{"id":664,"date":"2015-04-13T17:23:00","date_gmt":"2015-04-13T17:23:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=664"},"modified":"2025-09-25T14:28:47","modified_gmt":"2025-09-25T14:28:47","slug":"gymnasium","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/gymnasium\/","title":{"rendered":"Gymnasium"},"content":{"rendered":"\r\n

A Pere Ribera, mestre<\/p>\r\n

Una paret encimentada, una portalada de ferro de dos batents. S’obre a quarts de vuit. Centenars de teenagers<\/em> entren a un pati gris, amb uns quants arbres raqu\u00edtics. Al fons, a la dreta, l’escala dels serveis sanitaris. A l’esquerra, un edifici alt, ocre, deslluit pel temps. Una inscripci\u00f3 mig esborrada en tipografia alemanya. Corredisses amb les carteres a terra, crits dels mes joves. Gan\u00e0pies de setze anys que semblen homenots amb vestit, camisa i corbata. Nanos amb pantalons curts de vores, hivern i estiu, amb els genolls apanallonats pel fred, amb medalles de mercromina. La campana. Onze \u00abfilas de a dos<\/em>\u00bb. Quatre pels grups de primer a quart de la \u00abSecci\u00f3n bachillerato<\/em>\u00bb del Lyc\u00e9e Fran\u00e7ais Coll\u00e8ge International<\/em> de Barcelona. Tres pels \u00abgrans\u00bb de cinqu\u00e8 a Preu de via \u00fanica. Roda A i Roda B, Puigmal A i Puigmal B, una letania de llocs de la geografia catalana i de les Illes que foren els nostres signes d’identitat durant set anys. Vaig arribar-hi el 1959, el primer d’octubre perque la \u00abSecci\u00f3n<\/em>\u00bb va regir-se sempre pel calendari escolar de la R\u00e9publique<\/i>. Sota les ordres del Sr. Orfila, una mena de sergent major, les columnes en silenci avancen cap a una porta ampla que desemboca en una escala inmensa que es perd en un sostre que mira el cel, sense fi.<\/p>\r\n\r\n\r\n

\r\n
\"\"<\/figure>\r\n<\/div>\r\n\r\n\r\n

El silenci sord d’un caminar de goma, lent, pausat. Cops de colze, empentes, olor a \u00abbocadillo\u00bb embolicat en La Vanguardia espa\u00f1ola<\/i> o el Ciero – Ciero, Prensa y Tele\/eXpres!<\/i> – , remor de passes, remor de nens. Un silenci total, absolut, davalla les escales. Mirem amunt. Ell. Agafat amb dues mans a la barana del quart pis, vestit gris, de vegades creuat, no massa alt, mirada severa, sense barba. Pere Ribera. De nou un silenci de caminar de goma. Primer pis, segon, tercer pis, llambregada a la vitrina de fusta amb la col\u00b7lecci\u00f3 d’animalons dissecats, potser pel taxidermista de la Pla\u00e7a Reial. Amagava darrera el laboratori de f\u00edsica amb el seu panell el\u00e8ctric Siemens und Halske<\/i> que habia sobreviscut a la Deutsche Schule<\/i> originaria, una extraordinaria pe\u00e7a de museu. Els animals ens miren amb els ulls de vidre. El silenci de goma arriba al quart pis. Uns a l’esquerra, cap un passadis infinit que sembla d’un altre segle on es perden les nostres passes, altres els m\u00e9s grans, \u00abels escollits\u00bb a la dreta, en front del despatx \u00abdel Ribera\u00bb. Agun dia hi arribarem. Tots, amb davantal blau com una blusa de pintor. Horror\u00f3s.<\/p>\r\n

Ell separa les mans de la barana, gira, camina cap al passadis de la dreta, pel terra folrat de suro, quasi levitant, obre la porta del despatx, entra i la tanca. El remor del passad\u00eds inmens amb una decoraci\u00f3 d’un altre segle augmenta. Entrem a les classes. El passad\u00eds entra en letargia fins l’hora del pati.<\/p>\r\n

El despatx del director al \u00abLyic\u00e9\u00bb mirava al nord-oest, al Tibidabo. El recordo fosc, silenci\u00f3s. Hi entraves poc sovint sempre amb una barreja de por, de respecte.<\/p>\r\n

