![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/Commies-71oN-Gjesvaer-300x142.jpg\")
<\/p>\r\nEl 9 de Juliol de 1991, a un quart de cinc de la tarda, Euridice va perdre la pell en un lloc de l\u2019Alcarria. Va rodar, encesa, des del seient del passatger al voral. Orfeu eix\u00ed per la porta del conductor, la va veure grisa i nua a la sorra. An\u00e0 a obrir la porta lateral de darrera del vehicle per alliberar als nens. Era tancada per dins. Va donar la volta, obr\u00ed la porta del conductor, creua les flames, va obrir la porta per dins. El nen gran s\u2019havia endut el petit al fons. A l\u2019escola li havien dit que era el que calia fer en un incendi. Els nens van sortir del vehicle, sense sabates. A Euridice van entrar-la en un Audi negre. Es va esvair, cap al sud, navegant per la llacuna seca en mans de Caront. Euridice & Orfeu van viatjar tots dos a dos inferns, sense que ell trob\u00e9s ella, sense que ella trob\u00e9s ell. A Orfeu, Caronte va dur\u2013lo a un infern ps\u00edquic, a Eur\u00eddice al ver infern que ning\u00fa gosa anomenar. A ella van tancar-la dins un malson de mesos, suspesa en un llimb. Ell va cercar-la impotent, per\u00f2 coneixedor que la trobaria de nou. Van trigar mesos en retrobar-se. Ella va mirar per seu \u00fanic ull que llampegava i va plorar.<\/p>\r\n
Dins l\u2019infern mai van saber saber si podrien eixir-ne plegats. Plors, solitud, mis\u00e8ries, incomunicaci\u00f3, tristesa, moments ef\u00edmers de joia. Orfeu i Eur\u00eddice sabien que per eixir no podien mirar endarrere. Un enigma sense aparent soluci\u00f3. Mirar era morir, no mirar era viure. Podrien? Orfeu no va saber qu\u00e8 faria Eur\u00eddice. Ella si. Orfeu esperava el miracle de recuperar-la com el nou de Juliol de 1991 a les quatre en punt mentre feia la becaina al seient del passatger. Ella sabia que no podia girar la cara cap a l\u2019espill del passat. Ell va comprendre ben aviat que ella i ell eren uns altres, ella diferent per\u00f2 tan meravellosa com abans.<\/p>\r\n
<\/p>\r\n
Ella i ell viatgen, com cada estiu, al Nord all\u00e0 on cada nit surt el Sol, i el cel i la llum s\u00f3n de nacre, i comparteixen un silenci nom\u00e9s trencat pel cant d\u2019alguns ocells escadussers, per l’esguard faceci\u00f3s d\u2019alguna guineu, en una savana de molses i l\u00edquens, entre el brunzir dels mosquits a l\u2019entorn de les torberes, enmig de bedolls nans. O trepitjant platges envoltades de roquers deserts, platges penjades a dalt dels cims pels moviments geol\u00f2gics, entre ferros rovellats fruit d\u2019impossibles naufragis o de fragments de caps duts als atzar pel vent i les onades. O en fars perduts en plan\u00faries desertes, vermells i blancs, silenciosos amb la seva llum encesa durant la nit que es dia per les que naveguen ella i ell, estiu darrera estiu. Cada any el nou de Juliol:<\/p>\r\n
– Saps quin dia \u00e9s avui, diu Euridice.<\/p>\r\n
– Saps quin dia \u00e9s avui, diu Orfeu.<\/p>\r\n
\u00c9s clar que ho saben. Mentre naveguen per carreteres desertes, l’udol de la sirena de boira s\u2019esvaeix. Puja la boira i la nau al mar balla entre onades pl\u00e0cides.<\/p>\r\n
Aquest any \u00e9s diferent. En fa vint del 9 de Juliol de 1991<\/p>\r\n
– Ces pleurs, c\u2019\u00e9tait vous? <\/i><\/p>\r\n
Le sang \u00e9tait le sien<\/i> (Rostand, Cyrano)
Skarv\u00e5g, Mager\u00f8ya (9 de Juliol de 2011)<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El 9 de Juliol de 1991, a un quart de cinc de la tarda, Euridice va perdre la pell en un lloc de l\u2019Alcarria.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":439,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[170,13,172,11],"tags":[49,50],"class_list":["post-437","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-coses-de-familia","category-obituarios-y-memorias","category-societat-i-cultura","category-viatges","tag-escandinavia","tag-laponia"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2011\/07\/orfeu_euridice.png","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=437"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2585,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions\/2585"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/439"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}