. Ara la dist\u00e0ncia, i les intermittences du coeur que deia Proust li permeten subvertir els esquemes classificadors i formals de l\u2019estructuralisme i convertir-se en memorialista, en l’historiador d\u2019un canvi brutal en una societat, en etn\u00f2graf implicat en aquest canvi. Em fascina el moviment intern de l\u2019obra, como representaci\u00f3 de las transformacions de l\u2019identitat del propi etn\u00f3graf, com una creaci\u00f3 en la que aflora la evoluci\u00f3n intel\u00b7lectual del autor.<\/p>\r\n
Per aix\u00f2 he parlat de monument. Els antrop\u00f3legs catalans podem estar molt orgullosos d’aquesta obra, la cultura catalana, tamb\u00e9.<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
M’arriben els dos llibres, en Llu\u00eds m’ha demanat que els presenti. M’emociono. Es una monografia excepcional en l’Antropologia catalana, i \u00e9s una monografia d’Antropologia m\u00e8dica cl\u00e0ssica, en el m\u00e9s noble sentit de la paraula<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":183,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[46,3,9,171,172],"tags":[211,177,123,237,210,215,41],"class_list":["post-181","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-antropologia","category-antropologia-medica","category-llibres","category-salut","category-societat-i-cultura","tag-africa","tag-antropolegs","tag-etnografia","tag-folkmedicina","tag-lluis-mallart","tag-medical-anthropologists","tag-rituales"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2009\/02\/el_bosc_den_lluis_mallart.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/181","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=181"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/181\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1103,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/181\/revisions\/1103"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/183"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=181"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=181"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=181"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}