Per un vailet amb nou anys que arribava a una \u00abcol\u00b7legi de grans\u00bb, on les estudiants de preu semblaven homenots, l’edifici teut\u00f2nic del carrer Moy\u00e1 era un xoc, quasi be com l’internat en que tancaren al jove To\u00ebrless, la escuela de suboficiales de la Armada<\/i> on vaig fer la \u00abmili\u00bb o el manicomi de la Santa Creu, els espais on van estavellarse, com onades en una roca deserta, les meves aventis<\/i> imaginades d’adolescent. Edificis d’un altre segle, on els passadissos, els sostres, les escales, la decoraci\u00f3 espartana et sotmeten, com en el manicomi, a una experi\u00e8ncia moral. Hi vaig viure sis anys, sis cursos, amb records agredol\u00e7os, d’odis i d’amors, de pors i de timideses quan fas la transici\u00f3 cap a una adolesc\u00e8ncia que al arribar a la Universitat amb setze anys no saps que encara no s’havia acabat. \u00abL’amer visage de mon pass\u00e9<\/em>\u00bb.<\/p>\r\n

L’edifici de Moy\u00e1, amb l’entrada pel carrer Tuset, als temps d’un Tuset Street<\/i> que contemples encara fascinat, des de la llunyania que permet l’edat, va fer-se un lloc en les meves \u00abgeografies sentimentals\u00bb, fou un espai determinant, decisiu, poblat de personatges. Amalia Tineo, Palmitjavila, Carme Oliv\u00e9, Montserrat Kirchner, Jacint Nadal, Alicia Rovira, Jordi Sarsanedes – el \u00absarsa\u00bb -, Francesc Gom\u00e0 que vas teixint en la mem\u00f3ria. A poques setmanes de la meva jubilaci\u00f3 s\u00e9 que foren claus en la teva vida i ho s\u00f3n en la meva personal, professional i acad\u00e9mica. I ell, Pere Ribera.<\/p>\r\n

Malgrat la dist\u00e0ncia, el temps i la p\u00e9rdua es fa present, com en un somni, quan et preguntes si fas o has fet be les coses. Qu\u00e8 li semblaria el que he fet? Vaig dedicar-li, amb emoci\u00f3, els dos llibres m\u00e9s personals de la meva vida. Era un deute sentimental amb mi mateix. El primer el va rebre, ho va agra\u00efr en una ep\u00edstola i va afegir – no sense iron\u00eda – , que el ten\u00eda amb alguns altres dels seus deixebles. El segon em temo que ja no va llegir-lo.<\/p>\r\n

Fins a cinqu\u00e8 de batxillerat, la imatge del Pere Ribera era llunyana. Imposava la seva mirada lluenta, incisiva, t’amagaves darrera els companys per fer-te foned\u00eds en les poques ocasions que tenies una relaci\u00f3 sempre molt formal amb ell. Per\u00f3 el descobriment \u00e9s produia a sis\u00e8 – Hist\u00f2ria del Arte<\/i> – i a Preu – Historia moderna y contempor\u00e1nea<\/i> , el llibre de text del qual era \u00abel Regl\u00e0, Jover, Seco\u00bb que conservo acuradament a la meva biblioteca. A sis\u00e8 i set\u00e8 era extraordinari. Erem les ninetes dels seus ulls. Vaig ser, no se massa perque – sempre vaig ser un desatre en matem\u00e0tiques-, en un grup on la majoria esdevingueren cient\u00edfics, un dels disset \u00abelegits\u00bb pel Preu<\/i>. Vam traslladar-nos a un edifici nou, a Pedralbes, i ens va atorgar una classe amb dues parets amb finestrals enormes al voltant d’una taula com la del Sant Sopar.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\"\"<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

El segon per la esquerra de la segona fila mira a terra. No riu. Imatges de la nostra adolesc\u00e8ncia que el temps ha anat aclarint – els enyorats Joaquim Mul\u00e0 i Jaume Oliv\u00e9 – pero que semblen mirar al futur. Els \u00abescollits\u00bb com va contar-me la Rosa Sender, una altra de les seves alumnes. En les seves classes m\u00e9s que amb qualsevol altre dels \u00abprofes\u00bb vaig aprendre el que era un \u00abmestre\u00bb en el sentit can\u00f2nic de la paraula. Va posar el llist\u00f3 tan amunt que alguns l’han igualat per\u00f3 cap l’ha superat.<\/p>\r\n

