{"id":704,"date":"2016-06-22T18:26:00","date_gmt":"2016-06-22T18:26:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=704"},"modified":"2025-03-01T18:23:18","modified_gmt":"2025-03-01T18:23:18","slug":"cinematografia-de-un-manicomio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/cinematografia-de-un-manicomio\/","title":{"rendered":"(Cinemato)graf\u00eda de un manicomio"},"content":{"rendered":"\r\n

\"\"A fi de la primera d\u00e8cada del segle XXI, com a colof\u00f3 d’una recerca que em va ocupar cinc anys i va donar lloc a un llibre, Stultifera Navis. La bogeria, el poder i la ciutat<\/em> vaig discutir el problema dels l\u00edmits de l’escriptura etnogr\u00e0fica i de la \u00abhist\u00f2ria total\u00bb. En el proc\u00e9s d’escriptura de l’obra, vaig introduir lletres de can\u00e7ons com a contrapunt, i la secci\u00f3 m\u00e9s pr\u00f2piament etnogr\u00e0fica, s’articulava metaf\u00f2ricament amb la lletra de la can\u00e7\u00f3 de Cisa Qualsevol nit<\/a> pot sortir el sol.<\/em> Una vegada acabat el llibre, vaig topar amb la documentaci\u00f3 fotogr\u00e0fica de la instituci\u00f3. en curs de catalogaci\u00f3 a l’Arxiu Hist\u00f2ric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Gaireb\u00e9 coet\u00e1neamente vaig poder recuperar enun calaixera de la meva casa, tres bobines en *super8 (uns 45 metres de pel\u00b7l\u00edcula) que havia filmat a \u00a0l’Institut Mental de la Santa Creu en 1974-75 quan hi treballava com a psiquiatra. Contenien l’\u00faltima process\u00f3 de Via crucis el Divendres Sant de 1974, un document que, fins i tot avui, em sembla escruixidor, fins i tot quan mancava de la pompa d’antany, en els anys de plenitud del nacional-catolicisme. El 2008 vaig elaborar un primer \u00a0video<\/a>\u00a0 de 10′ que ha revut unes 25000 visites \u00a0des de aleshores, amb els materials que disposave aleshores i amb medis d’edici\u00f3 de fortuna.<\/p>\r\n

Entre 1889 i 1986, el Manicomi de la Santa Creu, m\u00e9s conegut com Institut Mental de la Santa Creu va ser el segon m\u00e9s gran de Catalunya, i l\u2019edifici m\u00e9s important de la Ciutat darrera el castell de Montju\u00efc. El bastiren al bell mig de vint hect\u00e0rees de terra campa, entre un Horta i un Sant Andreu de Palomar encara independents. Lluny de la ciutat. Entre 1908 i 1965 aixoplug\u00e0 entre 600 i 700 malats mentals: rics, pobres, capellans i monges dements,m\u00fasics i banquers, mestresses de casa i treballadors. En tingueren cura unes desenes de metges, frares i monges, mossos i minyones.<\/p>\r\n

\r\n\r\n\r\n\r\n<\/p>\r\n

El 1908, la Molt Il\u00b7lustre administraci\u00f3 (MIA) de l\u2019Hospital de la Santa Creu, la seva propiet\u00e0ria, mesos abans de la inauguraci\u00f3 de l\u2019ala d\u2019homes, encarreg\u00e0 un opuscle in 8\u00ba per fer-ne publicitat a tots els municipis espanyols i places de sobirania de l’\u00c0frica. Una part de les imatges s\u00f3n les procedents del opuscle impr\u00e9s, i de les forografies originals que hom conserva a l’Arxiu Hist\u00f2ric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es una col\u00b7lecci\u00f3 ara ben catalogada i que la responsable de l’Arxiu, na Pilar Salmer\u00f3n va cedir-me amablement per aquesta feina. De l’opuscle de 1908 no s\u00e9 si secretaris d\u2019Ajuntament i mossens que el reberen, en feren cas, per\u00f2 cinc anys m\u00e9s tard les sales estaven plenes a vessar i tothom n\u2019elogiava la seva qualitat. Fins el 1986 ning\u00fa va encarregar m\u00e9s publicitat. No calia, per\u00f2 la MIA va tenir cura de tant en tant d\u2019enviar fot\u00f2grafs professionals per fer reportatges de la casa fins la Guerra Civil. S\u00f3n la majoria de les fotos en blanc y negre que veureu al video. Amb algunes els dibuixants van composar el fullet\u00f3 de factura modernista (1908), les altres van tenir com a m\u00e9s prosaic dest\u00ed els sucessius Anuaris de l\u2019Hospital de la Santa Creu (1920, 1921, 1922-3). Si el primer nom\u00e9s parlava del Manicomi, als Anuaris l\u2019establiment apareix, al final, amb les altres institucions assistencials. Mai van publicar totes les imatges. Tingueren cura, en moltes, que no hi haguessin internats en el camp del fot\u00f2graf. Nom\u00e9s parets. Recentment s\u2019han descobert una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges de la Granja de la Instituci\u00f3 mai publicades i que trobareu tamb\u00e9 al video El 19 de Juliol de 1936, els documentalistes de la CNT-FAI van fer un breu reportatge de la mobilitzaci\u00f3 dels treballadors de la casa, i els mostra armats organitzant la defensa en relaci\u00f3 al cop militar i la crema d\u2019imatges i d\u2019objectes religiosos (Imatge 3) Poc abans del Congr\u00e9s Eucar\u00edstic de Barcelona, el 1952, l\u2019acte m\u00e9s emblem\u00e0tic del nacionalcatolicisme, els administradors religiosos de Sant Pau – de filiaci\u00f3 carlina i tradicionalista -, van recuperar els vells clix\u00e9s d\u2019abans de la Guerra per una publicaci\u00f3 conmemorativa. Hi van afegir una extraordin\u00e0ria foto a\u00e8ria aprofitant el mateix vol que va servir per immortalitzar l\u2019Hospital de Sant Pau.<\/p>\r\n

