{"id":1389,"date":"2019-10-11T14:24:05","date_gmt":"2019-10-11T14:24:05","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=1389"},"modified":"2025-09-25T14:23:40","modified_gmt":"2025-09-25T14:23:40","slug":"susan-digiacomo-1951-2019","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/susan-digiacomo-1951-2019\/","title":{"rendered":"El sofa amb (7) Euridice, els dos mons de Susan DiGiacomo (1951-2019)"},"content":{"rendered":"

Susan, qui dort son sommeil sous une humble pelouse,
\nNous devrions pourtant te porter quelques fleurs.
\nLes morts, les pauvres morts, ont de grandes douleurs,
\nEt quand Octobre souffle, \u00e9mondeur des vieux arbres,
\nSon vent m\u00e9lancolique \u00e0 l’entour de leurs marbres,
\nCertes, ils doivent trouver les vivants bien ingrats<\/i><\/p>\n

Que pourrais-je r\u00e9pondre \u00e0 cette \u00e2me pieuse,
\nVoyant tomber des pleurs de sa paupi\u00e8re creuse<\/i><\/p>\n

(Charles Baudelaire,\u00a0\u00abLa servante au grand c\u0153ur\u00bb, Les fleurs du mal<\/em>)<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Susan DiGiacomo<\/p>\n

Vaig saber de la Susan DiGiacomo a principi dels vuitanta. Me la va presentar en Jes\u00fas de Miguel que ja m’havia parlat abans d’ella. La vaig con\u00e8ixer al Passeig de la Bonanova 47, al Col\u00b7legi Oficial de Metges de Barcelona en una d\u2019aquelles trobades on en Jes\u00fas aplegava a una colla de joves i de no tan joves, la major part dels quals hem fet despr\u00e9s una carrera en les ci\u00e8ncies sociosanit\u00e0ries. Menuda, bufona, vestida amb una faldilla llarga, els cabells llisos, riallera.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Susan DiGiacomo, circa 1980<\/p>\n

Venia de Harvard i aix\u00f2, pels qui comen\u00e7\u00e0vem a pensar en l\u2019antropologia m\u00e8dica, era com si ens anomenessin l\u2019Olimp en temps d\u2019Odisseu. Vam mantenir despr\u00e9s una relaci\u00f3 intermitent, cartes que deuen romandre al meu arxiu, contactes espor\u00e0dics, la seva participaci\u00f3 en algun monogr\u00e0fic. El 1990 va proposar-me traduir un text meu sobre les pol\u00edtiques p\u00fabliques de salut mental a Catalunya en temps de la Mancomunitat. Va ser el principi d\u2019una extraordin\u00e0ria relaci\u00f3, personal, liter\u00e0ria i pol\u00edtica. No fa massa deia, en un curs, com aquesta traducci\u00f3 fou per ella important per la construcci\u00f3 de la seva segona identitat catalana. Aleshores ja era un referent internacional pels seus textos fundacionals de l\u2019antropologia m\u00e8dica i de les auto-etnografies com a t\u00e8cnica narrativa etnogr\u00e0fica. Les desgracies que vam viure amb una d\u00e8cada de dist\u00e0ncia ens van convertir en dues \u00e0nimes bessones. Tan bessones que el 1999, va escriure \u2013 no goso dir traduir perqu\u00e8 seria no fer-li honor – , la versi\u00f3 anglesa de la meva revisi\u00f3 del mite d\u2019Orfeu i Euridice ambientada en un servei de cremats. La seva versi\u00f3, po\u00e8tica i liter\u00e0ria, desborda el que hom pot esperar d\u2019una traducci\u00f3. Es d\u2019una bellesa extrema. Ho puc comprendre perqu\u00e8 el viatge d\u2019Eur\u00eddice als inferns ella ja l\u2019havia fet una d\u00e8cada abans i se\u2019n havia sortit. Plegats vam comprendre que el mite ens amagava quelcom. Al mite, Eur\u00eddice eixia de l\u2019infern per morir davant la mirada desesperada d\u2019Orfeu. Tots dos ens adon\u00e0vem que el mite de la mort d’Euridice – la Marta Allu\u00e9 i ella mateixa – , era de la que havia entrat al infern i que ja no podia sobreviure. Per\u00f2, hi ha una altra Eur\u00eddice, que el mite no explica i que fou la de dues dones que havien eixit de les tenebres per assumir una nova identitat.<\/p>\n

