{"id":282,"date":"2009-10-29T18:18:00","date_gmt":"2009-10-29T18:18:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=282"},"modified":"2025-03-01T11:17:59","modified_gmt":"2025-03-01T11:17:59","slug":"nom-prenom-profession","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/nom-prenom-profession\/","title":{"rendered":"Nom, pr\u00e9nom, profession. Z de Costa Gavras"},"content":{"rendered":"\r\n

\"\"Primavera de 1975. Paris. Barri Llat\u00ed. Un vell cinema de g\u00e8nere. Estic veient \u201cZ\u201d de Costa-Gavras. No he pogut veure-la abans. El cinema \u00e9s ple de gent. Olor a pana i a patxul\u00ed. Barbes, cabells llargs, senallons i sand\u00e0lies. El jutge, Jean-Louis Trintignant, ha convocat al general que ha fet assassinar un dissident pol\u00edtic. El general apareix per la porta del despatx. Uniforme kaki resplendent. Medalles. Moltes medalles. To agressiu. El gest violent del militar contrariat perque la policia judicial l\u2019ha detingut. “Usted no sabe com quien est\u00e1 hablando”. Trintignant, el jutge, mira de forma distreta, impassible, els papers sobre la taula. Tranquil, molt tranquil. — Nom, pr\u00e9nom, profession<\/i> (cognom, nom, professi\u00f3). Ho diu sense aixecar els ulls de la taula. El general \u00e9s posa a cridar. — Nom, pr\u00e9nom, profession<\/i>, sense aixecar el to de veu. El general no soporta la situaci\u00f3. Contesta el seu nom i la seva professi\u00f3. L\u2019inculpen. Est\u00e0 roig de furia. Crida. La policia judicial l\u2019emmanilla i se l\u2019endu. Aplaudim, aplaudim, aplaudim tot i que sabem que el general donar\u00e0 un cop d\u2019estat i el jutge haur\u00e0 d\u2019anar a l\u2019exili. Ficci\u00f3. Novembre de 1975. “Televisi\u00f3n Espa\u00f1ola” transmet l\u2019enterrament de Franco. S\u00f3c a casa. Sol. Miro les imatges en el mateix blanc i negre de La Batalla de Chile<\/i>. El f\u00e8retre desfila. Darrera un general amb un uniforme gris resplendent. Medalles. Moltes medalles. To arrogant, desafiant. Est\u00e0 sol al mig del pati del “Valle dels Ca\u00eddos”. Avan\u00e7a arrogant. Du una capa immensa fosca com la que duia Franco als segells de correus. El f\u00e8retre s\u2019endu Franco, per\u00f2 darrera Franco est\u00e0 ell, amb la gorra que fou de la Wehrmatch, la de la Legi\u00f3 C\u00f2ndor. L\u2019un marxa, l\u2019altre roman. L\u2019un esdev\u00e9 l\u2019altre. El malson no s\u2019acaba mai. Ell \u00e9s Franco. Franco \u00e9s encara viu.<\/p>\r\n

Primavera de 1998. El general en el seu uniforme gris resplendent. M\u00e9s medalles que mai. El sabre de sempre, la gorra de sempre, la capa de sempre.Han desaparegut les ulleres negres, sinistres, del personatge de les fotografies d’ag\u00e8ncia. Plora. En la seg\u00fcent seq\u00fc\u00e8ncia no du uniforme. Vestit fosc, arrog\u00e0ncia, to desfiant. L’oposici\u00f3 que l\u2019escridassa. El m\u00f3n civilitzat l’escridassa. — Silbad, silbad, necios que ya soy senador vitalicio y os desprecio<\/i>. Mira des de l\u2018al\u00e7ada la sala. No li cal l\u2019uniforme, no li calen les medalles. Nom\u00e9s li calen el que ha mort perque no li calguin les medalles. Ha superat a Franco que anava al parlament vestit sempre d’uniforme. Contempla sorneguer l\u2019espectacle. Triomfant. Sento de nou la n\u00e0usea, el malson. Franco segueix viu. No tindrem dret ni als “partes” del “equipo m\u00e9dico habitual”.<\/p>\r\n

