D’una manera molt improvisada vam decidir, l’Edu Comelles i jo anar a la process\u00f3 de Divendres Sant. L’excusa era mostrar-la a una cosina. Confesso que m’agrada anar-hi amb parents i coneguts i errar lliurement pels carrers.<\/p>\r\n
La process\u00f3 \u00e9s un esdeveniment singular dins la Ciutat, que mobilitza quasi be nom\u00e9s a la “gent de Tarragona”, o “a la gent de tota la vida”. Fa fred en general i de tant en tant cau una tronada que obliga a suspendre el recorregut. A difer\u00e8ncia de Santa Tecla o Sant Mag\u00ed, les festes patronals de l’estiu on la pres\u00e8ncia de forasters \u00e9s m\u00e9s evident, la process\u00f3 de Divendres Sant, un acte tan religi\u00f3s en base com els altres dos, te una dimensi\u00f3 m\u00e9s local, m\u00e9s privada. Les senyores de la part alta que baixen les cadires plegables al carrer, els convits a coca a casa d’amics abans de la process\u00f3.<\/p>\r\n
Tot comen\u00e7a dejorn. Si el dia \u00e9s assolellat trobareu a la recollida dels misteris, entre quarts de quatre i quarts de vuit a “tothom” passejant per la Pla\u00e7a del Rei i els voltants. Despr\u00e9s, m\u00e9s tard, apareixen els forasters que tendeixen a extingir-se ben aviat i queden els tarragonins fidels i els que com jo, ens agrada carrejar per la Part Alta d’ac\u00ed cap all\u00e0, d’all\u00e0 cap ac\u00ed, en mig d’un paissatge sonor de tambors i de converses.<\/p>\r\n
La process\u00f3 de Tarragona recorre un cercle de carrers en una ciutat petita. Quan surten els armats de la Pla\u00e7a del Rei s\u00f3n a l’entorn de les 7 de la tarde. La cua de la process\u00f3, amb les autoritats, el Batlle, els representants de l’autoritat i dem\u00e9s arrenca a l’entorn de quarts d’onze de la nit seguida per la banda de la Uni\u00f3 Musical de Tarragona. Quna encara no s’han esvait en el vent el so dels coures, el cap de la process\u00f3 arriba de nou a la Pla\u00e7a del Rei.<\/p>\r\n
Els que no anem vestits de natzarens no formen part de la desfilada oficial, anem i venim. Cap a les nou fem estaci\u00f3 en qualsevol del bars, per menjar alguna cosa, i beure alguna altra. Fa fred per Setmana Santa a Tarragona, i la humitat marina pot fer estralls. A les barres o a les taules convivim amb vestes i papus, malgrat que la desfilada tarragonina en mostra menys que altres processons. Despr\u00e8s cal anar triant els escenaris: ara a la Pla\u00e7a dels Pagesos, potser despr\u00e9s al carrer Major o a la Baixada de la Miseric\u00f3rdia, perque no a l’arribada, i si anessim al carrer Merceria. La profess\u00f3 crea un cercle (m\u00e0gic) dins la Part Alta i la c\u00e0mera ull vol veure-la en el desordre que aix\u00f3 significa, en la relaci\u00f3 entre l’ordre, relatiu com podeu veure, de la teoria de misteris i penitents, i el desordre de la mirada etnogr\u00e0fica i fonogr\u00e0fica. Mirades confuses perque les imatges i els sons, els paisatges sonors, en una ciutat tan petita poden barrejar-se, fer-se mixtura. Ordre i desordre perque la process\u00f3 en si mateixa te un component quasi be liquid que fa que desfili, p\u00e8ro que mai acabi de desfilar com si d’una desfilada militar es tract\u00e9s. En fi de comptes un cop retornats a la Pla\u00e7a del Rei, els armats hauran de tornar endarrera per acompanyar l’estandard de la Cofrad\u00eda de la Sang.<\/p>\r\n
L’Edu Comelles i jo vam treballar cadasc\u00fan per la seva banda en la seva fonograf\u00eda i etnografia respectives. Mai hauria pensat que treballariem plegats en una cosa aix\u00ed. aig comprobar que la final van mirar i escoltar coses semblants per\u00f2 no exactament iguals. Per aix\u00f3 la combinaci\u00f3 d’etnografia i fonograf\u00eda permet determinats jocs expressius. Despr\u00e9s hem maleit no haver anat m\u00e9s del bra\u00e7, o haver-nos proposat fer una peli en serio, amb un gui\u00f3. Per\u00f2 penso que potser era millor no tenir gui\u00f3 previ, sino deixar-nos errar pels carrers i per les impressions. De m\u00e9s d’una hora de video i fonografia en queden vint-i-cinc minuts. No volia fer-ne un clip curt, \u00e9s el que l’Edu sugeria. Una process\u00f3 de quatre hores te un tempo i un ritme i no cal accelerar els ritmes que marquen els tambors i les bandes, els misteris i les espelmes, i els itineraris ca\u00f3tics que els tarragonins de tota la vida i nosaltres mateixos descrivim pels carrers de la ciutat.<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n