![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/Juan_Repiso_Julio_Caro_Baroja_y_Joaquin_Munoz_Baroja_en_la_plaza_de_Gipuzkoa_1_de_3_-_Fondo_Marin-Kutxa_Fototeka_cropped-204x300.jpg\")
<\/p>\r\n<\/p>\r\n
Un llibre de George Foster, un dels grans cl\u00e0ssics de l’Antropologia nord-americana, sobre les influ\u00e8ncies del galenisme dut pels metges espanyols a la medicina tradicional americana est\u00e0 dedicat a Julio Caro Baroja (1914-1995). Tots dos, en la trista i dissortada Espanya dels quaranta, feren un viatge m\u00edtic en un Cadillac que Foster va fer venir dels Estats Units en vaixell, i del que sorg\u00ed una antropologia sobre Iberia conreada despres pels nord-americans i anglesos que van venir ac\u00ed a fer les seves tesis, i sobre les quals va n\u00e9ixer la moderna antropologia espanyola.<\/p>\r\n
Fa trenta anys, Don Julio no era un punt de refer\u00e8ncia per l’antropolog\u00eda neo-nata espanyola, be que hagu\u00e9s estat a Oxford i que hagu\u00e9s rebut una forta influencia de Durkheim, aquell \u00abjudiaz<\/em>o\u00bb con l’anomenava Ortega i Gasset. Als dos \u00abpares fundadors\u00bb, Claudi Esteva i Carmelo Lis\u00f3n, crec que no els agradaba massa la seva dist\u00e0ncia sobre els models d’antropologia hegem\u00f2nica cl\u00e0ssica: boasiana i malinowskiana que volien implantar ac\u00ed.<\/p>\r\n Per la meva generaci\u00f3 no era tant un antrop\u00f2leg com un historiador social, a vegades un folklorista. No vam entendre, aleshores, el significat d’una traject\u00f2ria intelectual fascinant i que enlla\u00e7a el darrer ter\u00e7 del segle XIX amb el segle XXI. Caro Baroja es va formar com antrop\u00f2leg i arque\u00f2leg amb Barandiar\u00e1n y Aranzadi dins l’historicisme cultural alemany. Amb converses amb els meus col.legues italians els he assenyalat que fora possible tra\u00e7ar una esp\u00e8cie de vides paraleles pero per camins opposats amb l’altre gran de l’antropolog\u00eda sud-europea, el napolit\u00e0 Ernesto de Martino. Hom troba en tots dos la exquisidesa literaria, el plaer per l’analisi microhist\u00f2rica combinada amb l’etnograf\u00eda, la curiositat per les cultures subalternes: els camperols del mezzogiorno, els moriscos o els jueus, personatges marginals del Segle d’Or, el foklore del camperolat. Pero entre Caro Baroja i De Martino hi ha una difer\u00e8ncia de fons: el segon fou un gran militant dins el PCI i a partir de les revisions de Gramsci de l’historicisme cultural fou el fundador d’una antropolog\u00eda italiana universit\u00e0ria i marxista. Caro Baroja, en canvi, no va estar a la Universitat fins a la Transici\u00f3 i perqu\u00e8 van crear-l’hi una c\u00e0tedra a la Universitat del Pa\u00eds Basc. No va tenir mai deixebles, pero ha tingut molts deixebles perque a mesura que han passat els anys hem anat redescobrint sota l’obra del “historiador social” un dels mes brillants i avant-guardistes antrop\u00f2legs europeus.<\/p>\r\n En les discussions te\u00f2riques en antropologia hi ha una sorda i profunda recuperaci\u00f3 de l’historicisme alemany tamisada per un conjunt d’obres i de personatges que desde escenaris diferents i des de opcions te\u00f2riques molt diverses enllacen tradicions. Tamb\u00e9 Caro Baroja i De Martino. Pero a diferencia de De Martino, Caro Baroja no fou un intelectual comprom\u00e8s. Paradigma del universitari, la seva pres\u00e8ncia a les aules va ser tardana. Ho explica magistralment a la seva autobiograf\u00eda, un retrat implacable, i impecable de tota una \u00e8poca, i en la qual hom troba una de les estampes m\u00e9s \u00e0cides de la miseria moral, intelectual i universit\u00e0ria del franquisme. Solter, mis\u00f2gin, Don Julio emergeix com un personatge volteri\u00e0, com una encarnaci\u00f3 en el segle XX del senyor de Bearn o del Pr\u00edncep de Lampedusa que contempla des del seu casalot d’Itzea, esc\u00e8ptic, el periode horrible, pat\u00e8tic i fosc que li toca viure, protegit per un majordom. Lector empedernit, cuir\u00f3s infatigable, dibuixant exquisit com ho mostren els seus quaderns de camp, amb Caro Baroja no mor \u00fanicament un personatge singular, mor una \u00e8poca, i potser tamb\u00e9 una forma de cultura liberal, burgesa, republicana, intr\u00ednsecament europea que omple quatre cents anys de la vida del Continent. D’ac\u00ed un temps el record de Don Julio s’haur\u00e0 esvait. Romandr\u00e0 en mans d’alguns erudits, d’alguns estudiants que hauran, potser, de llegir la fotocopia d’una fotocopia d’unes quantes p\u00e0gines d’algun dels seus llibres. Espero que en aquest mirall trencat sapiguin trobar l’esperit d’una \u00e8poca, d’uns homes i d’una cultura que s’esvaeix irremediablement.<\/p>\r\n (Necrologia a El Punt<\/i> de Tarragona revisada per la ocasi\u00f3)<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un llibre de George Foster, un dels grans cl\u00e0ssics de l’Antropologia nord-americana, sobre les influ\u00e8ncies del galenisme dut pels metges espanyols a la medicina tradicional americana est\u00e0 dedicat a Julio Caro Baroja (1914-1995).<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":300,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[46,13,172],"tags":[227,234,131,235],"class_list":["post-297","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-antropologia","category-obituarios-y-memorias","category-societat-i-cultura","tag-antropologos","tag-euzkadi","tag-historia","tag-julio-caro-baroja"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/Julio-Caro-Baroja.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/297","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=297"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/297\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2595,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/297\/revisions\/2595"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/300"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=297"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=297"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=297"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}