{"id":888,"date":"2019-02-25T20:12:00","date_gmt":"2019-02-25T20:12:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=888"},"modified":"2025-09-18T14:16:27","modified_gmt":"2025-09-18T14:16:27","slug":"llums-del-passat-el-maquinista-de-la-130-borsig","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/llums-del-passat-el-maquinista-de-la-130-borsig\/","title":{"rendered":"Llums del passat: el maquinista de la 130 Borsig"},"content":{"rendered":"

Ahir a la nit, mentre fullejava Facebook<\/i>, va apareixer una entrada del excel\u00b7lent blog Trenes y Tiempos<\/i><\/a> que publica l’historiador del ferrocarril Angel Rivera. Molts sabeu de la meva afici\u00f3 als trens i davant la meva sorpresa la persona que est\u00e0 dempeus, davant del fogoner, agafat a la barana de la Borsig 130 de la Compa\u00f1\u00eda de los Caminos de Hierro del Norte de Espa\u00f1a<\/em>, a la placa giratoria del diposit de tracci\u00f3 de Lleidan \u00e9s amb un 95% de posibilitats el meu besavi Heliodoro Calatayud Torno \u00a0(Rafelguaraf, Ribera Alta c.1860- Barcelona 1934). Goso a dir que la foto te que veure amb l’arribada d’aquestes noves m\u00e0quines el 1908, quan el Senyor Calatayud devia tenir uns 45-50 anys.<\/p>\r\n

\"\"<\/p>\r\n

Puc identificar-lo perque, durant mes de quatre d\u00e8cades, el seu retrat a l’oli, pintat pel seu fill, Heliodoro Calatayud Espin\u00f3s (Valladolid Campo Grande 1892-Cornell\u00e0 de Llobregat 1959), enginyer de la Barcelona Traction<\/i> i m\u00e9s tard de FECSA, presidia el passad\u00eds de casa dels meus pares a Barcelona. El retrat el mostra amb un posat sever, com el de la foto, amb barba i bigoti i probablement el meu oncle \u00abDor\u00edn\u00bb – aixi signava les seues excel\u00b7lents pintures – , el va pintar entre entre 1910 i 1920, al mateix temps o una mica m\u00e9s tard que la fotografia.<\/p>\r\n

\r\n
\"\"<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

El senyor Calatayud, vivia a Lleida, a una casa obrera a 100 ms de la estaci\u00f3, al cant\u00f3 del riu Segre. Era un maquinista experimentat, una autoritat entre els companys, en el Diposit de Tracci\u00f3 de Lleida, un nus ferroviari molt important. Les l\u00ednies del Norte<\/i>, per Saragossa-Arrabal, anaven fins a Miranda de Ebro, per Reus-Avinguda a Val\u00e8ncia-Estaci\u00f3 del Nord i X\u00e0tiva i a l’est cap a Manresa, Barcelona-Nord i Sant Joan de les Abadesses.<\/p>\r\n

El senyor Calatayud va casar-se amb Joaquima Espin\u00f3s (Benilloba, Comtat c.1860- Barcewlon, 1946 ), i la parella va seguir les incid\u00e8ncies itinerants dels ferroviaris de la \u00e8poca. Diuen que ella va tenir vint-i-un embara\u00e7os dels quals van sobreviure els quatre darrers: Heliodoro, Josefina (Valladolid Campo Grande 1894- Barcelona 1996), Matilde (Barcelona, Sant Andreu Arenal 1896-Barcelona 1946) casada amb el cap d’interventors de la 5\u00aa Zona de RENFE despr\u00e9s de la Guerra – el senyor Justo Sureda – , i, el m\u00e9s petit de tots Joaquim (Lleida 1898-Barcelona 1986).<\/p>\r\n

\"\"
Josefina Calatayud (1894-1996) circa 1960<\/figcaption><\/figure>\r\n

La meva avia Josefina i el meu oncle Joaquim foren contadors extraordinaris i parlaven molt del seu pare, al que es dirigiren fins a la seva mort de vost\u00e9 i en castell\u00e0. La meva avia l’idealitzava doncs, segons ella, els ferroviaris eren, amb els tip\u00f2grafs, \u00abl’aristocracia de la classe obrera\u00bb. En Joaquim – sempre vaig dir-li \u00abTio Joaquin\u00bb – , malgrat que sempre parlavem en catal\u00e0, tenia una ironia socarrona i faceciosa i desmitificava les hist\u00f2ries que contava sa germana que s’empipava.<\/p>\r\n

El seu pare, des del dip\u00f2sit de Lleida, conduia trens fins a Barcelona-Estaci\u00f3 del Nord i a Sant Joan de les Abadesses. Tamb\u00e9 feia serveis a Reus i Val\u00e8ncia. Els seus dos fills parlaven de la seva enorme professionalitat, de la seva obsessi\u00f3 perque, al plegar del servei, les \u00abseves\u00bb locomotores estiguessin impecables, netes i polides. Cridava la atenci\u00f3, des de la seva auct\u00f2ritas<\/i> de veter\u00e0, als mes joves davant la desidia al marxar a casa. Per aix\u00f3, al diposit de Lleida era qui estrenava les noves locomotores. La meva avia no recordava les 130 Borsig – d’aci la meva sorpresa d’avui al veure la foto – , si les 230 Henschel, les 900 del Nord, una de les locomotores de vapor mes boniques de finals del XIX.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n\r\n\r\n