Octubre de 1998. S\u00f3c a prop del Valle de los Ca\u00eddos. Miro la televisi\u00f3, avorrit. — Nom, prenom, profession<\/i>. M\u2019he posat a aplaudir. Sol. No \u00e9s una ficci\u00f3. No \u00e9s un somni. El general arrogant i omnipotent seu de nou davant del petit juge. No hi ha imatge. No cal. Trintignant du ara la peluca de la just\u00edcia brit\u00e0nica. El general que ja no ha de dur les medalles ha d\u2019empassar-se la seva arrog\u00e0ncia, ha de suportar la humiliaci\u00f3 de ser interrogat, de ser emmanillat davant el m\u00f3n sencer que dempeus aplaudeix, aplaudeix, aplaudeix, perque ha estat esperant. Uns tota la vida, altres han mort esperant. Uns han esperat vint anys, els altres trenta, els altres potser nom\u00e9s unes setmanes mentre, tancats en un barrac\u00f3, un estadi de futbol, sota l\u2019estat de setge o sota el setge de la intoler\u00e0ncia els condemnaven a morir o a desapareixer. El general ara te por, ara \u00e9s d\u00e8bil, les seves medalles s\u2019han esvait. Sap, per\u00f2, que nosaltres, els d\u00e8bils, els perucs, aquells que desprecia m\u00e9s profundament perque creiem en la civilitat no li aplicarem la picana, ni el posarem a la dutxa, ni el tindrem pres a l\u2019estadi de Wembley. Tampoc anir\u00e0 a Carabanchel ni a la Model. No l\u2019interrogaran \u201ch\u00e1bilmente\u201d ni el Creix, ni el Conesa, ni Billy el Ni\u00f1o. No el passejarem en avi\u00f3 per sobre del Mar del Plata. No el farem desapar\u00e8ixer a les depend\u00e8ncies de qualsevol Escola de Mec\u00e0nica de l\u2019Armada, ni l\u2019internarem a Mauthausen. Per\u00f2 aplaudirem fins que ens facin mal les mans, rient, com viu miserablement la seva irrisi\u00f3 p\u00fablica, la seva manca de dignitat, la seva condici\u00f3 inhumana, la seva megalomania grotesca. Personatge ara si de caricatura, pat\u00e8tic: mengi ara les seves medalles… Sap, per\u00f2, que politicastres sense dignitat mouran peus i terra per treure\u2019l de la seva situaci\u00f3, amb l’excusa de la no inger\u00e8ncia, amb l’excusa tan diplom\u00e0tica de mirar a l’altre costat per no veure les conductes indignes, per no se quines excuses mal dites. Tant se m\u2019en fa. Ara se que que no \u00e9s ficci\u00f3, que ara si est\u00e0 acabat, ell i l’altre, que no cal que el condemnin ni que vagi a la pres\u00f3, ara se que aquest moment de mis\u00e8ria personal, nom, pr\u00e9nom, profession<\/i>, aquesta sensaci\u00f3 \u00e9s el que val en un personatge vell i tronat que mai m\u00e9s ser\u00e0 el que era. Ara ja es com Papon o Klaus Barbie, el carnisser del Palau de la Moneda, de la pla\u00e7a de Braus de Badajoz, de les bombes de la Granvia i del Paral\u00b7lel, de les bombes que mataren a l’avi del meu amic, de la mis\u00e8ria que mata a la meva tieta que no vaig con\u00e8ixer mai. Als carnissers a vegades els arriba el seu Sant Mart\u00ed. — Nom, pr\u00e9nom, profession…<\/i> Qui ser\u00e0 el proper? Milosevic, potser Karadzic…<\/p>\r\n

Publicat a El Punt<\/i> (Tarragona), 22 Octubre de 1998, pg. 18<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Primavera de 1975. Paris. Barri Llat\u00ed. Un vell cinema de g\u00e8nere. Estic veient \u201cZ\u201d de Costa-Gavras. No he pogut veure-la abans. El cinema \u00e9s ple de gent.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1067,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[10,12,172],"tags":[207,33,44,236],"class_list":["post-282","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","category-politiques","category-societat-i-cultura","tag-cinefilia","tag-opinion","tag-politica","tag-trintignant"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2009\/10\/z69004.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/282","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=282"}],"version-history":[{"count":11,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/282\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1069,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/282\/revisions\/1069"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1067"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=282"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=282"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=282"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}