\"\"
Susan DiGiacomo & Josep M. Comelles circa 2010<\/figcaption><\/figure>\n

Des que va instal\u00b7lar-se a Barcelona vam compartir moltes coses fins que, finalment va obrir-se la possibilitat de que vingu\u00e9s a treballar a la URV. Despr\u00e9s del ritual dels exercicis, vaig dur-la a la estaci\u00f3. Abans de baixar del cotxe, va mirar-me fixament i va dir-me, amb veu baixa, abans d\u2019acomiadar-nos: \u00absense tu no hauria estat ac\u00ed\u00bb.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Susan DiGiacomo & Xavier Allu\u00e9 a la URV<\/p>\n

Segurament exagerava per\u00f2 era la primera vegada que assolia una feina acad\u00e8mica estable i que no havia d\u2019anar amunt i avall donant classes per aqu\u00ed i per all\u00e0, una de les conseq\u00fcencies a la que l’havia conduit la seva lluita contra la malatia que la va atacar en plena joventut. A Tarragona, malgrat la seva fr\u00e0gil salut de ferro, ha estat una professora exemplar, culta i erudita, el tipus de professor anglo-sax\u00f3 que sovint sorprenia als estudiants per la seva manera d\u2019organitzar la feina i de fer-los treballar. Tenia fans incondicionals i altres que no tant.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Susan DiGiacomo & Josep Canals a la URV 2013<\/p>\n

Els anys passaren i poc abans\u00a0\u00a0de jubilar-me vam compartir amb ella i la Serena Brigidi dos cursos inoblidables al M\u00e0ster d\u2019Antropologia m\u00e8dicai Salut Internacional<\/i>. Era un curs sobre etnografia, per\u00f2 va esdevenir un concertant en veu alta entre tres persones que enteniem la escriptura etnogr\u00e0fica sempre associada a una confessi\u00f3 personal. Per la Susan la etnografia s\u2019havia imbricat en la seva vida, i la va dur a conciliar l\u2019activisme pol\u00edtic, la consciencia civil i la reflexi\u00f3 acad\u00e8mica.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Susan DiGiacomo, activista 2016<\/p>\n

A finals del 2018, vam publicar un darrer capitol de llibre plegats. Era una revisi\u00f3 del concepte de diagnosi i de les cataegories de diagnosi, quelcom impossible de fer amb qualsevol altra persona, pel seu comprom\u00eds personal i intel\u00b7lectual. Poques setmanes m\u00e9s tard, abans de Nadal vaig anar a la URV per acomiadar-me d’ella, com feia sempre, durant m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada, abans que agaf\u00e9s l\u2019avi\u00f3 que la duria al que no sabiem seria el seu darrer dest\u00ed. Vam parlar de l\u2019Oriol Pi Sunyer, el seu marit, de cavalls, del panorama pol\u00edtic.<\/p>\n

\"\"Susan i els cavalls, imatge de la seva vocaci\u00f3 d’amazona<\/p>\n

Ens vam acomiadar amb un: \u00abFins a finals de Gener!\u00bb. El 26 de febrer vaig rebre un seu missatge, no particularment dram\u00e0tic, sobre els seus problemes card\u00edacs. No semblava inquietant mes enll\u00e0 del risc de les coses del cor quan tens una edat. Vaig explicar-li batalletes i com m\u2019havia embolicat amb la candidatura de la CUP del meu poble.\u00a0 La nostra correspond\u00e8ncia va continuar,<\/p>\n

Estimat Commie: S\u00ed que me’n recordo de la teva participaci\u00f3 en la candidatura de la CUP. Els v\u00eddeos em semblen un projecte fant\u00e0stic. Ara estic reformulant un panel al congr\u00e9s de traductors al qual \u00e9s possible que no pugui assistir; jo havia de fer la pon\u00e8ncia inicial per encetar el debat, i vull que el panel continu\u00ef sent viable sense la meva pres\u00e8ncia. Per\u00f2 quan acabi aix\u00f2 em mirar\u00e9 els v\u00eddeos. L’oblit temporal ajuda, i el contacte amb la nostra estimada terra tamb\u00e9 (1 d’abril de 2019).<\/i><\/p>\n

