{"id":1693,"date":"2020-04-10T07:36:59","date_gmt":"2020-04-10T07:36:59","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=1693"},"modified":"2025-09-15T10:43:33","modified_gmt":"2025-09-15T10:43:33","slug":"memoria-de-la-processo-de-tarragona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/memoria-de-la-processo-de-tarragona\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria de la process\u00f3 de Tarragona"},"content":{"rendered":"<div style=\"padding: 56.25% 0 0 0; position: relative;\"><iframe style=\"position: absolute; top: 0; left: 0; width: 100%; height: 100%;\" title=\"La Process\u00f3 de Tarragona\" src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/video\/15325387?badge=0&amp;autopause=0&amp;player_id=0&amp;app_id=58479\" frameborder=\"0\"><\/iframe><\/div>\n<p><script src=\"https:\/\/player.vimeo.com\/api\/player.js\"><\/script><\/p>\n<p>l divendres Sant de 2010, d\u2019una manera molt improvisada vam decidir, l\u2019Edu Comelles i jo anar a veure la process\u00f3 de Divendres Sant. L\u2019excusa era mostrar-la a una cosina. Confesso que m\u2019agrada anar-hi amb parents i coneguts i errar lliurement pels carrers. Era el temps on l\u2019Edu treballava en la seva formaci\u00f3 com artista sonor i jo havia estrenat una c\u00e0mera de v\u00eddeo dom\u00e8stic digital que permetia anar mes enll\u00e0 de les de cinta anal\u00f2giques. Vaig editar el v\u00eddeo amb un software dom\u00e8stic. Amb la process\u00f3 de Tarragona vaig experimentar, per primera vegada la possibilitat d\u2019un document professional d\u2019etnografia visual per la extensi\u00f3 del mateix, quasi be mitja hora. La meva idea era rodar la process\u00f3, evidentment, per\u00f2 sobre tot la gent. Els que participen, els que s\u2019ho miren, els que s\u2019ho miren i participen. L\u2019Edu, per la seva banda enregistrava fragments sonors que m\u00e9s tard incorporar\u00edem al documental. S\u00f3c, com a antrop\u00f2leg, un \u00abmir\u00f3n\u00bb \u2013 un voyeur si voleu-, i la meva feina documentalista m\u2019agrada que es basi en imatges, en una narrativa purament visual que permeti emprar el paisatge sonor com a element expressiu i que, en les processons s\u2019associa a itineraris musicals espec\u00edfics. A Tarragona fa deu anys impactava l\u2019\u00fas de l\u2019estil dels tambors del Baix Arag\u00f3 en els acompanyaments d\u2019alguns misteris. Tenia previst avui penjar un documental sobre la Setmana Santa a Zamora per\u00f2, per raons t\u00e8cniques ho he ajornat. Us deixo amb el text que vaig escriure fa deu anys:<\/p>\n<p>\u00abLa Process\u00f3 del Sant Enterrament \u00e9s un esdeveniment singular de la Ciutat. Mobilitza \u2013 el 2010 -, quasi be nom\u00e9s a la \u201cgent de Tarragona\u201c, o \u201ca la gent de tota la vida\u201c. Fa fred en general i de tant en tant cau una tronada que en susp\u00e8n el recorregut. A difer\u00e8ncia de Santa Tecla o Sant Mag\u00ed, les festes patronals de l\u2019estiu on la pres\u00e8ncia de forasters \u00e9s m\u00e9s evident. La process\u00f3 de Divendres Sant, un acte tan religi\u00f3s com els altres dos, per\u00f2 te una dimensi\u00f3 m\u00e9s local, m\u00e9s privada. Les senyores de la part alta baixen les cadires plegables al carrer, els convits a coca a casa d\u2019amics abans de que surti.<\/p>\n<p>Tot comen\u00e7a dejorn. Si el dia \u00e9s assolellat trobareu a la recollida dels misteris, entre quarts de quatre i quarts de vuit a \u201ctothom\u201d passejant per la Pla\u00e7a del Rei i els voltants. Despr\u00e9s, m\u00e9s tard, apareixen els forasters que tendeixen a extingir-se ben aviat i queden els tarragonins fidels i els que com jo, ens agrada carrejar per la Part Alta d\u2019ac\u00ed cap all\u00e0, d\u2019all\u00e0 cap ac\u00ed, en mig d\u2019un paisatge sonor de tambors i de converses.