{"id":2541,"date":"2024-12-23T17:48:10","date_gmt":"2024-12-23T17:48:10","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/1-el-be-comu-i-lajut-mutu\/"},"modified":"2025-09-10T10:39:52","modified_gmt":"2025-09-10T10:39:52","slug":"1-el-be-comu-i-lajut-mutu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/1-el-be-comu-i-lajut-mutu\/","title":{"rendered":"1 El davantal del Covid19. El be com\u00fa i l’ajut mutu"},"content":{"rendered":"

Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la gran pesta de 1348 va ser la municipalitzaci\u00f3 i, ben aviat, la medicalitzaci\u00f3 de les ciutats, contractant metges, \u00a0metges, fent-los passar visita als hospicis i als hospitals controlats pels Ajuntaments. Aix\u00f2 es el que va passar a la Corona d\u2019Arag\u00f3 i a It\u00e0lia a finals de la Baixa Edat mitjana. Tamb\u00e9 la pesta de 1348 va donar lloc al primer regiment de l\u2019epid\u00e8mia per Jaume d\u2019Agramont un metge de Lleida que ja proposava el confinament de la poblaci\u00f3 en cas de plaga.<\/p>\n

\"\"
Francesc Eiximenis (1330-1409)<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

\u00a0La posici\u00f3 dels municipis estava avalada per la escol\u00e0stica medieval desenvolupada per les ordes mendicants i que van donar lloc a textos que avalaven la gesti\u00f3 civil de les ciutats, el mes conegut dels quals es el Regiment de la Cosa P\u00fablica<\/em>, escrit per Francesc Eiximenis<\/strong> el 1385 i on desenvolupa un debat \u2013 d\u2019arrels cristianes per\u00f2 no nom\u00e9s sobre el concepte de be com\u00fa.<\/strong><\/p>\n

La idea del be com\u00fa, va ser desenvolupada a principis del segle XX per Kropotkin<\/strong> en un conegut llibre sobre l\u2019ajut mutu<\/strong>. Entre el be com\u00fa i l\u2019ajut mutu hi ha una superposici\u00f3 de conceptes que tenen que veure, sobre tot, pels profunda canvis socials i culturals entre el s.XIV i el s.XX. El 2020, la pand\u00e8mia i ac\u00ed abandono ja qualsevol temptaci\u00f3 erudita, posa de relleu la necessitat de repensar la nostra vida comunit\u00e0ria que, despr\u00e9s d\u2019aquest sotrac, com va passar el 1348, no ser\u00e0 el mateix. Al segle XIV no hi havia estat, l\u2019estat era el municipi. El 2020, l\u2019Estat en un pa\u00eds descentralitzat com aquest i malgrat les xorrades de l\u2019espanyolisme mes abrandat, s\u00f3n les CCAA que proveeixen la sanitat, l\u2019educaci\u00f3 i els serveis socials. L\u2019estat no en sap ja de gestionar el local, com han apr\u00e8s ha fer les CCAA. Ho han apr\u00e8s perqu\u00e8 hi ha distints nivells de organitzaci\u00f3, en sanitat la jerarquia hospital\u00e0ria comarcalitzada i les \u00e0rees b\u00e0siques de salut que tenen una extensi\u00f3 menor que les comarques. La nostra Area B\u00e0sica de Salut<\/strong> \u00a0gira en torn d\u2019un Centre d’Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria<\/strong> a Torredembarra i d\u2019una s\u00e8rie de consultoris als pobles, com el de Creixell. Dem\u00e0 parlarem d\u2019aquest model en la mesura que comen\u00e7a a estar present en els debats. Els municipis no tenen compet\u00e8ncies sanit\u00e0ries assistencials directes per\u00f2 si en sanejament i en serveis socials i ac\u00ed es on cal parlar del be com\u00fa i de l\u2019ajut mutu, com a espai per al debat en aquest davantal d\u2019avui.<\/p>\n

\u00a0El desenvolupament de l\u2019Estat del benestar va trencar radicalment el model caritatiu de la benefic\u00e8ncia, l\u2019almoina, en termes col\u00b7loquials. L\u2019Estat \u00e9s un espai de drets que ha de protegir la poblaci\u00f3 en situacions de crisi, a tota la poblaci\u00f3. El municipi, tamb\u00e9 Creixell ha d\u2019assumir la protecci\u00f3 de tota la poblaci\u00f3 i no posar-la en risc. El problema que es planteja avui te precedents per\u00f2 no els invocar\u00e9. El principi es que el municipi no pot fer avui almoina, ha de resoldre els problemes a partir de la consciencia i de les dades relatives a la ciutadania que ha de protegir.<\/p>\n

