Un 90 % dels trastorns de salut no acaben mai al metge ni a les institucions sanit\u00e0ries. Els resolen els \u201cprofans\u201d a casa seva, sovint en base a medicaments que no s’usen tan malament com hom creu, perque al llarg dels anys la poblaci\u00f3 ha anat adquirint coneixements positius sobre ells. N’\u00e9s una prova que molt pocs d’aquests petits trastorns dom\u00e8stics s\u00f3n derivats als serveis sanitaris o als professionals. Si tothom ho fes es el nostre dispositiu de salut estaria desbordat. La paradoxa \u00e9s que d\u2019aquest univers de pr\u00e0ctiques i representacions en sabem molt poc i no sembla interessar massa. La immensa majoria de la recerca sanit\u00e0ria es basa en el petit percentatge de trastorns que donen lloc a l\u2019obertura d\u2019una fitxa d’admissions en les institucions p\u00fabliques. Mai en les privades. Aix\u00f2 justifica el desconeixement que tenim de les pr\u00e0ctiques de salut, de les formes de gesti\u00f3 de la salut que practiquem mes sovint a casa nostra. El desconeixement \u00e9s tan profund que, en general, les fam\u00edlies dels metges malfien dels facultatius que viuen a casa perque no els fan cas, el segon son les ruqueries, segons els professionals, que molts pacients afirmen patir quan acudeixen a les consultes de les institucions. Alguns mal pensats afirmen, que aquestes ruqueries ho son del malalt de consulta p\u00fablica, i que esdevenen malalties greus en les privades\u2026 per que des dels temps de Knock sabem que un home sa \u00e9s un malalt que s\u2019ignora… Aquests fets anecd\u00f2tics palesen dos llenguatges, un sostingut per els professionals i dels quals els profans no “tenen ni la menor idea”, i d’un altre paral.lel, sostingut pels profans i dels quals els professionals, que son tamb\u00e9 a vegades pacients, s’entesten a ignorar. Per nosaltres en eixa ignor\u00e0ncia m\u00fatua s’amaga un dels principals obstacles per a una salut millor per a tots.<\/p>\r\n
En la nostra societat, i des de fa cent cinquanta anys, aproximadament, metges i farmac\u00e8utics gaudeixen d’un monopoli administratiu atorgat per l’estat. Abans, en canvi compartien el pa i la sal amb una muni\u00f3 d’especialistes i d’institucions en les quals sovint els sanitaris “de carrera” tenien un paper migrat. La ra\u00f3 de tal monopoli, i conv\u00e9 assenyalar-lo no fou exclusivament la conseq\u00fc\u00e8ncia de “la ciencia”, sin\u00f3 sovint raons d’ordre p\u00fablic. En alguns pa\u00efsos, a la Rep\u00fablica Popular Xinesa o a Taiwan, mes recentment, l’estat ha atorgat els drets de guarir tamb\u00e9 a la medicina acad\u00e8mica de la tradici\u00f3 intel\u00b7lectual xinesa, deixant ben clar que el monopoli d’una corporaci\u00f3 sanit\u00e0ria es abans tot una q\u00fcesti\u00f3 pol\u00edtica i corporativa i no exclusivament el fruit de raons cient\u00edfiques.<\/p>\r\n
Per tot aix\u00f2 estimo molt convenient que s’obri una reflexi\u00f3, com succe\u00efx en altres pa\u00efsos occidentals sobre alguns postulats que semblen inamovibles en el nostre sistema sanitari. Postulants que a vegades s’emparen en la pretesa cientificitats que els atorga el que siguin autoanomenats cient\u00edfics que els facin -i que com el Sant Pare parlen “ex cathedra”-, per\u00f2 que no contribueixen a millorar l’estat de salut de tots nosaltres, sin\u00f3 simplement a defendre, com gat panxa enlaire, un prestigi corporatiu absolutament en crisi quan hi ha cent vint mil metges al pa\u00eds, mes de la meitat proletaritzats, i la resta senzillament a l’atur, o cercant feina en el lumpen. El que es trist es que el model de formaci\u00f3 que se’ls ha ofert no serveix per a trobar la feina que esperen, per\u00f2 quan no la troben, o no poden accedir-hi, tampoc serveix per a fer res mes.<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un 90 % dels trastorns de salut no acaben mai al metge ni a les institucions sanit\u00e0ries. Els resolen els \u201cprofans\u201d a casa seva, sovint en base a medicaments que no s’usen tan malament com hom creu, perque al llarg dels anys la poblaci\u00f3 ha anat adquirint coneixements positius sobre ells.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":130,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":"","jetpack_post_was_ever_published":false},"categories":[3,7,171,172],"tags":[84,131,187,178,278],"class_list":["post-127","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-antropologia-medica","category-historia-i-histories","category-salut","category-societat-i-cultura","tag-catalunya","tag-historia","tag-hospitales","tag-medicina","tag-reforma-sanitaria"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2024\/10\/de_crisis_sanitaries.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/127","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=127"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/127\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1124,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/127\/revisions\/1124"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/130"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=127"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=127"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=127"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}