Balls Robats, el documental que emet\u00e9 TV3 a l’espai Sense Ficci\u00f3<\/i>, a finals de 2011, d\u00f3na la veu a les vides i a la paraula d’un pomell de persones que pateixen una malaltia mental i comparteixen els seus dies entre una instituci\u00f3 i casa seva. Dit aix\u00ed alg\u00fa podria dir, “un documental m\u00e9s sobre bojos”. Doncs no, malgrat m\u00e9s de vuit mesos de treball amb la participaci\u00f3 de mes d’una vintena de persones, pacients, professionals, “experts”, la Montserrat Besses i el Lluis Montserrat han trascendit el documental en el sentit estricte del terme, el document<\/i>, per construir una cinematografia<\/i> de la bogeria que envaeix la pantalla des del primer pla. Document fou Titicut follies<\/i> als anys seixanta. Balls robats \u00e9s una altra cosa.<\/p>\r\n
Lluny d’una mirada naturalista, els autors van comprendre, ben aviat, a partir d’un contacte de llarga durada amb els actors, que el documental<\/i> no podia limitar-se a mostrar-los en la dist\u00e0ncia, que s’havien d’implicar personalment. Fent aix\u00f2, la mirada dels autors esdev\u00e9 etnogr\u00e0fica<\/i>, doncs atrapada per la inmersi\u00f3, per la observaci\u00f3 participant, vol comprendre<\/i> i transmetre en una cinematografia<\/i>, les sensibilitats a flor de pell que en el viure estan, que en la bogeria s\u00f3n omnipresents i que han de trametre als que veurem el film des de casa nostra. Han de trametre les sensibilitats del actors, dels “bojos”, per\u00f2 tamb\u00e9 les sensibilitats i les emocions dels autors en la seva relaci\u00f3 amb els actors i amb el tema. Es a dir cal una etnograf\u00eda basada en una cal\u00b7ligrafia cinematogr\u00e0fica. No es possible una sense l’altra. I \u00e9s tan dif\u00edcil de reexir en aquest tema que \u00e9s m\u00e9s simple fer-ho en la ficci\u00f3<\/i> que en la sense ficci\u00f3<\/i>.<\/p>\r\n
En la sense ficci\u00f3, Balls robats<\/i> es construeix sobre una met\u00e0fora sobre el ball i la vida que delimita les parts del documental. Met\u00e0fora imaginada i filmada en una sala que podria ser la Salle Wagram del Dernier tango a Paris<\/i> – una altra aproximaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica a la bogeria – , primer amb ballerins professionals, al final amb els actors substituint als ballarins, i que es construeix amb una c\u00e0mara sensible que pren vida, en un ritme volgudament lent, amb moviments de c\u00e0mara d’una eleg\u00e0ncia formal extrema, amb un us de la llum que crea intimitat, calor, amb la combinaci\u00f3 dels efectes que permet el video i que transformen el documental en un ram de poemes visuals d’enorme valor etnogr\u00e0fic, nom\u00e9s interromputs per alguns excursos m\u00e9s distanciats pero necessaris per situar en un context concret de realitat un drama hum\u00e0 punyent a la nostra societat.<\/p>\r\n
Confesso que els primers cinc o deu minuts del documental, enlluernadors en el seu tempo<\/i> volgudament lent per permetre la presentaci\u00f3 dels actors, em van atrapar en el joc i vaig endinsar-me en ell. El document – Sense ficci\u00f3<\/i> \u00e9s una emissi\u00f3 de documentals – , era el que a priori<\/i> un espectador pot esperar, per\u00f2 esdeven\u00eda des de les primeres imatges una altra cosa que t’atrapava, t’envoutait<\/i>, t’arrencava de la butaca, et feia<\/i> travessar la pantalla, i de la ma d’una c\u00e0mara prodigiosament sensible, de puntetes, et permetia seguir als actors pels passadissos i les cambres, per les habitacions dels pisos, per l’hospital. Una tra\u00e7a que ens permete compartir, amb una mirada pudorosa, delicada la seva privacitat, la complexitat barroca del seu espai vital, prestatgeries prlenes d’objectes, un ordre o un desordre, les seves vacil\u00b7lacions. Ni un sol pla de m\u00e9s, ni un sol pla de menys. Amb l’ull de la c\u00e0mara el relat de l’actor, relat i mirada intrincats l’un en altre que permeten que l’espai recl\u00f3s esdevingui la projecci\u00f3 del m\u00f3n interior i exterior que s’associa a la bogeria. Plans d’una eleg\u00e0ncia formal i est\u00e8tica que ens duen dels pisos a les sales de la instituci\u00f3, sempre de puntetes, sempre silenciosos, sempre discrets, gens tafaners. Plan fixes on experts i els bojos \u00e9s confonen en un mateix decorat, on uns relats i els altres s’imbriquen en una bogeria que no deixa de ser com\u00fa. Plans de jardins, amb figures humanes solit\u00e0ries, en jardins impossibles, en un decorat d’un altres segle on figures envermellides juguen a basket o fumen impenitentment. Pla final tot en blancs, amb una llum dura, en el passadis de la instituci\u00f3 amb la teoria de bojos dispersant-se ordenadament per les cambres, i al final, amb el passad\u00eds desert i el silenci, la boja menuda al fons de la imatge que surt fent una ximpleria infantil, potser per dir adeu.<\/p>\r\n
Cinematografia i poesia. Es possible parlar de bogeria sense poesia, sense emoci\u00f3? Probablement no, al menys aix\u00f2 creia Foucault i no el desmentir\u00e9. Volem reduir la bogeria a patologia, a classificaci\u00f3, a medicaments, a medicina, a institucions, a reivindicacions, a exclusi\u00f3, a rehabilitaci\u00f3. Els pomell d’actors de Balls Robats<\/i> prenen medicacions, les seves facies<\/i> mostren els efectes secundaris de les terap\u00e8utiques, la seva rutina diaria \u00e9s institucional. S\u00f3n probablement (cl\u00ednicament) malalts i pateixen, i viuen una exist\u00e8ncia plena de dissort on les nafres de la malaltia s’associen a les nafres socials, a la estigmatitzaci\u00f3, sovint a l’exclusio. Alg\u00fa podr\u00e0 dir, desde una mirada “cient\u00edfica” que els actors de Balls Robats<\/i> no s\u00f3n representatius. De fet als posts del blog<\/i> de TV3 n’hi ha alguna insinuaci\u00f3, com tamb\u00e9 una certa vindicaci\u00f3 del no paper dels familiars en el documental. Erren, la Montserrat Besses i el Lluis Salvador han fet una po\u00e8tica de la bogeria centrada en els bojos i a l’entorn de les seves dimensions de creativitat, l’art dels bojos actors i l’art dels documentalistes atrapats els uns per els altres, com ells mateixos explicaven en una petita intervenci\u00f3 al final de la emissi\u00f3. Atrapats. Com jo estava atrapat des de la meva pantalla, les ll\u00e0grimes als ulls veient el m\u00fasic que s’asseu davant el piano que fa vint anys que no toca, acaronant el teclat, sense gosar moure la tecla, intentant unes escales vacil\u00b7lant en un espai impersonal, minimalista al seu entorn. Tant se val si no \u00e9s ci\u00e8ncia. Diuen els seus autors, que \u00e9s un documental de servei p\u00fablic. Assegut davant la pantalla, ahir nit, em vaig sentir molt cofoi de la nostra televisi\u00f3 p\u00fablica. Balls robats<\/i> em va robar el cor.<\/p>\r\n