{"id":378,"date":"2010-10-14T14:45:00","date_gmt":"2010-10-14T14:45:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=378"},"modified":"2025-09-14T16:57:58","modified_gmt":"2025-09-14T16:57:58","slug":"the-way-we-were-o-the-way-we-are","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/the-way-we-were-o-the-way-we-are\/","title":{"rendered":"Com erem. L’inauguraci\u00f3 de l’Arxiu d’Etnografia de Catalunya (2010)"},"content":{"rendered":"\r\n

El 19 de maig de 2010 va inaugurar-se la nova seu de l’Arxiu d’Etnografia de Catalunya<\/i>. Ho vam fundar en Joan Prat, el Juanjo Pujadas, La Dolors Comas, el Jordi Ferrus, la Serra Par\u00eds i jo mateix ara fa trenta anys. Erem joves, suposo que estavem enamorats (o no), no en sabiem massa de massa coses, per\u00f2 teniem un projecte, potser una geografia sentimental. L’arxiu va tenir una vida relativament morosa. Durant una d\u00e8cada vam acumular-hi documents i vam publicar una revista<\/a> raonablement decent vista amb la dist\u00e0ncia que d\u00f3na el temps fins que la bogeria o el vent van endur-se les il\u00b7lusions. Ens vam fer grans, vam assumir altres objectius d’acord amb els temps: desenvolupar els doctorats, els master, consolidar un departament que en la seva proto-hist\u00f2ria fou una fascinant – per\u00f2 com totes les coses fascinants amb ribets agredol\u00e7os – anarquia ordenada. Despr\u00e9s, l’anarquia va haver de convertir-se en estructura, en el bussiness que caracteritza avui als departaments universitaris. Encara va haver-hi temps per posar ordre a l’Arxiu, per catalogar-lo primitivament amb MS-DOS, per\u00f3 el temps pass\u00e0 i la seva mem\u00f2ria va anar esvaint-se, preservada en un celler on de tant en tant les pluges de tardor provocaven inundacions. L’Arxiu esdevingu\u00e9 una cambra de mals endre\u00e7os, un magatzem d’arqueologia mecanogr\u00e0fica i inform\u00e0tica en el vell casalot de la Pla\u00e7a Imperial Tarraco on, com onades en una roca deserta, es van anar esvaint, lentament, els somnis de la joventut.<\/p>\r\n

Per fi, trenta cinc anys m\u00e9s tard, al vell edifici Imperial l’autoritat va anunciar que abandonavem el vaixell. Vam tenir temps d’un emotiu responsori a la sala d’actes arnada, polsosa i fosca que havia estat testimoni de la nostra vida, vam prendre a les espatlles el vell sof\u00e0 d’escai testimoni de les nostres atabalades navegacions – i de les d’alguns altres -, i vam arribar a la terra promesa del Campus Catalunya, on durant mesos no podiem creure que podeiem treballar sense runa, en un espai net, llumin\u00f3s, amb una cafeteria amb parasols on torn\u00e0vem a veure gent.<\/p>\r\n

I heus ac\u00ed que una altra generaci\u00f3 decideix recobrar el vell Arxiu, donar-li (potser) nova vida. Era el nostre passat, la nostra identitat. Ser\u00e0 tamb\u00e9 la seva?<\/p>\r\n\r\n\r\n\r\n