{"id":903,"date":"2019-03-18T07:41:00","date_gmt":"2019-03-18T07:41:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=903"},"modified":"2025-09-18T14:13:41","modified_gmt":"2025-09-18T14:13:41","slug":"aromes-del-rocio-a-creixell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/aromes-del-rocio-a-creixell\/","title":{"rendered":"Aromes del Rocio a Creixell"},"content":{"rendered":"\r\n

Acabada la producci\u00f3 de Almonte\u00f1o d\u00e9jame, que yo contigo la lleve<\/i><\/a> vaig decidir no penjar-la inicialmente a Internet com tinc costum de fer. Per aix\u00f3 el post es limita a oferir un teaser<\/em> i un ampli document – for\u00e7a acad\u00e8mic – sobre els condicions de producci\u00f3 del documental. Es tracta d’un documental professional per\u00f2 que te per mi una c\u00e0rrega emotiva especial. En fi de comptes el Roc\u00edo es el terrain<\/em> en que vaig tenir la ocasi\u00f3 de fer com els antrop\u00f3legs cl\u00e0ssics feien. \u00abV\u00e9s no se on, du no s\u00e9 qu\u00e9\u00bb. \u00abNo se on\u00bb podia ser el 1978 un manicomi de Barcelona, la marisma rociera<\/i> o una comunitat ind\u00edgena de l’Amazonia. \u00abDu no se qu\u00e8\u00bb remet a experi\u00e8ncies personals, per\u00f3 en el meu cas tamb\u00e9 professionals. A finals de la d\u00e8cada no vaig poder fer el meu viatge inici\u00e0tic com antrop\u00f3leg cl\u00e0ssic m\u00e9s enll\u00e0 de les fronteres de l’Estat, per\u00f2 el Roc\u00edo m’oferia als inicis de la Transici\u00f3 una dosi d’extranyament<\/i> prou important per no enyorar destins m\u00e9s llunyans. Es ben cert que els que han vist el documental s’adonen, com jo mateix, els important\u00edssims canvis dels darerrs quaranta anys i que han afectat molt al paisatge, al territori, a la propia romer\u00eda<\/i>, a la seva estructura ritual i probablement al seu significat. Un simple detall, la Salve rociera<\/i> amb lletra del poeta de la generaci\u00f3 del 27, Rafael de Le\u00f3n ha esdevingut a Andalusia quelcom semblant al paper que juga a Catalunya el Virolai<\/i>.<\/p>\r\n

\"\"<\/p>\r\n

El Roc\u00edo forma part de la meva geografia sentimental per la significaci\u00f3 que ha tingut en la meva vida personal i professional. Els aiguamolls i les planes litorals amb ocells de tota mena, el vent del mar i els colors del cel des de l’extrem Sud d’Europa a l’extrem Nord del continent formen part de les miggracions que, any darrera any fem Gamvik i jo plegats. L’hivern dels dies curts on el sol brilla al Sud, l’estiu amb dies infinits al Nord.<\/p>\r\n

Aquesta geografia sentimental, m’ha estat possible projectar-la en un documental, una etnografia visual o potser com un poema visual. L’espectador pot decidir entre les diferents opcions. De cara als actors principals, les persones que fa quaranta anys apareixen a les imatges em calia una \u00abdevoluci\u00f3\u00bb. Els antrop\u00f3legs diem \u00abdevoluci\u00f3\u00bb al moment en que retornem als nostres informants, als nostres veins de terres llunyanes – o pr\u00f3ximes – , all\u00f2 que ens van oferir. Imatges, veus, sentiments, emocions. En certa mesura, els antrop\u00f2legs \u00abrobem\u00bb a la gent el seu m\u00f3n i l’escrivim, o el convertim com en aquest cas en una narrativa cinematogr\u00e1fica.<\/p>\r\n

He optat, des de la seva producci\u00f3 el 2017 per presentar-lo en sessions p\u00fabliques a universitats, biblioteques municipals i davant d’audi\u00e8ncies molt variades. La m\u00e9s important, per\u00f3, havia de ser a Almonte. Almonte\u00f1o d\u00e9jame que yo contigo la lleve<\/i> \u00e9s en si mateix una manifestaci\u00f3 d’autoria i la meva manera de posar de relleu la manera com Almonte i el Roc\u00edo formen part de la meva vida. El passi era tamb\u00e9 un examen, \u00e9s reconeixer\u00eden, els hauria compres prou, hauria estat capa\u00e7 de transmetre la seva sensibilitat en un documental? Crec que si, doncs uns bons amics d’Almonte van dir-me que els querels havia ofert era una joya<\/i>. Joya<\/i> que per mi era una joia.<\/p>\r\n

