{"id":654,"date":"2014-05-08T12:35:00","date_gmt":"2014-05-08T12:35:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=654"},"modified":"2025-03-01T18:25:39","modified_gmt":"2025-03-01T18:25:39","slug":"memoria-fertil","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/memoria-fertil\/","title":{"rendered":"Joan Frigol\u00e9 i la mem\u00f2ria fertil"},"content":{"rendered":"\r\n

Vaig coneixer en Joan Frigol\u00e9 fa uns quaranta anys. He estat sempre una persona timida i, aleshores, un xicotet com jo coneixia uns companys que tenien uns quatre o cinc anys m\u00e9s que jo, per\u00f3 que encara els veia com homenots, amb la mirada de l’estudiant \u00e0vid de con\u00e8ixer. Havien publicat a Ethnica<\/i> i aix\u00f3 per un estudiantet d’antropologia que feia a mes de metge, era com si publiquessin al Lancet<\/i>. Rebies la revista, la tocaves, la obries… En els temps que el vaig coneixer en Joan va ser recl\u00f3s a l’Hotel Enten\u00e7a (la Model…). Encara impressionava mes. Vaig creixer una mica, en Joan va sortir del talego<\/i> i el vaig retrobar al seminari que va fer el Bryan Roberts al Centro de Etnologia Peninsular<\/i>. Amb la seva veu sempre carinyosa va sugerir-me que per el que jo volia fer la noci\u00f3 de social network<\/i> (vaja, les xarxes socials d’ara) podia ser una eina \u00fatil per mi. Consell associat amb bibliografia brit\u00e1nica, que per mor de la \u00e9poca, la comprava a la PUF Internationale<\/i> de Paris, al Boulevard Saint Michel en un dels dos viatges annuals que hi feia aprofitant la opul\u00e8ncia que representava aleshores la beca de resident a l’Hospital de Sant Pau – al manicomi – i el sou formal com a M\u00e9dico interino del Servicio ordinario de urgencias de la Seguridad Social. Social networks<\/i> i Joan Frigol\u00e9. Qu\u00e9 seria de la meva carrera posterior sense aquest consell accidental, als passadissos de Egipciaques…<\/p>\r\n

\"\"<\/a>
D’esquerra a dreta Josep M.Comelles, Joan Prat, Joan Frigol\u00e9 i Stanley Brandes. Tarragona desembre de 1982<\/figcaption><\/figure>\r\n

Ens hem anat veient durant quaranta anys, va estar en el meu tribunal d’oposicions, he llegit els seus escrits. Ara en plena hegemonia de les xarxes socials es jubila… formalment… jo crec que molts de nosaltres morirem con las botas puestas<\/i> i no precisament a Balaclava. No podia ser absent de l’acte d’homenatge que li van organitzar els companys. Per la meva timidesa no vaig gosar desembarcar amb c\u00e0mera i tr\u00edpode . la meva tafaneria va fer-me, per\u00f3, treure de la butxaca l’iPhone i des de la cadira un fa el que pot i \u00e9s el que podeu veure…<\/p>\r\n

En aquest actes, que comencen a ser freq\u00fcents, acabo en una esp\u00e8cie de tr\u00e0nsit de mem\u00f2ria, m’abstrec dels parlaments i les an\u00e8cdotes del passat es fan presents. An\u00e8cdotes menudes – o no tan menudes – com les dels social networks<\/i>. Atzar i amistat que canvien la teva vida i com a l’heroi del conte et donen un cabdell de fil perque el deixis anar i el segueixis fins al teu dest\u00ed. i de tant en tant recordes amb emoci\u00f3 qui va donar-t’el.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n