{"id":862,"date":"2018-06-03T19:17:00","date_gmt":"2018-06-03T19:17:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=862"},"modified":"2025-09-18T14:26:01","modified_gmt":"2025-09-18T14:26:01","slug":"un-dia-doctubre-a-creixell","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/un-dia-doctubre-a-creixell\/","title":{"rendered":"Un dia d&#8217;octubre a Creixell"},"content":{"rendered":"<div class=\"wp-block-image\">\r\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-865 aligncenter\" src=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/el-parc-de-l1-doctubre-sera-una-realitat-aquest-diumenge.jpg\" alt=\"\" width=\"1099\" height=\"618\" srcset=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/el-parc-de-l1-doctubre-sera-una-realitat-aquest-diumenge.jpg 640w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/el-parc-de-l1-doctubre-sera-una-realitat-aquest-diumenge-300x169.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 1099px) 100vw, 1099px\" \/><\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n<p>El 27 de Maig de 2017, l&#8217;Ajuntament de Creixell va dedicar un parc urb\u00e0 al 1 d&#8217;Octubre de 2017. Els companys i veins del poble van proposar-me fer una petita alocuci\u00f3, un cop acabats els actes oficials a c\u00e0rrec de l&#8217;Ajuntament. Va ser un honor. El text que vaig llegir el teniu una mica mes a baix. Bona part el vaig escriure uns dies despr\u00e9s de l&#8217;1 d&#8217;Octubre. La meva intenci\u00f3 era presentar-lo amb els plans de video que vaig rodar el mateix dia. No es un material massa cuidat. Vaig endur-me la meva c\u00e0mara dom\u00e8stica, que cap a la buxaca, per si haviem de correr. Tampoc volia rodar massa primers plans per si de cas. A mes la excitaci\u00f3 del d\u00eda, vam arribar a les 5 de la matinada i ens vam retirar a quarts de vuit de la tarde, no permetia la pau interior que hom necessita per planificar un rodatge que, com tots els meus, es \u00abasilvestrat\u00bb. Els esdeveniments posteriors no convidaven tampoc a editar i publicar aquest material per no comprometre a ning\u00fa. Creixell es petit i podia haver-hi \u00abincontrolats\u00bb.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p>A red\u00f3s de aquesta inauguraci\u00f3 he abordat la edici\u00f3 del video. M&#8217;he adonat que te un cert valor d&#8217;evocaci\u00f3 d&#8217;un dia que mai oblidarem en un poble on no vam tenir les visites dels senyors amb la gorra del <i>Afrika Korps<\/i> i del uniforme <i>feldgrau<\/i>. Va ser una festa i s&#8217;escau associar-li una cercavila&#8230;<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<p><iframe loading=\"lazy\" title=\"Octubre 2017\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/273207337?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479\" width=\"1920\" height=\"1080\" frameborder=\"0\" uk-responsive=\"\"><\/iframe><\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n<h3>Un d\u00eda d&#8217;Octubre<\/h3>\r\n<p><b>Obertura<\/b><\/p>\r\n<p>Creixell \u00e9s petit. Unes cases de segles endarrera, al voltant d&#8217;un castell i d&#8217;una esgl\u00e9sia. Un poble fundat al segle XI en una frontera. Vaig arribar-hi, per casualitat, el 1980. Per atzar vaig trobar un terreny per bastir casa nostra. Una mes, entre \u00abtorres\u00bb i \u00abtorretes\u00bb que \u00e9s com els barcelonins denominem, la \u00abvivenda a\u00efllada unifamiliar\u00bb. Al voltant del nucli antic, camps de conreu en terrasses, aig\u00fcamolls parcialment preservats, unes modestes \u00abbotigues de mar\u00bb. Con una taca d&#8217;oli van construir-se \u00aburbanitzacions\u00bb per gent de la Barcelona