Un cop enllestida la reforma d\u2019un pavell\u00f3 el 1962 que albirava una restauraci\u00f3 de la casa i de l\u2019edifici, un fot\u00f2graf professional va fer mitja dotzena d\u2019instant\u00e0nies en blanc i negre que mai serien editades. Combinen imatges del vell edifici i de les seccions reformades (Imatge 5). Tampoc hi ha interns o personal. La col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges \u201coficials\u201d de la instituci\u00f3, s\u2019acabaria ac\u00ed. De fet en el llarg proc\u00e9s de catalogaci\u00f3 dels riqu\u00edssims fons arxivistics de l\u2019Hospital de Sant Pau, les fotografies han anat apareixent en compta-gotes. La major part d\u2019aquest material \u00e9s en blanc i negre. Moltes de les fotografies no estan datades i no he trobat els negatius. La dataci\u00f3 pot fer-se per les palmeres del pati, per les caracter\u00edstiques de la impressi\u00f3. No dubto que n\u2019apareixeran m\u00e9s.<\/p>\r\n

Entre 1973 i 1976 vaig filmar ocasionalment dues o tres bobines de 3′ en Super 8 de la instituci\u00f3. Jo aleshores no era encara antrop\u00f3leg ni historiador, de manera que no vaig tenir massa criteri en enregistrar les imatges i, d’altra banda, la tecnologia Super8 no permetia excessives meravelles per la escassa sensibilitat de la pel\u00b7licula i la manca de mitjans adients d’il\u00b7luminaci\u00f3. Hi ha tamb\u00e9 col\u00b7leccions de fotografies privades de la instituci\u00f3. N\u2019he tingut al meu abast algunes. El seu prop\u00f2sit \u00e9s radicalment diferent. Apareixen el personal i els malalts doncs no estaven inicialment destinades a ser fetes p\u00fabliques, per\u00f2 s\u00f3n en si mateixes un testimoni molt important de la vida quotidiana de la instituci\u00f3, i constitueixen una de les bases de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva dels bojos, dels treballadors i del pa\u00eds. El 1977, Tino Soriano, un dels fotoperiodistes m\u00e9s interessants de casa nostrava fer una exposici\u00f3 amb imatges de l\u2019Institut Mental. Malgrat que ha estat impossible recuperar els clix\u00e9s originals, fou un reportatge de caire experimental en el que el fot\u00f2graf juga amb els ull de peix i els grans angulars en uns casos i l\u2019hi interessa l\u2019interacci\u00f3 entre l\u2019espai i l\u2019home.\"\"<\/p>\r\n

En 2013, per a la seva projecci\u00f3 en el Congr\u00e9s Encounters and Engagements<\/em> (12-15 de Juny) vaig preparar aquest cop un documetal amb \u00e0udio en angl\u00e8s i en v\u00eddeo HD, que un any m\u00e9s tard he revisat per a incorpor\u00e9s la digitalitzaci\u00f3 en HD de dos de les bobines en Super8. La qualitat de la digitalitzaci\u00f3 actual permet recuperar, pr\u00e0cticament sense ajustos de color, un document que per la seva excepcionalitat est\u00e0 dipositat en la Filmoteca nacional de Catalunya.<\/p>\r\n