La seva concepci\u00f3 de l’Art en la l\u00ednia \u00a0de la Hist\u00f2ria social de l’art<\/em> de Hauser o la de la historia al voltant de la escola dels Annales<\/i> era apassionant. Enlluernava la manera com presentava els temes, amb un respecte monacal per part de l’audi\u00e8ncia que, despr\u00e9s, s’esbravava al pati. Va dir-me un dia: \u00abper ser de lletres s’ha de ser molt bo\u00bb. Si t’ho deia en Pere Ribera anaves a fer una carrera pr\u00e0ctica..! Es el que vaig fer! Per\u00f3 he acabat a les arts i les humanitats per ell, si he mantingut determinades posicions te\u00f3riques en la meva producci\u00f3 ha estat per ell, per la manera com en aquelles classes extraordinaries part\u00eda d’un fet, la funcionalitat de l’arquitectura g\u00f2tica medieval, una funcionalitat per nosaltres probablement incomprensible pero que com la magdalena de Proust esdeven\u00eda el punt de partida per una disgressi\u00f3 fascinant, complexa pels m\u00f3ns de la cultura. En el meu m\u00f3n secret d’adolescent, t\u00edmid, amb unes ulleres de pasta esgarrifoses, els m\u00f3ns que obria em duien a llegir, llegir, llegir compulsivament, devorar els suplements mensuals de La Historia que sobrevive a Destino<\/i>, o afanyar-me a anar al cinema una passi\u00f3, que venia dels meus dotze anys i que un dia Pere Ribera va elevar al santoral.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n\r\n\r\n

– Vull que aneu al cinema. Heu de veure La Caza<\/i> (Carlos Saura, 1964), Citizen Kane<\/i> (Orson Welles, 1941) y Cenizas y Diamantes<\/i> (Andrzej Wadja, 1964).<\/p>\r\n

Tot aix\u00f3, el 1965 era \u00abno apto\u00bb y segurament Wajda, 4R. Jo ten\u00eda quinze anys i ja era prou cin\u00e8fil per \u00abcolar\u00bb-m’hi. La caza<\/i> vaig anar a veure-la a un matinal. El cinema pel mati tenia per mi dimensions m\u00e0giques. Entrar amb el sol, tancar-me a la fosca i eixir-ne amb una llum que cremava m’omplia d’emoci\u00f3. La caza, Citizen Kane<\/i> i un Wadja amb Zbygniew Zibulski mort en un abocador, actor i personatge fascinant que morir\u00eda realment mesos despr\u00e9s s’inscriuen en les meves futures experi\u00e8ncies cinematogr\u00e0fiques com un punt de partida.<\/p>\r\n

Les classes a Pedralbes, enmig d’un paisatge que ell mateix insistia que encara era el paisatge d’una ruralia al centre de la ciutat, de cara a les masies nobles que preservaven algunes palmeres esdevenien un espai convivial al voltamnt d’una taula que enyoro encara.<\/p>\r\n

El 9 de mar\u00e7 de 1966, la policia encerclaba el \u00abliceu\u00bb. Adolescents, no enteniem qu\u00e8 passava al convent dels caputxins de Sarri\u00e0. Pere Ribera va arribar a classe. Neguit\u00f3s. No va voler fer quasi comentaris. Ens va enviar a casa. Vaig marxar amb neguit. Uns mesos despr\u00e9s vam acabar la High school<\/i> sense togues ni birrets ni \u00abfiesta de graduaci\u00f3n\u00bb. El Pere Ribera va atorgar-me un premi. Vaig recollir-lo emocionat. Per qu\u00e8 m’haur\u00e0 triat? El premi era un estudi sobre Delacroix que conservo com si l’hagu\u00e9s dedicat de la seva ma.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n

\"\"<\/figure>\r\n\r\n\r\n\r\n

Barcelona, octubre de 1959 – Creixell (Tarragon\u00e8s), abril de 2015<\/i><\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una paret encimentada, una portalada de ferro de dos batents. S’obre a quarts de vuit.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":666,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[170,4,7,413,365,13,409,368,172,416],"tags":[37,163,131,263,264],"class_list":["post-664","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-coses-de-familia","category-geografies-sentimentals","category-historia-i-histories","category-obituaries-and-memories","category-obituarios-y-memorias-es","category-obituarios-y-memorias","category-sentimental-geographies","category-sociedad-y-cultura","category-societat-i-cultura","category-society-and-culture","tag-barcelona","tag-franquisme","tag-historia","tag-lycee-francais","tag-pere-ribera-ferran"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/pere_ribera.png","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=664"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2648,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/664\/revisions\/2648"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=664"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=664"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=664"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}