El senyor Calatayud fou un sindicalista, afiliat a la UGT. Sabia de la duresa de la vida dels treballadors subalterns, fogoners, guardafrens, guarda-agulles i factors. Sempre tenia una briqueta que li sobrava, era un maquinista molt expert per estalviar el carb\u00f3 que la companyia pautava per cada viatges. Les briquetes que li sobraven les oferia a les guardeses dels passos a nivell i al que romanien a les casilles dels guarda-agulles per alimentar les estufes en les llargues nits d’hivern als l\u00edmits entre la Segarra i el Bages. Linia dura en la que les 130 havien de patir, mes que les 230, les rampes de Manresa a Sant Guim. Per aix\u00f3 duia revolver, deia la meva avia que en ple hivern, panteixant la m\u00e0quina en mig de la neu i la boira els llops afamats rond\u00e0ven la via mentre el maquinista obria el regulador a tope i llen\u00e7ava sorra a la via per no patinar.<\/p>\r\n

Les imatges que romanen del meu besavi eren, fins avui, dues. Una es l’imponent retrat a l’oli del passadis, que ens mirava quan anavem, la meva germaneta i jo, amunt i avall, morts de por, pel passad\u00eds de casa. L’altra \u00e9s una fotograf\u00eda, probablement feta durant la Rep\u00fablica, poc temps abans del seu trasp\u00e0s. El vell sindicalista es lamentava de les limitacions de la Rep\u00fablica que havia estat el somni de la seva vida en temps del Bienni Negre. Deien, per\u00f2, que a vegades votava al Partido Republicano Radical<\/i> de Don Alejandro Lerroux i \u00e9s clar parlava castell\u00e0 a casa malgrat que tots els seus fills parlaven valenci\u00e0. Podeu comprendre com el meu catal\u00e0 avalencianat \u00e9s el fruit de les hist\u00f2ries que la Josefina i el Joaquin ens explicaven quan el crep\u00fascul enfosquia la casa a la Barcelona del franquisme.<\/p>\r\n

\"\"
Joaquin Calatayud Espinos (1898-1986) circa 1958<\/figcaption><\/figure>\r\n

Joaquim Calatayud Espin\u00f3s el 1958<\/p>\r\n

Els dos fills eren republicans dels de abans… i per aix\u00f3 la nostra educaci\u00f3 sentimental va fer-se de relats que, setmana a setmana, ens parlaven de la Setmana Tr\u00e0gica, de la construcci\u00f3 del embassament de Camarasa, de la Barcelona dels anys vint, de la Lleida i Valencia entre 1900 i 1917. De mes grans, adolescents, de la vida sical\u00edptica de la Barcelona d’abans de la Guerra, de la Revoluci\u00f3, de la Guerra, dels Fets de Maig vists des de les tres xemeneis per un mec\u00e0nic , i m\u00e9s tard de les pol\u00edtiques sindicals de Gir\u00f3n de Velasco que van dur Joaquim a la jubilaci\u00f3 for\u00e7osa el 1960 Potser per aix\u00f3 explicava que, al comen\u00e7ar la vaga de la Canadiense el 1917, el senyor Calatayud que era el cap de maquinistes del Diposit de Tracci\u00f3 de Lleida i conduia \u00abun mixto\u00bb de Tarragona a Lleida va mirar el seu rellotge penjat al costat del regulador de tracci\u00f3. Un rellotje de butxaca, cromat gens luxuos, que va heredar el seu fill petit. El senyor Calatayud va esperar que marqu\u00e9s l’hora del comen\u00e7ament de la vaga. A l’hora en punt va dir al fogoner que apagues el forn, va ordenar amb el xiulet de vapor als guardafrens que apretessin els frens dels vagons que arrossegava i detur\u00e0 la m\u00e0quina. Amb el vapor que quedava, va purgar la caldera i feu un darrer llarg xiulet en mig del paisatge d’oliveres i ametllers. Com a la fotograf\u00eda, va posar les mans a la barana de la m\u00e1quina, va mirar l’horitzo. Tots els treballadors van baixar del tren.<\/p>\r\n

El van acomiadar.<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahir a la nit, mentre fullejava Facebook, va apareixer una entrada del excel\u00b7lent blog Trenes y Tiempos que publica l’historiador del ferrocarril Angel Rivera.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":897,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[405,405,410,410,410,413,413,413,416],"tags":[228,164,131,165],"class_list":{"0":"post-888","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","6":"hentry","7":"category-family-stuff","9":"category-history-and-stories","12":"category-obituaries-and-memories","15":"category-society-and-culture","16":"tag-espanya","17":"tag-ferrocarril","18":"tag-historia","19":"tag-memoria"},"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/borsig_2.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/888","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=888"}],"version-history":[{"count":18,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/888\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2637,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/888\/revisions\/2637"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/897"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=888"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=888"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=888"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}