metropolitana. Alguns estrangers. L&#8217;octubre de 1981 erem uns 500 veins i uns centenars m\u00e9s de jubilats que s&#8217;havien traslladat al poble. Avui hi ha uns uns 60 kms de carrers on vivim 4000 ve\u00edns i escaig i, potser, dos milers mes de persones, molts retirats. Els caps de setmana i l\u2019estiu el poble duplica o triplica la seva poblaci\u00f3. La resta de l\u2019any son possibles llargues caminades per carrers i platges desertes, en silenci. De tant en tant un gat et contempla des d\u2019una barana, un gos brama enfurismat, cucuts, puputs y caderneres desperten la primavera. De tant en tant el llevant duia l\u2019udol dels trens. Despr\u00e9s el silenci.<\/p>\r\n<p>A Creixell no hi ha cases de l&#8217;alta burgesia, com la Costa Brava o a Sitges. Classe mitjana acomodada, botiguers, professionals i menestrals, treballadors inmigrants i, sobre tot ,jubilats de totes les classes socials. Es massa lluny de Tarragona i de Barcelona. Pels barcelonins de soca-rel, aix\u00f3 de la Costa Daurada mai ha tingut el prestigi i el valor afegit del Maresme o de Sant Cugat.<\/p>\r\n<p>Creixell ha estat un poble dormitori, on viure la vida, la jubilaci\u00f3 o l\u2019estiueg. Fa dif\u00edcil que pugui vertebrar-se, en el sentit cl\u00e0ssic del terme. La diversitat social es molt gran, la cultural tamb\u00e9. Els que vam venir a viure de joves, fa d\u00e9cades, teniem els nostres referents laborals lluny del poble, els jubilats que venen de l\u2019area metropolitana, mantenen els seus referents a la ciutat d\u2019origen, pero l\u2019urbanisme de torretes, no facilita les relacions socials quan hom es l\u2019unic vei d\u2019un carrer sencer lluny del centre. Molts nens del poble s\u2019escolaritzen a la Torre o a Tarragona, les seves xarxes son all\u00ed. L\u2019espai public no ha estat mai un espai de sociabilitat col\u00b7lectiva com en pobles m\u00e9s trabats. Sovint un no sap si les persones que troba pel carrer i que saluda amb un passiu-be o un bon dia, no sempre contestat, son veins, turistes o passavolants. La vida associativa es fr\u00e0gil i el modus de vida dominant posa de relleu un individualisme que es la consequ\u00fcencia d\u2019un model urban\u00edstic i residencial espec\u00edfic, com\u00fa a bona part de la Costa Daurada.<\/p>\r\n<p>Aquest diagn\u00f3stic l\u2019he fet durant d\u00e9cades, malgrat que a Creixell ha mantingut una relaci\u00f3n regular amb alguns vilatans. Fou fa uns pocs anys que vaig canviar la meva visi\u00f3. Els edils van convocar-nos per explicar per qu\u00e8 Creixell era a la llista del pobles amb mes deute de tot l\u2019Estat. Vaig anar-hi amb cert escepticisme. En sortir vaig dir-li al batlle, es la primera vegada que he tingut el sentiment que aix\u00f2 es un poble i me n\u2019he sentit membre.<\/p>\r\n<p><b>Nocturn<\/b><\/p>\r\n<p>El diumenge 24 de Setembre de 2017, vam anar a una concentraci\u00f3 davant de l&#8217;Ajuntament. Al arribar no coneixiem ning\u00fa, despres van arribar alguns coneguts. Vivim a 300 metres del centre, pero la vida a les urbanitzacions incrementa el nostre anonimat, darrera tanques i jardins. Vam tenir qu&#8217;explicar qui erem als nostres veins. Ens passaria de nou el 30 al vespre. Vam posar-nos a disposici\u00f3 dels companys. Ens vem coneixer. Cordialitat absoluta. Sentit de l&#8217;humor. Uns van quedar-se a dormir al Casal, nosaltres vam tornar a casa.