A Heliodoro Calatayud, el meu besavi<\/i><\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/borsig-300x177.jpg\")
Heliodoro Calatayud va ser el meu besavi. Va morir el 1934. Havia estat maquinista de la Compa\u00f1\u00eda de los Caminos de Hierro del Norte de Espa\u00f1a<\/i>. Era de Rafelguaraf, ben a prop de la l\u00ednea Val\u00e8ncia-Nord a X\u00e0tiva i va casar-se amb Joaquima Espin\u00f3sque era de Gorga per\u00f2 va viure de petita \u00a0a Benilloba. Plegats van recorrer els dip\u00f2sits i les reserves de tracci\u00f3 de la companyia.![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/CE-02-031-1910-Joaquina-espinos-copia-201x300.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n La seva filla Josefina (1894-1996) hav\u00eda nascut a la estaci\u00f3 de Valladolid Campo Grande, el seu fill Joaquim (1898-1986) a la de Lleida on s’havien insta\u00b7lat un cop el \u00absenyor Calatayud\u00bb havia ascendit en el ranking<\/i> ferroviari. Joaquin i Josefina. Dos germans ben curiosos. El primer amb una extranya ironia sical\u00edptica afirmava que la \u00absenyora Joaquina\u00bb havia tingut vint-i-un embara\u00e7os, del quals haurien sobreviscut els quatre darrers. El tio<\/i> Joaquin va ser, fins a la seva mort, el m\u00e9s meravell\u00f3s cronista de la mem\u00f3ria hist\u00f2rica del pa\u00eds. Lamentablement, mai vaig enregistrar les seves hist\u00f2ries que donarien avui per un espl\u00e8ndid llibre sobre la classe obrera catalana del segle XX. Mai va renunciar a la seva condici\u00f3 d’obrer, de mec\u00e0nic, primer de la Barcelona Traction (La Canadenca)<\/i>, despr\u00e9s a FECSA. El \u00absenyor Calatayud\u00bb, a la reserva de tracci\u00f3 de Lleida, ten\u00eda al seu c\u00e0rrec les noves 230 de la Compa\u00f1\u00eda – les 900 del Norte<\/i>, unes m\u00e0quines extraordin\u00e0ries i precioses fabricades per la alemanya Hanomag el 1904. Aquestes eines nom\u00e9s s’encarregaven a maquinistes i fogoners experimentats. El \u00absenyor Calatayud\u00bb feia el servei de Lleida a Valencia-Nord, via Reus i Tarragona i de Lleida a Sant Joan de les Abadesses per Manresa i Barcelona-Nord. El trajecte de Manresa a Lleida era – i es – extremadament dur. Curves, contracurves, rampes, tunels. A l’hivern la Segarra era zona de grans nevades i les 230 patien, malgrat les \u00abdobles\u00bb traccions. Els fogoners no paraven de palejar briquetes. El maquinista anava armat amb un rev\u00f3lver. Els llops fam\u00e8lics, a dir de la meva avia, a les rampes de Sant Guim quan la velocitat del tren havia de ser molt modesta rondaven les vies i els maquinistes i els fogoners havien d’anar al tanto per mantenir la pressi\u00f3 de les calderes i no haver de deturar-se a \u00abfer vapor\u00bb, amb el risc que suposava.<\/p>\n Vaig fer aquest recorregut en el meu primer gran viatge que vaig fer sol durant \u00a0la adolesc\u00e8ncia. L’estiu de 1967 vaig embarcar a la Estaci\u00f3 del Nord en el Shangai<\/i> cam\u00ed de Santiago de Compostela. Fins a Sant Vicen\u00e7 de Castellet, la tracci\u00f3 era amb una CC 7600 de Alsthom. A Sant Vicen\u00e7 van enganzar una \u00abdoble en cabeza<\/em>\u00bb de Mikados 141F de RENFE. L’espectacle, inoblidable, fins a Sant Guim fou \u00a0per les giragonses de la via que permet\u00eden contemplar com esbufaven l. A Sant Guim van desenganxar la doble<\/em> . Vam seguir amb la Mikado fins a Miranda de Ebro. Les Mikado de RENFE tenien un xiulet greu,<\/a> fascinant que d\u00e9cadees m\u00e9s tard les 269 el\u00e8ctriques japoneses, fins a cert punt imit\u00e0ven. A Miranda van dersenganxar la Mikado i una English Electric va dur-nos fins a Ourense…<\/p>\n Al \u00absenyor Calatayud\u00bb el van fer fora a la \u00abvaga de la Canadenca\u00bb, el 1917. Deien que ell, el fogoner i els guardafrens, un cop proclamat l’inici de la vaga van apagar els focs, apretar fermament els frens i van deixar el convoy al mig de la via. No s\u00e9 si es del tot veritat, per\u00f2 sempre he pensat que la tal imatge, que em ressona del meu t\u00edo<\/i> Joaquin, es tant \u00e8pica com la que transmet la pintura \u00abEl quart poder\u00bb.<\/p>\n La meva afici\u00f3 ferroviaria va despertar-se ben aviat. Segur que eren les histories de la Josefina, la meva abuelita<\/i> i el meu tio<\/i> Joaquin que havia estat maquinista de una petita Decauville<\/i> per via industrial de 60cms a la construcci\u00f3 del embassament de Camarasa.