{"id":1308,"date":"2016-08-28T08:35:38","date_gmt":"2016-08-28T08:35:38","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=1308"},"modified":"2025-03-01T18:21:31","modified_gmt":"2025-03-01T18:21:31","slug":"sesenta-anos-es-nada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/sesenta-anos-es-nada\/","title":{"rendered":"\u00abQue (setenta a\u00f1os) es nada\u00bb, deia Gardel"},"content":{"rendered":"

Fa seixanta anys – el juliol de 1956 – el meu pare ens va dur, en el Renault 4-4 fins a la Pla\u00e7a de la Universitat. Un autob\u00fas Chausson, amb la seva baca, ens esperava. Tenia sis anys, havia fet l’Ecole Maternelle<\/i> al Liceu Franc\u00e8s del carrer Proven\u00e7a, havia rebut el Prix d’excellence<\/i> a la onzi\u00e8me<\/i>. La meva abuelita<\/i> Josefina, la meva germana i jo passar\u00edem unes setmanes a la Catalunya Nord, al D\u00e9partement des Pyr\u00e9nees Orientales<\/i> a casa de Monsieur<\/i> i Madame Rib\u00e8re<\/i> que havien acollit la meva tieta Rosa durant els anys de la Guerra i a la familia el gener de 1939.<\/p>\n

\"\"No recordo res del trajecte entre Barcelona y Perpiny\u00e0 per la N-II. Comprenc ara el que devia ser per la abuelita<\/i> Josefina, refer en un autopullman<\/i> el cam\u00ed que havia fet a peu el Gener de 1939. Si recordo la casa dels Rib\u00e8re al 7 rue<\/i> Lamartine 7 de Perpiny\u00e0. La meva germana i jo parl\u00e0vem franc\u00e8s, \u00e9rem bilingues en catal\u00e0 i franc\u00e8s i esdeven\u00edem triling\u00fces en castell\u00e0 amb la meva Iaia Rosario que era de Mazarrulleque – a la frontera entre Cuenca i Madrid – . El matrimoni Rib\u00e8re ens va embarcar l’endem\u00e0 en l’autovia de via ampla Perpiny\u00e0-Vilafranca de Conflent. A Vilafranca vam pujar al carrilet de via estreta. Recordo com si fos avui la por que tenia veient els cartells de danger de mort<\/i> propers al tercer carril de la electrificaci\u00f3. M’agafava de la meva avia del bla\u00e7 i procurava caminar lluny. El carrilet pujava lentament Conflent amunt. Vam baixar a Thu\u00e8s entre Valls, un petit municipi de molt pocs habitants.<\/p>\n

<\/p>\n

Els Ribera tenien una caseta de poble amb un pati davant a ras de la carretera. Era un m\u00f3n encara rural, l’estiu de la invasi\u00f3 de Hongria, de la intervenci\u00f3 anglo-francesa a Suez, de les bombes de la OAS i del FLN. L’estiu rural \u00e9s sempre mor\u00f3s, per\u00f3 quan ets un vailet i et deixen anar amunt i avall – excepte per la carretera descobreixes el m\u00f3n. Amb Monsieur<\/i> Rib\u00e8re anaven a collir creixems a la vora dels rierols, ens acostava a les Gorges de la Caran\u00e7a, un espai misteri\u00f3s que al vailet li feia tamb\u00e9 por. El xiulet del tren groc enfilant-se per la muntanya per arribar a Mont-Louis, la fascinaci\u00f3 pel Simca Versailles del gendre dels Rib\u00e8ra, pero molt mes encara per aquells extraordinaris furgons Citro\u00ebn que duia de tant en tant. Tant m’agradava que van premiar-me amb la versi\u00f3 en miniatura de Dinky Toys, una cosa inaccessible malgrat que alguns companys de fam\u00edlia rica del Liceu en duien o en tenien.<\/p>\n

<\/p>\n

<\/p>\n

L’estiu del 56 fou un esdeveniment. Els meus companys de col\u00b7legi, classes mitjanes acomodades i altes oferien una pan\u00f2plia ben variada del que era l’estiueig als anys cinquanta. Pan\u00f2plia geogr\u00e0fica que inclo\u00efa poblets allunyats per nosaltres com Vallmoll, doncs era el poble natal dels pares d’alguns o els poblets del maresme, o la Garriga i els pobles d’Osona o Camprodon. Estiueig de camp, la platja era encara una altra cosa. A partir de la seva relaci\u00f3 amb visitadors m\u00e8dics- la professi\u00f3 del meu pare aleshores – i amb metges i farmac\u00e8utics el va dur a llogar des estius una casa al mig del poble al farmac\u00e8utic de Sant Quint\u00ed de Mediona, anomenat, si no recordo malament, \u00abNewton\u00bb.<\/p>\n