<\/p>\r\n<p>No vaig dormir massa. Haver-me de llevar molt d&#8217;hora -em passa tamb\u00e9 quan he d&#8217;anar a l\u00b4aeroport o la estaci\u00f3 del Camp de Tarrgona-, em genera una esp\u00e8cie d&#8217;alarma biol\u00f3gica per la que no em cal despertador. Em llevo a les quatre, faig un caf\u00e9 i pastes, desperto tothom a casa i a tres quarts de cinc, en una nit clara i tranquila, caminem tots quatre fins al casal. Silenci, la remor dels pins, algun ocell que desperta. Els llums grocs donen als carrers un color extrany. A la porta del Casal s\u00f3m unes desenes. Poc a poc, entre les ombres, arriba gent de totes les edats, en silenci. Sense crits ni banderes. \u00abBon dia\u00bb amb un somriure. De tant en tant el cotxe de la policia local passa per davant del casal. Ning\u00fa diu res. A la cuina del casal una cafetera i vitualles, aigua, taronjada. Ens mirem amb curiositat uns als atres. No conec massa gent. La major\u00eda passem llargament dels cinquanta i bastants dels setanta. Una relativa inquietud. Vindran els mossos? Puntuals a quarts de set. Un Seat Leon amb una parella, un d&#8217;ells amb barba hipster. Pugen les escales:<\/p>\r\n<ul>\r\n<li style=\"list-style-type: none;\">\r\n<ul>&#8211; Qui es el responsable?<\/ul>\r\n<\/li>\r\n&#8211; Tots.<\/ul>\r\n<p>Escriuen alguna cosa en un paper que duen en una placa de fusta amb una pin\u00e7a. Mouen el cotxe per aparcar-lo correctament. Una estona mes tard arriba un microb\u00fas d\u2019atestats. Baixa una mossa i els diu alguna cosa als seus companys. Ens ho mirem des de la porta. Torna a pujar al microb\u00fas i arrenca. Aplaudiments.<\/p>\r\n<p><b>Andante<\/b><\/p>\r\n<p>Apareixen, com en els miracles de les mil i una nits, urnes, paperetes i ordinadors. Passen camions i furgonetes que van a obrir el \u00abmercadillo\u00bb dels diumenges. Arriba gent, molta mes gent. S\u2019organitzen. Ac\u00ed paperetes i sobres, alla les taules i les dues urnes que ens toquen (A-L i M-Z). Es passa llista als convocats per les dues meses. Nomes un diu \u00abPresent!\u00bb. Seguint la normativa, els cinc restants son els primers de la lllista. Ha anat venint gent. Prop de les nou, arriben plegades una corrua de senyores grans del poble, v\u00eddues, casades i solteres que conec de fa d\u00e9cades. Van vestides \u00abde diumenge\u00bb, empolainades, pentinades a la perruqueria, vestides per anar a missa o al Liceu. Ens abracem. Ha sortit el sol i l\u2019escala del casal es plena. Alguns aconsellen fer una cua en S per tal de fer notar la normalitat del moment. Mai he vist tanta gent en les dues dotzenes d&#8217;eleccions a les que he acudit.<\/p>\r\n<p>Arranquen els ordinadors. Gent que posa la papereta a l&#8217;urna amb emoci\u00f3, amb certa impaci\u00e8ncia. Dues fileres de votants, en ordre, gens de xivarri. La resta a fora xerrant. El sistema es penja. Bullen les bateries dels m\u00f2bils. Decidim no conectar-nos, per evitar el bloqueig del sistema. Ve mes i mes gent. Dins i fora del Casal hi ha centenars de persones. Les converses &#8211; <i>radio macuto, gossip<\/i> &#8211; no paren. Vindran, no vindran. Han estat all\u00ed, han estat all\u00e1, A l&#8217;interior, una sala gran on les cadires estan posades en ordre al voltant, seuen desenes de persones grans mentre esperen que el sistema arrenqui de nou. Arriben not\u00edcies del que est\u00e1 passant, les seguim al minut per la premsa digital, el <i>whatsapp<\/i> bull. Hi ha observadors a la carretera per si de cas. Se sap del <i>raid piol\u00ednic<\/i> a Villabella, el tancament de l&#8217;Antina a Torredembarra pels Mossos, imatges de Barcelona i del Baix Ebre i del Montsi\u00e0. Arriben forasters que han fet kilometres per les carreteres locals per trobar urnes on votar. Expliquen les seves aventures, el que els han contat, el que han vist. El Casal esdev\u00e9 petit, la cua desborda l\u2019acc\u00e9s. El meu fill