{"id":1684,"date":"2020-04-08T14:51:51","date_gmt":"2020-04-08T14:51:51","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=1684"},"modified":"2025-09-15T10:44:50","modified_gmt":"2025-09-15T10:44:50","slug":"camins-del-calvari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/camins-del-calvari\/","title":{"rendered":"Cam\u00edns del calvari"},"content":{"rendered":"<div style=\"padding: 56.25% 0 0 0; position: relative;\"><iframe style=\"position: absolute; top: 0; left: 0; width: 100%; height: 100%;\" title=\"Calvari\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/403407288?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/div>\n<p><script src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/api\/player.js\"><\/script><\/p>\n<p>Dies abans de la Setmana Santa de 2019 vaig rebre\u00a0<a href=\"https:\/\/desdeelmargendelmargen.wordpress.com\/2019\/10\/11\/susan-digiacomo-1951-2019\/\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">un correu electr\u00f2nic<\/a>\u00a0de la meva amiga Susan DiGiacomo, ja aleshores en mans dels serveis de cures pal\u00b7liatives a Boston, Massachussets. Susan m\u2019explicava com, quan malalta de un c\u00e0ncer limf\u00e0tic als vuitanta, va quedar molt impactada per la Passi\u00f3 de Crist. Jo no sabia que era cat\u00f2lica practicant. Tampoc era estrany per les seves arrels italo-americanes. Ella si sabia del meu inter\u00e8s per la Setmana Santa. Havia vist i havia quedat molt impressionada pel documental<a href=\"http:\/\/elmargendelmargen.blogspot.com\/2016\/08\/una-etnografia-visual-de-la-semana.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">\u00a0Zamoranos<\/a>\u00a0que vaig acabar el 2016. Ella va fer la traducci\u00f3 del text de presentaci\u00f3 inicial i va revisar com sempre, acuradament, tots els cr\u00e8dits en angl\u00e8s. El que mes li va cridar l\u2019atenci\u00f3 fou la pres\u00e8ncia de militars d\u2019uniforme a les desfilades processionals de Zamora. Susan DiGiacomo professava un catolicisme progressista i des de la mirada de les seves dues identitats, la nord-americana i la catalana estava sorpresa per la persist\u00e8ncia en aquests rituals de trets que per ella corresponien directament al franquisme.<\/p>\n<p>Jo mateix, durant d\u00e8cades, vaig ser ali\u00e8 a la Setmana Santa. Per mi era un per\u00edode de vacances, durant el qual si recorria la Pen\u00ednsula, veia alguna process\u00f3 de tant en tant. Per cuositat en el cam\u00ed. La meva relaci\u00f3 amb Anselmo Allu\u00e9 de Horna (1912-1990), el meu sogre, va contribuir decisivament a canviar la meva perspectiva. En torn als primer vuitanta jo havia anat a H\u00edjar a sentir els tambors, una mica a remolc de les meves experi\u00e8ncies al Roc\u00edo. H\u00edjar era, aleshores, accessible, no hi havia la massificaci\u00f3 posterior. Un parell d\u2019anys mes tard vaig convencer a Anselmo Allu\u00e9 \u2013 cosa que no era tant f\u00e0cil com sembla -, d\u2019anar-hi . Ell, un<em>\u00a0semanasantero<\/em>\u00a0<em>zamorano<\/em>\u00a0de soca -rel, que en havia estat el pregoner de la Setmana Santa el 1964 , en sentir l\u2019enorme dignitat de les confraries baix-aragoneses, va confessar-me al tornar que s\u2019havia emocionat profundament. Tres d\u00e8cades mes tard el mateix va experimentar el meu fill,\u00a0<a href=\"http:\/\/elmargendelmargen.blogspot.com\/2011\/04\/edu-comelles-work-in-progress-tambores.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">Edu Comelles<\/a>.\u00a0i don\u00e0 lloc a una de les seves primeres producci\u00f3ns de\u00a0<a href=\"http:\/\/www.educomelles.com\/2011\/04\/tambores-de-hijar-o-como-romper-la-hora.html\" target=\"_blank\" rel=\"noreferrer noopener\">paisatges sonors<\/a>, en uns enregistraments espectaculars.<\/p>\n<p>L\u2019experi\u00e8ncia pr\u00e8via de H\u00edjar ens va conduir, el 1984 a dur a Anselmo Allu\u00e9 a Zamora perqu\u00e8, ja jubilat li havien proposat l\u2019honor de ser de nou, una cosa excepcional, el Pregoner. Jo encara era, aleshores, un aprenent d\u2019antrop\u00f2leg amb la experi\u00e8ncia adquirida al Roc\u00edo a l\u2019entorn de les celebracions religioses ppopulars. Seguir tota la Setmana Santa de Zamora amb alg\u00fa que n\u2019era un expert absolut et permet absorbir un m\u00f3n que encara no sabia que no m\u2019abandonaria mes. La Setmana de 1984 em va quedar enregistrada profundament i les descripcions de l\u2019Anselmo Allu\u00e9 sobre com s\u2019havien fundat algunes confraries modernes, despr\u00e9s de la Guerra, o els seus comentaris sobre el paisatge sonor \u2013 un concepte nom\u00e9s intuitiu aleshores \u2013 em va produir una enorme emoci\u00f3. La mem\u00f2ria d\u2019aquell viatge segueix viva i, quan vaig comen\u00e7ar a interessar-me per l\u2019etnografia visual ha esdevingut una de les tem\u00e0tiques que mes m\u2019han interessat. Per diverses raons. Per la seva persist\u00e8ncia contradict\u00f2ria amb la la\u00efcitzaci\u00f3 de la societat, per la seva condici\u00f3 de paisatges sonors i visuals particularment atractius on es barrejen imatges, olors, sentiments i emocions. Tamb\u00e9, perque lers caracter\u00edstiques de la Setmana Santa Ib\u00e8rica o italiana era un camp on poder experimentar i aprendre l\u2019ofici d\u2019etn\u00f2graf visual i entrenar-me en la producci\u00f3 i la edici\u00f3 audiovisual. He explicat sempre que\u00a0<em>Zamoranos<\/em>\u00a0va jugar el paper de un treball de fi de m\u00e1ster i que\u00a0<em>Almonte\u00f1o d\u00e9jame que yo contigo la lleve<\/em>\u00a0fou l\u2019equivalent d\u2019una tesi doctoral. I ara, La Selva del Camp.