<\/p>\n

El 1957 i el 1958 an\u00e0vem a Sant Quint\u00edn en els dos Renault 4-4 que va haver -hi a casa (el B-117410 i el B-136629). El viatge era molt mes complicat que avui. Fins a Molins de Rei pel cam\u00ed ral, creu\u00e0vem el pont de pedra vermella del Llobregat, puj\u00e0vem l’Ordal procurant que l’aigua del motor no s’escalf\u00e9s, gir\u00e0vem la dreta cap a Lavern, despr\u00e9s de \u00abEl Portzago\u00bb avui El Pago, i per Terrassola i La Vit (aleshores Torrelavit) i San Pere de Riudebitlles abriv\u00e0rem a Sant Quinti. La casa era a vint metres de la pla\u00e7a on hi havia el Casino. Tenia dos pisos, un palau venint del nostre pis obrer del Carrer C\u00f2rsega La porta era una vidriera que donava pas a una sala amb dos nivells i una escala que duia al pis de dalt on dorm\u00edem en matalassos de palla que feien crec-crec.<\/p>\n

<\/p>\n

La tria de Sant Quint\u00ed no va ser per atzar. Fou la xarxa social professional del meu pare que el va fer prendre la determinaci\u00f3. Vam aplegar-nos tres fam\u00edlies i una colla de nens dos estius sencers. Un cop acabaven les classes al voltant de Sant Joan, la fam\u00edlia en ple es traslladava. Durant juliol i setembre els meus pares baixaven a Barcelona i ens deixaven amb la meva avia. El m\u00f3n era nostre fet d’atabalades \u00abaventis\u00bb entre setmana pels corriols al voltant del poble, de font en font, a pispar ametlles que anaven madurant i m’han deixat encara avui la petjada fin\u00edssima del fruit tendre. \u00abAventis\u00bb als modernistes del Casino, un parc que deien havia estat resid\u00e8ncia del general Weyler, la por als diables i als correfocs de l’estiu, el patir la primera mossegada d’una vespa, aprendre a nedar i a mirar i a descobrir el m\u00f3n.<\/p>\n

<\/p>\n

D’aquells tres estius queden una cinquantena de fotos en blanc i negre, la major part fetes amb la Voigtl\u00e4nder Vito II de casa. No tinc clar qui van ser els fot\u00f2grafs. \u00d2bviament, el meu pare, per\u00f2 ell apareix sovint,. La col\u00b7lecci\u00f3 d’imatges \u00e9s prou representativa de l’estiueig de la classe mitja baixa a la Catalunya dels cinquanta.<\/p>\n

De tot aix\u00f3 fa seixanta anys. Quan torn\u00e0vem a casa a Barcelona a finals de setembre, un vailet a punt de fer nou anys i que encarava el seu darrer curs de prim\u00e0ria no podia saber, aleshores, que els tres estius foren els millors de la seva inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia, fins que a finals de juny de 1969, el mateix dia queobriren l’autopista de Barcelona a Matar\u00f3, peatge de cinc duros, va encarar el cam\u00ed que el port\u00e0 a Europa.<\/p>\n

Sant Quint\u00ed l’he constru\u00eft, d\u00e8cada darrera d\u00e8cada com una geografia sentimental. Trenta anys mes tard m’hi vaig acostar, sol, un dia de tardor. Tot havia canviat, el poble havia crescut per\u00f2 persistien encara imatges que eren les meves. Despr\u00e9s el pelegrinatge s’h fet regular. Hi he d’anar sol un mati a primera hora, quasi be cada d\u00e8cada. Enguany tocava. Vaig sortir d’hora de casa, vaig arribar a un poble que no s’havia encara aixecat i vaig comen\u00e7ar a rodar fins al conf\u00ed que m’havia tra\u00e7at. Un bon dia a alguns matinadors, un poble molt canviat des de la meva darrera visita. Vaig rodar unes desenes de plans amb la mem\u00f2ria viva de les fotos que havia digitalitzat. I al final del recorregut, a les Deus el peu em va fallar, vaig fracturar-me el cinqu\u00e8 metatarsi\u00e0 i vaig haver de tornar coix al cotxe. Coses que passen amb les geografies sentimentals.<\/p>\n