ha anat a Tarragona a acompanyar una tieta i un tiet a votar a la Colla Joves. L\u2019endem\u00e0 escriur\u00e0 aix\u00f3,<\/p>\r\n<p><i>\u00abTres tietes fent-la petar i rient mentre miren uns whatsapps dels piolins &#8211; diu el meu pare que fa 30 Anys haguessin fet ganxet &#8211; , elles riuen. Un ex-PSUC amb un historial de llibre organitzant un poble petit juntament amb fills de pagesos, aturats, empleats municipals, la bibliotec\u00e0ria i la del forn de pa. L&#8217;\u00e0via 89 Anys, republicana i que encara no s&#8217;ho creu, els de la Colla Jove repartint entrepans, aigua i traient bancs al carrer per la gent gran. El tiet emocionat. <\/i><\/p>\r\n<p><i>A Creixell, dos frikis asseguts a les escales del casal tocant la flauta. La ve\u00efna que marxa i ara torna amb el gos, que porta tot el dia tancat a casa. La mare que va al seu ex institut i la reben amb abra\u00e7ades. Un esc\u00e8ptic que comen\u00e7a a fer cua per votar &#8211; feia mitja hora que ho havia decidit -. Com que la cua \u00e9s llarga parlem una hora, s&#8217;en va i torna amb la dona i la filla, s&#8217;apropa a saludar-me al final del dia amb un somriure i un gr\u00e0cies sincer. Tot deu fent cua, pacients, resignats. Una dona que fuma, que si em molesta el fum, jo li dic que no que me&#8217;l tiri pel damunt, fa 3 anys m&#8217;hagu\u00e9s fumat 4 paquets. El cargador del m\u00f2bil, me l&#8217;he deixat a la seu de La Jove a Tarragona. A Tarragona una filera de gent llargu\u00edssima i posar-te a cridar \u00absi teniu cotxes, aneu a votar als pobles petits, podeu votar on vulgueu, cens universal\u00bb. Els missatges privats, els amics lluny, els missatges de veu, els facebooks, els cors, els \u00abm&#8217;enfada\u00bb, el 3G i la bateria que s&#8217;esgota. La llarga espera, les 3 \u00faltimes hores, el temor constant de veure, al cap del carrer la furgoneta fosca apropant-se i la certesa de qu\u00e8 ens esclafaran. <\/i>(Edu Comelles, 2 de octubre de 2017)<\/p>\r\n<p><b>Adagio<\/b><\/p>\r\n<p>A les dues han votat a Creixell uns dos milers de persones, del poble i de fora. Despr\u00e9s van marxant per anar a dinar. Els meu fills tornen a la tieta i al tiet a Tarragona. Anem a dinar pels carrers deserts. Tornem a mitja tarde. Ens reconeixem de nou. La tarde, en el sol del vespre, es morosa. Trenta anys vivint a Creixell i per molts de nosaltres ha estat la primera vegada que veins del centre, creixellencs de tota la vida, els que vivim a les urbanitzacions des de d\u00e9cades, els que han vingut mes recentment ens mirem encuriosits, amb un somriure als llavis. No cal explicar massa coses. Hem descobert que aquest poble que semblava desvertebrat, on cadasc\u00fa anava pel seu compte, on l\u2019espai public no ha estat mai un lloc de conflu\u00e8ncia, ha esdevingut durant unes hores un espai de sociabilitat col\u00b7lectiva on ens hem barrejat totes les classes socials, on els nous ciutadans vinguts de fora, ens han mirat amb curiositat, ens han saludat als que ens coneixiem. La meva jove, valenciana, em diu.<\/p>\r\n<ul>-Ara ho comen\u00e7o a entendre tot, eixe \u00e9s un altre m\u00f3n.