<\/p>\n<p>La process\u00f3 recorre un cercle de carrers en una ciutat petita. Quan surten els armats de la Pla\u00e7a del Rei s\u00f3n a l\u2019entorn de les 7 de la tarda. La cua de la process\u00f3, amb les autoritats, el Batlle, els representants de l\u2019autoritat i dem\u00e9s arrenca a l\u2019entorn de quarts d\u2019onze de la nit seguida per la banda de la Uni\u00f3 Musical de Tarragona. Quan encara no s\u2019han esva\u00eft en el vent el so dels coures, el cap de la process\u00f3 arriba de nou a la Pla\u00e7a del Rei.<\/p>\n<p>Els que no anem vestits de natzarens no formem part de la desfilada oficial, anem i venim. Cap a les nou fem estaci\u00f3 en qualsevol del bars, per menjar alguna cosa, i beure alguna altra. Fa fred per Setmana Santa, i la humitat marina pot fer estralls. A les barres o a les taules convivim amb vestes i papus, malgrat que la desfilada tarragonina en mostra menys que altres processons. Despr\u00e8s cal anar triant els escenaris: ara a la Pla\u00e7a dels Pagesos, potser despr\u00e9s al carrer Major o a la Baixada de la Miseric\u00f2rdia, perqu\u00e8 no a l\u2019arribada, i si an\u00e9ssim al carrer Merceria. La profess\u00f3 crea un cercle (m\u00e0gic) dins la Part Alta i la c\u00e0mera ull vol veure-la en el desordre que aix\u00f2 significa, en la relaci\u00f3 entre l\u2019ordre, relatiu com podeu veure, de la teoria de misteris i penitents, i el desordre de la mirada etnogr\u00e0fica i fonogr\u00e0fica. Mirades confuses perqu\u00e8 les imatges i els sons, els paisatges sonors, en una ciutat tan petita poden barrejar-se, fer-se mixtura. Ordre i desordre perqu\u00e8 la process\u00f3 en si mateixa te un component quasi be l\u00edquid que fa que desfili, per\u00f2 que mai acabi de desfilar com si d\u2019una desfilada militar es tract\u00e9s. En fi de comptes un cop retornats a la Pla\u00e7a del Rei, els armats hauran de tornar endarrere per acompanyar l\u2019est\u00e0ndard de la Cofradia de la Sang.<\/p>\n<p>L\u2019Edu Comelles i jo vam treballar cadascun per la seva banda en la seva fonografia i etnografia respectives. Mai hauria pensat que treballar\u00edem plegats en una cosa aix\u00ed. Vaig comprovar que la final van mirar i escoltar coses semblants per\u00f2 no exactament iguals. Per aix\u00f2 la combinaci\u00f3 d\u2019etnografia i fonografia permet determinats jocs expressius. Despr\u00e9s hem maleit no haver anat m\u00e9s del bra\u00e7, o haver-nos proposat fer una peli en serio, amb un gui\u00f3. Per\u00f2 penso que potser era millor no tenir gui\u00f3 previ, sin\u00f3 deixar-nos errar pels carrers i per les impressions. De m\u00e9s d\u2019una hora de v\u00eddeo i fonografia en queden vint-i-cinc minuts. No volia fer-ne un clip curt, \u00e9s el que l\u2019Edu suggeria. Una process\u00f3 de quatre hores te un tempo i un ritme i no cal accelerar els ritmes que marquen els tambors i les bandes, els misteris i les espelmes, i els itineraris ca\u00f2tics que els tarragonins de tota la vida i nosaltres mateixos descrivim pels carrers de la ciutat\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>l divendres Sant de 2010, d\u2019una manera molt improvisada vam decidir, l\u2019Edu Comelles i jo anar a veure la process\u00f3 de Divendres Sant. L\u2019excusa era mostrar-la a una cosina. Confesso que m\u2019agrada anar-hi amb parents i coneguts i errar lliurement pels carrers.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1696,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[46,46,46,10,10,10,5,5,172,172,172],"tags":[345,344,325,327,286,36],"class_list":["post-1693","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-antropologia","category-cinema","category-etnografies-visuals","category-societat-i-cultura","tag-armats","tag-divendres-sant","tag-processons","tag-rituals","tag-setmana-santa","tag-tarragona"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/processo.jpeg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1693","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1693"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1693\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2629,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1693\/revisions\/2629"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1693"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}