<\/p>\n<p>El 2019 havia quedat, amb en Josep Barcel\u00f3, per matinar i anar a veure el\u00a0<em>Via Crucis<\/em>\u00a0a La Selva. Divendres Sant. Rebre el correu de la Susan DiGiacomo uns dies abans em va fer sentir que anar a rodar-hi no podia ser el mateix. No vaig demanar a Josep que m\u2019expliques el que passaria. Prefereixo rodar sense previs a partir de que la meva c\u00e0mera \u00e9s el meu ull. Te avantatges, hom pot jugar amb la pr\u00f2pia subjectivitat; te inconvenients en relaci\u00f3 a saber si el que hom a rodat pot ser reconegut pels actors locals. Vaig arribar a quarts de set a La Selva, era encara de nit. Els carrers eren silenciosos i de cop, una trompeta i un tambor cridant als confrares. A Zamora a quelcom molt semblant en diuen\u00a0<em>El Merl\u00fa<\/em>. Zamora i La Selva. La Selva i Zamora. Vam pujar al calvari mentre l\u2019alba anava canviant els colors del poble i del paisatge. El paisatge sonor del<em>\u00a0Via Crucis<\/em>\u00a0es molt sofisticat. Pensava constantment amb les connexions amb la rigorosa etiqueta i el minimalisme de Zamora. L\u2019\u00fanica diferencia es que el poble, la ciutadania s\u2019incorporaba al seguici mentre pujava, entre oliveres, atzavares i matolls fins dalt de la comella i a Zamora recorre un paisatge absolutament urb\u00e0. Suposo que l\u2019\u00fanic estranger era jo malgrat la relaci\u00f3 que tinc amb selvatans. Per\u00f2 potser la dist\u00e0ncia que permet ser foraster era el que a la vegada em permetia conviure y comprendre la doble experi\u00e8ncia e la identitat civil i religiosa, les dues articulades per\u00f2 distintes que expliquen la singularitat ritual de les desfilades processionals. Si al segle XVII els auto-sacramentals eren una forma expl\u00edcita de teatre, les desfilades s\u00f3n una forma particularment interessant de teatre al carrer. Teatre tal com ho escric no es el \u00ab<em>teiatru<\/em>\u00bb o el \u00abfer teatre\u00bb del llenguatge col\u00b7loquial, es una forma d\u2019experi\u00e8ncia ritual que respon a identitats complexes i que explica que al foraster, en aquesta pujada al calvari, li f\u00f3s possible pensar en el calvari de Susan DiGiacomo en el seu llit a les cures pal\u00b7liatives de Boston, als confrares de La Selva que refor\u00e7aven la seva identitat religiosa i als selvatans que no s\u00f3n religiosos l\u2019orgull de tenir, com a tret d\u2019identitat civil del poble, un dels Via Crucis m\u00e9s sincers que he vist en la meva vida.\u00a0Si us ho he pogut transmetre em sentir\u00e9 molt feli\u00e7.<\/p>\n<p><strong>Refer\u00e8ncia videogr\u00e0fica<\/strong>: Comelles, Josep M. (2020)\u00a0<em>Calvari<\/em>. Tarragona: Arxiu d\u2019Etnograf\u00eda de Catalunya (video digital, 12\u201929\u201d).<\/p>\n<p><strong>Refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica<\/strong>. Comelles, Josep M. (2020) \u00abCam\u00ed del Calvari\u00bb.\u00a0<em>Desde el marge del marge<\/em>\u00a0(Blog, 8 d\u2019abril de 2020).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Dies abans de la Setmana Santa de 2019 vaig rebre un correu electr\u00f2nic de la meva amiga Susan DiGiacomo, ja aleshores en mans dels serveis de cures pal\u00b7liatives a Boston, Massachussets.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1686,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[46,46,10,10,10,5,5,172,172,172,5],"tags":[84,41,286],"class_list":{"0":"post-1684","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","6":"hentry","7":"category-antropologia","9":"category-cinema","12":"category-etnografies-visuals","14":"category-societat-i-cultura","18":"tag-catalunya","19":"tag-rituales","20":"tag-setmana-santa"},"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2020\/04\/maxresdefault.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1684","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1684"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1684\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2630,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1684\/revisions\/2630"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1686"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1684"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1684"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1684"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}