<\/ul>\r\n<p>Ella, durant unes hores ha tingut el sentiment de fer part d&#8217;una comunitat lliure, fraterna, transversal. El Creixell que pensavem un poble dormitori ha esdevingut una comunitat. Si abans erem un col\u00b7lectiu que anava a votar cada quatre anys, avui ens em adonat que s\u00f3m una <i>res publica<\/i>, el terme amb que la filosofia pol\u00edtica baix medieval caracteritzaba la societat civil, hereva de la <i>polis<\/i> cl\u00e0ssica. Una comunitat civil, basada en compartir, no vinculada a una identitat cultural precisa, sino a una concepci\u00f3 de la vida p\u00fablica. No cal parlar la mateixa llengua, vestir-se de la mateixa manera, ser del Bar\u00e7a, Perico o del N\u00e0stic, haver nascut aqui o all\u00e0. No cal tampoc ser necessariament amics ni parents. La societat civil es manifesta per la complicitat derivada de la sorpresa de trobar-nos plegat davant una decisi\u00f3 pol\u00edtica. Voler votar per decidir com ha de ser el regiment de la nostra cosa p\u00fablica, a Creixell o al pais. Aquestes complicitats no cal que es manifestin a crits o amb pancartes. Els que ens em trobat &#8211; votants del si o votants del no, o abstencionistes-, ens contemplem a partir del llenguatge no verbal, per una mirada i un somriure, per un gest de deixar seure. Sabem que aquest dia d\u2019octubre pels que van neixer abans o despres de la guerra, pels que van n\u00e9ixer despres de la constituci\u00f3 del 78, marcar\u00e0 el que ens quedi de vida perque fou el moment en que ens vam tornar a sentir, en la Espanya postrepublicana de 1939, de nou una <i>res publica<\/i>. Un sentiment que aquesta pla\u00e7a que inaugurem en una primavera cada dia mes florida, entre el remor de les orenetes i el lament amoros del cucut, en l\u2019espai que en la cultura mediterr\u00e0nia simbolitza, m\u00e9s que qualsevol altre, la <i>res publica<\/i> i permetra que les generacions futures ho recordin. Els nostres fills, aquells que van acompanyar-nos a fer \u00abla revoluci\u00f3 amb els pares\u00bb, quan passin empenyent el cotxet dels seus nadons, quan duguin als nens a jugar a la cabana de pedra seca convertida en palau i aquestos els preguntin que vol dir aix\u00f3 de \u00ab1 d\u2019octubre explicaran\u00bb com aquella jornada tan particular va canviar les nostres vides.<\/p>\r\n\r\n\r\n<div class=\"wp-block-image\">\r\n<figure class=\"aligncenter size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-876\" src=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/el-parc-recordara-el-dia-del-referendum.jpg\" alt=\"\" width=\"1575\" height=\"886\" srcset=\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/el-parc-recordara-el-dia-del-referendum.jpg 640w, https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/el-parc-recordara-el-dia-del-referendum-300x169.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 1575px) 100vw, 1575px\" \/><\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n<p>Creixell, 26 de Maig de 2018<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 27 de Maig de 2017, l&#8217;Ajuntament de Creixell va dedicar un parc urb\u00e0 al 1 d&#8217;Octubre de 2017<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":866,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[360,360,361,362,366,366,366,368,368,368],"tags":[84,249,44,254],"class_list":{"0":"post-862","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","6":"hentry","7":"category-etnografias-visuales","9":"category-geografias-sentimentales","10":"category-historia-e-historias","11":"category-politicas","14":"category-sociedad-y-cultura","17":"tag-catalunya","18":"tag-creixell","19":"tag-politica","20":"tag-u-doctubre"},"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/creixell_jm_comelles.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/862","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=862"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/862\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2639,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/862\/revisions\/2639"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/866"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}