{"id":603,"date":"2013-02-11T13:42:00","date_gmt":"2013-02-11T13:42:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=603"},"modified":"2025-03-01T18:28:14","modified_gmt":"2025-03-01T18:28:14","slug":"somnis-dels-meus-quinze-anys","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/somnis-dels-meus-quinze-anys\/","title":{"rendered":"Somnis dels meus quinze anys"},"content":{"rendered":"\r\n

Tens deu o dotze anys. Des de fa quatre o cinc tots els dijous a la tarde, festa al Liceu Franc\u00e8s, la mama, l’\u00e0via, la veina del segon primera, sortim de la porta del Carrer C\u00f3rsega 529 o de Val\u00e8ncia 469. Previament ens han disfressat de manolitos<\/i>, ben tapadets malgrat que sovint al carrer fa menys fred que a les cases de la postguerra. De vegades cap al Nuria<\/i>, a Roger de Flor amb Rosell\u00f2 o al Chile<\/i> on l’acomodador es un vei, o al Venus<\/i>, a l’Avinguda Gaud\u00ed, o m\u00e9s a baix al Triana<\/i>, de vegades al Versalles<\/i> que a les set de la tarde ofer\u00eda un espectable de music-hall<\/em>, vari\u00e9t\u00e9s en deien, o al M\u00e0ximo<\/i> a cent passos amunt de la Sedeta<\/i>. Cines de patacada, amb olor a suor de classe obrera barrejada amb pols de d\u00e8cades. Fileres de cadires de fusta, que grinyolen al seure, seients de vellut fosc, desgastat pel temps i per milers de faldilles i pantalons, acomodadors d’edat indefinida que ens “deixen passar” a les pel\u00b7licules no aptas para menores<\/i> perque de no fer-ho els cinemes de barriada haurien fet fallida. La misteriosa fila de autoridades<\/i> sempre buida en el cinema ple, bloquejada per una cadeneta. Fila de autoridades<\/i> que servia als acomodadors bonifacis per posar – hi els nens petits darrera per que no ens tapessin la pantalla els caps de davant. Programes dobles de sesi\u00f3n continua<\/i>, amb cintes gastades i rallades de passis infinits per cinemes de barri reestreno, reestreno preferente<\/i>, copies que anaven perdent la brillantor des dels cinemes d’estreno Capitol, Metropol y Bosque, Montecarlo, Niza y Aristos, Windsor Palace y Kursaal<\/i> al centre de la ciutat amb acomodadors vestits a la federica quan emigraven als cines de les barriades populars, als “windsor pulgas<\/em>” del Clot, del Guinard\u00f3 o de Verdum. Pelis amb talls per la censura, amb talls perque la copia petava a mitja projecci\u00f3, fonia el fotograma mentre la platea<\/i> picava contra les fustes de les cadires amb peus i mans, crid\u00f2ries quan el projeccionista es despistava i els carbons dels arcs perdien lluminositat o el focus desapareixia, cridories quan el ser\u00e8 de cavaleria tataratata o quan les maggiorata<\/em> als peplums<\/i> italians ensenyavent el canalet. Cinemes, paradisos y eldorados d’una inf\u00e0ncia sinistra en una ciutat sinistra. Interludis per anar als banys, bruts, amb les pintures cascades, amb aroma a ferum. Aigua i carameloooo<\/em>! dels venedors de llaminadures. Cacahuets, tramussos, xufes, cigrons torrats, el so de la gasosa que s’obria i regava al ve\u00efnat, els entrepans embolicats amb la Vanguardia Espa\u00f1ola<\/i> o el Ciero<\/i>. Pr\u00f3ximamente en este local<\/i>. Diapositives r\u00e0ncies amb anuncis de p\u00f3cimes, de les botigues del barri amb una llum desvaida. Mentre, l’acomodador obria els portells a prop del sostre perque l’aire del carrer fes respirable la olor a humanitat que s’hi acumulava amb el temps.<\/p>\r\n

En aquest m\u00f3n trist, al Paralelo<\/i> que ja havia perdut son charme et son \u00e9clat<\/i> sical\u00edptic de preguerra, on encara a prop del bar Xicago hi havia cerveseries com les d’abans on la classe obrera els diumentges anava a fer el vermut, en el solar d’un antic teatre de music-hall<\/i>, va venir el Cinerama<\/i>. L’Am\u00e8rica dels cines de barri, en blanc i negre i amb 4:3 de les pelis desgastades per l’us, amb els carbons cremats fins al l\u00edmit, amb el color de les cintes socarrades pels passis infinits s’esvaia al seure en una pantalla circular que projectaria sincronitzades tres pel\u00b7licules de 35mm fins que la Panavisi\u00f3n 70mm molt aviat la despla\u00e7aria. Per\u00f2 els aven\u00e7os t\u00e8cnics posteriors ja no van ser el mateix. Seies en el mig d’una sala neta, amb una olor discreta, amb butaques de vellut, amb acomodadors que et duien amablement al se\u00efent numerat, amb un bar que no venia paperines de tramussos, cacahuets, cigrons torrat, ametlles i avellanes, sino xocolatines Nestl\u00e9 i Darlins<\/i>.<\/p>\r\n

De cop sonava una m\u00fasica que t’envoltava. Els llums de la sala fonien en negre lentament. La cortina transparent s’obria i l’infant s’endinsava en un univers de somni que ara podreu evocar si tanqueu els llums de la cambra, fixeu la qualitat de Youtube a HD, poseu la pantalla completa i acosteu-hi la vostra cara a un pam …<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n