El m\u00e9s important d’aquesta pel\u00b7l\u00edcula s\u00f3n les col\u00b7leccions de fotografies que ho componen: realitzades per fot\u00f2grafs professionals de Barcelona entre 1908 i 1962; les gaireb\u00e9 dues-centes realitzades entre 1954 i 1976 per l’enyorat Josep Ja\u00e9n Teixid\u00f3, psiquiatre en el Institut fins a la seva mort el 1985 i que li acrediten com un extraordinari fot\u00f2graf; un dels primers treballs d’Encert Sori\u00e0 en 1975-76 i finalment algunes imatges de fototeques particulars, al costat d’un fragment del conegut documental de la CNT FAI Movimiento revolucionario en Barcelona<\/em> de Mateo Santos (1936)sobre el 19 de Juliol de 1936 a Barcelona filmat precisament en la instituci\u00f3. De les primeres versions inicials,vui \u00e9s possible avan\u00e7ar. El\u00a0 *Arxiu *Hist\u00f2ric de *Nou *Barris de la Ciutat de Barcelona, ve animant i donant suport a una campanya de recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica d’una instituci\u00f3 que, per a b\u00e9 o per a mal, va vertebrar i vertebra urban\u00edsticament el major districte de la Ciutat. Aix\u00f2 ha condu\u00eft a organitzar cicles de confer\u00e8ncies, visites guiades i animades i un espai memorial virtual. Han rescatat documents sonors i visuals, especialment un document de 30′ rodat en super8 en 1972 amb imatges dels tallers d’ergoter\u00e0pia i de la instituci\u00f3, realitzats pels cuidadors de la Secci\u00f3 de *Sant Jaume. Al costat d’aix\u00f2 el documental en v\u00eddeo *producvido per TVE Sant Cugat amb imatges dels \u00faltims temps de la instituci\u00f3. La disponibilitat d’aquesta documentaci\u00f3 visual, malgrat la mala qualitat del telecinat i del no poder disposar de versions m\u00e0ster d’aquest, m’ha aconsellat incorporar part d’aquesta documentaci\u00f3<\/p>\r\n

A vegades m’han preguntat sobre les raons que animen el gui\u00f3 i la narrativa d’aquest v\u00eddeo. Em va ser necessari fer-ho ja que en la monografia a qu\u00e8 he fet refer\u00e8ncia i en la qual hi ha una discussi\u00f3 sobre el paper de l’historiador i l’etn\u00f2graf com a autor no em permetia anar m\u00e9s enll\u00e0 d’uns certs l\u00edmits per la pr\u00f2pia contradicci\u00f3 que significava l’escriptura i l’armadura d’una monografia, finalment erudita. En fi de comptes el propi concepte de monografia hist\u00f2rica o etnogr\u00e0fica \u00e9s una cotilla ineludible. En canvi, en el v\u00eddeo, puc expressar-me lliurement i deixar-me portar per la fascinaci\u00f3 de les *im\u00e0genes i explorar tonalitats expressives per a mi impossibles fins llavors. Era per a mi un un desafiament personal. Mai vaig voler per aix\u00f2 que el v\u00eddeo fos un documental en el sentit naturalista del terme, sin\u00f3 una etnografia visual, aix\u00f2 \u00e9s un relat en el qual s’imbriquen la subjectivitat del narrador – present en el gui\u00f3 i en el muntatge -, i la intenci\u00f3 d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de la cotilla acad\u00e8mica per a permetre a l’espectador submergir-se en l’espectacle i deixar-se portar pel seu propi exercici de mem\u00f2ria per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 l’espectador pugui comprendre un espai en el qual el temps – un segle sencer – es det\u00e9 i que nau dels bojos en si mateixa navega pl\u00e0cidament en una mar sempre turbulenta.<\/p>\r\n

El documental aquesta dedicat a Els Van Dongen i a Josep Ja\u00e9n. La primera ens va deixar en 2009 despr\u00e9s d’una carrera com a antrop\u00f2loga que la va portar a con\u00e8ixer i estimar les sales del manicomi. Va poder veure aquestes imatges dues setmanes abans de morir i el seu meravell\u00f3s missatge de resposta va ser l’\u00faltim que vaig rebre d’ella. El segon, una persona adorable i amb la *bondat a la cara ens ha llegat dos centenars d’imatges silents que poden posar-se en moviment i restituir-nos el record d’un temps passat. Descansin en pau com molts dels personatges an\u00f2nims que ens contemplen des de la pantalla i als quals tamb\u00e9 *est\u00e0 dedicat el llibre i aquest v\u00eddeo..<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n