<\/p>\n Tinc, per\u00f2 una consciencia difusa que els trens de vapor, de molt petit em feien por quan purgaven a la estaci\u00f3 de Fran\u00e7a i les rodes patinaven i quan els veia avan\u00e7ar per la rasa del carrer Arag\u00f3. De casa meva, a la Sagrada Familia arribaven els xiulets greus. La abuelita<\/i> ens deia: \u00absi es sent pitar el tren, plour\u00e0\u00bb. Vaig ignorar durant d\u00e8cades les raons d’aital pron\u00f2stic. Ara s\u00e9 que era el vent de llevant que portava el greu udol de les locomotores al meu balc\u00f3.<\/p>\n La meva afici\u00f3 ferroviaria ve de la primera adolesc\u00e8ncia. Sens dubte, el bateig va ser un viatge de Barcelona- Pla\u00e7a d’Espanya a La Baells al Bergad\u00e0, l’estiu de 1960 amb el \u00abcarrilet dels catalans\u00bb per anar al campament d’estiu dels \u00abllobatons\u00bb. Pels joves usuaris actual dels ferrocatas<\/i> es impossible imaginar la \u00e8pica de tal recorregut. El tren de via estreta trigava quatre hores i mitja fins a Guardiola de Bergad\u00e0, Llobregat amunt, quasi be fins les fonts. De Santpedor a Olban, el tra\u00e7at era el del Tranv\u00eda y Ferrocarril econ\u00f3mico de Manresa a Berga<\/i>. La via tramviaria travessava Puigreig, Balsareny, i tots els pobles a cop de xiulet pel carrer principal. El 1960, el \u00abcorreu\u00bb era una composici\u00f3 de cotxes de fusta amb balconets. L’arrossegava una Alsthom 700 diesel-el\u00e8ctrica de la Compa\u00f1\u00eda general de los Ferrocarriles Catalanes<\/i>, unes locomotores franceses tot just arribades i que havien jubilat les magn\u00edfiques Garrat belgues de Sant Boi a Guardiola de Bergad\u00e0<\/p>\n El 1960, la Explotaci\u00f3n de Ferrocarriles por el Estado<\/i> es feia – provisionalment – c\u00e0rrec de la tracci\u00f3 entre Olb\u00e1n i Guardiola. Enganxaven el tren a una \u00abBerga 030\u00bb una de les m\u00e0quines mes boniques de la via estreta de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica que arrossegava un parell de cotxes de fusta i \u00abl’ambulante\u00bb de Correus.<\/p>\n Vaig repertir el viatge fins a Guardiola uns anys despr\u00e9s. Les 030 eren ja desballestades o monuments. Les Alsthom desfilavan per les gorges de La Baells a Guardiola, pel pati de vies de les mines de Figols. entre els carregadors ja abandonat de les mines menors.<\/p>\n Vaig quasi be encadenar aquest viatge amb un altre a Vinaixa. Un amic dissortadament ja desaparegut va convidar-me dues setmanes a la casa de la familia . El viatge d’anada era una aventura: dues hores amb les \u00absuisses\u00bb fins a Sant Vicen\u00e7 de Calders i all\u00e1 una 242T de MZA arrossegava un tren de cotxes costa fins a Lleida. El trajecte fins a Montblanc via Picamoixons, des del balconet dels costa era de nou un espectacle incre\u00efble.<\/p>\n Amb en Jaume vam decidir anar un dia a Tarragona. Vam baixar amb un autovia Fiat littorina<\/i> o amb el Renault ABJ i vam tornar amb l’\u00abomnibus\u00bb de Lleida que arrosegava una 230 com la del besavi. L’autovia semblava l’AVE… baixant les rampes de Vinaixa a l’Espluga.<\/p>\n Al tornar vaig fer la volta per Lleida. El \u00abcorreu\u00bb – amb parada a totes les estaciones y apeaderos<\/i> – feia Saragossa – Barcelona Nord arrossegat per una Mikado i trigava cinc hores de la Terra Ferma a la estaci\u00f3 del Nord.<\/p>\n De gran – perque adoro fer de nen i adolescent amb temes de trens – he anat recorrent el que queda de la v\u00eda estreta de la Pen\u00ednsula i fa pocs anys vaig dedicar-li un document visual El Hullero<\/a>, sobre el trajecte Bilbao-Leon, un mite. Per aix\u00f3 quan vaig trobar a Youtube els documentals de Manolo Maristany amb ocasi\u00f3 de la seva mort vaig sentir la necessitat de completar coses que havia dit i oferir-vos ho.<\/p>\n P.D. El documental de Maristany cont\u00e9 moltes imatges de la linia Tarragona Lleida rodades a finals dels seixanta. Les reines del vapor seguien sent les 230 del meu besavi encara que de les series mes modernes construides als anys 20.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/CE-02-01-1920-Francel-i-bolita-casament-copia-200x300.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2016\/08\/Joaquin-Calatayud-Sureda-Valencia_012-1900-Joaquin-copia-194x300.jpg\")
![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/loco.jpg\")
<\/p>\n![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/aramonta.jpg\")
<\/p>\n![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/catalanes.jpg\")
<\/p>\n![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/berga.png\")
<\/p>\n![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/800.jpg\")
<\/p>\n![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/ave.jpeg\")
<\/p>\n![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/ave_1.jpeg\")
<\/p>\n![](\"wp-content\/uploads\/2025\/01\/141_2202.jpg\")
<\/p>\n