En un passi que vaig fer a Barcelona una bona amiga, que va sovint al Roc\u00edo i amb la qual vam acompanyar el traslado<\/i> de la Verge el 1998, va sugerir-me ferun passi al Museu-Arxiu de Montblanc. \u00abHi ha un grup \u00abd’andalusos\u00bb als quals els agradar\u00e0\u00bb, va dir-me. Vaig dir que si. El Roc\u00edo i el m\u00f3n rociero<\/i> han desbordat des de fa mig segle les seves fronteres tradicionals l’espai peri-marisme\u00f1o<\/i> original, va extendre’s en taca d’oli per tota Andalusia i una part de la di\u00e0spora andalusa va fundar hermandades filiales<\/i> en el seu moment. La recreaci\u00f3 de determinats trets culturals andalusos a Catalunya era ja un fet als anys vuitanta. Tanmt \u00e9s aix\u00ed que mentre jo feia treball de camp a Andalusia, la meva col\u00b7lega, l’antrop\u00f3loga andalusa Emma Martin estudiava aquestes institucions a Catalunya. Jo mateix, durant la d\u00e8cada vaig tenir l’honor de ser anomenat pregoner a Tarragona de l’associaci\u00f3 local en algunes ocasions.<\/p>\r\n

Si les hermandades filiales<\/i> de Catalunya, Madrid, Can\u00e0ries o Australia s’inscriuen dins la l\u00f2gica estructural de la devoci\u00f3 a la Virgen del Roc\u00edo: una relaci\u00f3 d’oposici\u00f3 conc\u00e8ntrica entre la Matriz<\/i> i las Filiales<\/i> que va ser objecte del meu primer article sobre el Roc\u00edo, la meva observaci\u00f3 de la reconstrucci\u00f3 del Roc\u00edo a Catalunya havia de fer-se des d’una perspectiva diferent, dins el marc en el que hem d’inscriure tamb\u00e9 la Feria de Abril<\/i> de Barcelona. Formava part d’una caracter\u00edstica, tamb\u00e9 estructural de la societat catalana, en la que l’associacionisme civil – inclosos determinats moviments o rituals religiosos – , s\u00f3n el producte o el fruit d’una societat mestissa, molt complexa amb la que, tamb\u00e9 en pobles petits , vertebra socialment el pais. El cor Aromas de Azahar<\/i> no \u00e9s una excepci\u00f3. Fundat fa una d\u00e8cada i amb un ampli historial de concerts, forma part de la vida ciutadana de Creixell al costat de la colla gegantera i el ball de diables. Tan catalans s\u00f3n la sardana o les jotes del Baix Ebre com els Cors de Clav\u00e9 o el cor Aromas de Azahar<\/i>. Josep Anselm Clav\u00e9 a meitat del segle XIX pensava que el cant coral era una manera de elevar l’esprit de la classe obrera. Diables, castellers, geganters o Aromas de Azahar<\/i> s\u00f3n peces indispensables dins la sociabilitat local. Entre concert i concert, entre actuaci\u00f3 y actuaci\u00f3, els seus membres mantenen les relacions socials, les amistats. Fa un parell d’anys el cor va peregrinar – el terme \u00e9s prec\u00eds – , a la Ermita En veureu les imatges emocionades al arribar. Jo tamb\u00e9 hi vaig cada anyi, malgrat la meva laicitat, no m’oblido mai d’encendre una candela.<\/p>\r\n

Jo vaig saber de Aromas de Azahar<\/i> fa un any. La meva vida al poble ha estat sempre una mica secreta. Vivia al poble, pero la vida local la mantenia distant. Tot va canviar aquell dia d’octubre que, per molts de nosaltres i mes encara pels que vivim en poblets petits van produir-se aconteixements que ens van convertir en membres d’una col\u00b7lectivitat. Ho he explicat en un altre lloc<\/a>. Vaig descobrir nous amics, van proposar-me i vaig acceptar anar en una candidatura municipal i ells van descobrir-me, ben a l’atzar, al Centro Andaluz de Creixell<\/i>. Aix\u00f3 del Roc\u00edo ho porta associat. Malgrat que molta gent sap que soc antrop\u00f3leg, nom\u00e9s els professionals coneixen la meva activitat acad\u00e8mica com a tal al Rocio. Et pregunten per la teva vida i el tema acaba sortint, i una bona amiga al saber que hi havia el video va dir-me de l’existencia del cor. Vaig sugerir-li la possibilitat de presentar-lo a Creixell com una manera de posar en relleu el mestissatges de la cultura del pa\u00eds. El president de la entitat andsalusa Pepe M\u00e1rquez s’hi va apuntar inmediatament. Vam passar el video al novembre 2018, s\u00f3n les imatges que teniu en aquest post. Al febrer 2019 va proposar-em tornar-lo a projectar. Jo no coneixia ningua abans. Ara ens abracem pel carrer.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n