Amb el confinament, als pobles mes petits del Baix Gai\u00e0 hi ha tres grans blocs de poblaci\u00f3: un te sous p\u00fablics, jubilacions, els treballadors de les empreses o dels negocis autoritzats a obrir \u2013 farm\u00e0cia, estancs, etc… – o, en alguns cassos rendes que no estan en risc durant el temps del confinament. Col\u00b7loquialment, s\u00f3n la \u00abclasse mitjana\u00bb. Un sector, que correspon a la etiqueta cl\u00e0ssica del \u00abproletariat\u00bb, s\u00f3n aquells ciutadans que, ja abans de la pand\u00e8mia podien beneficiar-se de determinats ajuts per la seva condici\u00f3 social: ajuts de menjador, subvencions de divers ordre que no s\u00f3n mai almoina sin\u00f3 drets que els atorga l\u2019Estat de dret. A Portugal, per exemple han empadronat tots els il\u00b7legals per no deixar-los fora de la protecci\u00f3 de l\u2019Estat. El tercer bloc es un altre: s\u00f3n treballadors, aut\u00f2noms a petits empresaris que pel confinament i les seves conseq\u00fc\u00e8ncies han perdut la feina o no poden fer, simplement calaix. Als pobles de la costa del Baix Gai\u00e0 el problema es grav\u00edssim perqu\u00e8 una part important d\u2019aquesta problem\u00e0tica afecta al sector tur\u00edstic i de serveis del poble, per\u00f2 tamb\u00e9 als tallers vinculats a cadenes de producci\u00f3 relacionats amb el m\u00f3n de la construcci\u00f3 o, simplement els tallers mec\u00e0nics en general i del autom\u00f2bil en particular. Aix\u00f2 significa que aquest col\u00b7lectiu te un futur extremadament incert per dues raons: la primera \u00e9s que no cal pensar en aquest any 2020 com un any de recepci\u00f3 de turistes. La fase de transici\u00f3 durar\u00e0 molts mesos, segurament no podr\u00e0 anar regularitzant-se fins al 2021. La segona es que la crisi econ\u00f2mica ser\u00e0 brutal i durant al menys un any o un any i mig el consum estar\u00e0 extremadament limitat.<\/p>\n

\"\"
Piotr Kropotkin (1842-1921)<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Tornem doncs al ajut mutu o al be com\u00fa. No podem, com a comunitat assumir aix\u00f2 com una fatalitat ni dient que els pobres estan ac\u00ed per moure la consciencia dels bons cristians. Aix\u00f2 al segle XIV tenia certa l\u00f2gica cultural, ara no. Un dels debats d\u2019aquests dies es la idea de la \u00abrenda b\u00e0sica\u00bb, l\u2019\u00fanica opci\u00f3 raonable per mantenir el teixit social. Hi ha un enorme debat al respecte per raons macroecon\u00f2miques per\u00f2 \u00e9s la \u00fanica soluci\u00f3 durant una llarga temporada. La renda b\u00e0sica afectaria, a Creixell als grups dos i tres que he citat. No al primer. Tampoc pot estar basada en carregar la imposici\u00f3 sobre el grup primer per coses que us explicar\u00e9 ben aviat<\/p>\n

En tant no es resol aquesta problem\u00e0tica, qu\u00e8 poden fer els municipis petits amb pocs recursos. No massa per\u00f2 si coses puntuals i sempre amb la perspectiva que hem de resoldre una situaci\u00f3 que afecta al conjunt de la ciutadania i que no tingui el m\u00ednim tret d\u2019almoina. Si seguiu els mitjans veureu que a escala municipal hi ha algunes mesures possibles: pels grups 2 y 3 suprimir el cobrament de l\u2019impost de circulaci\u00f3 del mes proper i finan\u00e7ar-lo amb una reforma del pressupost que revisi les partides que per mor del confinament no es podran fer efectives (subvencions a entitats festives, etc…), morat\u00f2ries o condonaci\u00f3 als grups 2 i 3 de l\u2019IBI, especialment a les empreses i aut\u00f2noms que han quedat fora de joc. Amb aix\u00f2 cal una enorme transpar\u00e8ncia i uns criteris ben definits de com s\u2019ha de fer.<\/p>\n

Hi ha una tercera acci\u00f3 que ens correspon als del primer grup. Crec inevitable la obertura de comptes de solidaritat basats en donacions an\u00f2nimes \u2013 recordo que no parlem d\u2019almoina sin\u00f3 d\u2019ajut mutu -, per fer front a necessitats puntuals que es puguin donar i que hauria de supervisar la municipalitat a partir de comissions amples on estigui representada la societat civil per establir-ne els criteris de distribuci\u00f3. Amb aquest fons es podrien proposar ajuts puntuals, que mai podran ser massa grans a demanes puntuals dels grups 2 i 3, en certa mesura semblants als 2000\u20ac de la GdC als aut\u00f2noms. Aquesta solidaritat al meu entendre hauria de basar-se en dos tipus de donacions: unes puntuals de quantitats mes o menys gran o donacions mes petites – 5\u20ac pot ser important\u00edssim- regulars carregades pel banc cada mes fins que hom decideixi que aquest tipus de solidaritat es necessari. Tot aix\u00f2 no m\u2019ho invento. Els bacins de pobres medievals funcionaven aix\u00ed!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la gran pesta de 1348 va ser la municipalitzaci\u00f3 i, ben aviat, la medicalitzaci\u00f3 de les ciutats, conduint metges, fent-los passar visita als hospicis i als hospitals controlats pels Ajuntaments.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2542,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[401,401,402,401,402,406,406,415,402,414,415,415,416,416,416,406],"tags":[84,123,131,245],"class_list":{"0":"post-2541","1":"post","2":"type-post","3":"status-publish","4":"format-standard","5":"has-post-thumbnail","6":"hentry","7":"category-anthropology","9":"category-medical-anthropology","12":"category-the-covid19-apron","14":"category-health","16":"category-policies","19":"category-society-and-culture","23":"tag-catalunya","24":"tag-etnografia","25":"tag-historia","26":"tag-sistema-sanitari"},"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Regiment_de_la_Cosa_Publica.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2541","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2541"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2541\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2544,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2541\/revisions\/2544"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2542"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2541"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2541"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2541"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}