Estimat Commie (Butlleti M\u00e8dic): Divendres al\u00a0Massachusetts General Hospital\u00a0vaig con\u00e8ixer tot l’equip: l’onc\u00f2leg, la radi\u00f2loga, i el cirurgi\u00e0. L’equip de metges m’inspira molta confian\u00e7a. S\u00f3n relativament joves i estan molt al dia; tamb\u00e9 transmeten compassi\u00f3 i comprensi\u00f3 de les meves circumst\u00e0ncies: estic a 2 hores d’autopista de l’hospital, i a m\u00e9s hi ha l’Oriol. Estan disposats a fer qualsevol modificaci\u00f3 d’horaris per fer que la meva vida sigui m\u00e9s f\u00e0cil. Estic en molt bones mans (15 d’abril de 2019)<\/i><\/p>\n

Estimat Commie (Butllet\u00ed M\u00e8dic): Intentar\u00e9 anar als oficis de Setmana Santa, malgrat el dolor. L’any 84, el de la recaiguda, vaig rebre la mala not\u00edcia Dijous Sant, i des d’aleshores no he viscut aquesta part del calendari lit\u00fargic com abans. Vaig entendre, de cop, el que va viure Jes\u00fas a Getseman\u00ed: era un home jove de la meva edat, 33 anys, que sabia exactament la tortura i la mort que l’esperava. Agenollat, rodejat pels homes que m\u00e9s l’estimaven per\u00f2 que estaven tots dormint, impotents per parar el que estava a punt de passar. Suant sang, pregant desesperadament per l’alliberament o la gr\u00e0cia, el que arrib\u00e9s primer. Jo era ell, i ell era jo. A partir d’aquesta visi\u00f3 de l’Evangeli com una obra mestra de psicologia humana, una nova manera de viure el cristianisme (18 d’Abril de 2019).<\/i><\/p>\n

She was dying<\/i>\u00a0i tots dos ho sab\u00edem. M\u2019havia precipitat dies abans als diccionaris m\u00e8dics i no en tenia dubtes. He vist morir massa gent. Uns dies despr\u00e9s, era Divendres Sant i tenia previst anar al Via Crucis a la Selva del Camp. Volia rodar unes imatges. Es un ritual religi\u00f3s i civil, que te molt que veure amb la identitat local. Una desfilada seriosa, silenciosa, nom\u00e9s trencada pels c\u00e0ntics i el remor de les passes de la gent pujant al calvari. Jo havia de ser ella. Mai m\u2019havia dit que era cat\u00f2lica practicant. El recorregut va ser emocionant i la seva presencia absoluta. No he gosat encara editar les imatges<\/p>\n

Molt estimat Commie: (Butlleti m\u00e8dic) Us felicito els 101 vots a Creixell! \u00c9s un bon resultat i espero que ens portin una mica m\u00e9s a prop de la fita. I et noto molt a prop. Missatges com aquest — et tinc molt a prop — m’emocionen. La Catherine em llegeix els teus missatge i \u00e9s com si et tingu\u00e9s aqu\u00ed al meu costat. El miracle \u00e9s aqu\u00ed, en aquest moment de connexi\u00f3. Tu formes part de la meva pinya, i la pinya no distingeix entre creients i no creients (29 de Maig).<\/i><\/p>\n

Ja no podria escriure. Rebiem les noticies merc\u00e8s a Caring Bridge<\/a> on la seva familia i amics d’Am\u00e8rica anotaven diariament el seu curs i on, si voleu, trobareu un extraordinari cat\u00e0leg de fotos. A Barcelona, vam acomiadar-nos d’ella en una petita cerim\u00f2nia civil en un entorn religi\u00f3s. Segur que hi era.<\/p>\n

\"\"Un c\u0153ur tendre qui hait, le n\u00e9ant vaste et noir
\nDu pass\u00e9 lumineux recueille tout vestige!
\nLe soleil s\u2019est noy\u00e9 dans son sang qui se fige
\nTon souvenir en moi luit comme un ostensoir<\/i><\/p>\n

(Charles Baudelaire, Harmonie su soir, Les Fleurs du Mal<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Un parell d’anysn despr\u00e9s, amb la pand\u00e8mia al mig vaig pensar molt en ella. Amb la Lina Masana vam decidir oferir-li un d’aquests \u00absof\u00e0s\u00bb que trobareu en altres posts del blog. El vam estrenar en una jornada d’homenatge p\u00f3stum a la sala d’actes del Campus Catalunya:<\/p>\n

http:\/\/<\/p>\n