Vaig descobrir Val\u00e8ncia el 1964. Fou un dels rars premis viatgers que ens ofer\u00edren uns pares als que no els agradaba massa viatjar. Adolescent vaig tenir dret a circular sol per una ciutat en la que els tranvies eren en mans d’una SAL i on els CTGV o sia cacauets, tramussos, faves i vi, la companya de carrilets valenciana oferia un viatge de somni de Pont de Fusta al Grao en un preci\u00f3s cotxe de fusta. Com sempre jo dret, prop del maquinista envoltat de pageses que anaven dels horts (on avui hi ha la Polit\u00e8cnica) amb ous, gallines, cre\u00eflles i ferraura al mercat central de Val\u00e8ncia, un espai fascinant de colors ben a prop de la visita per a mi obligada de la Llotja de la Ciutat.<\/p>\n
Una part de la meva fam\u00edlia, per part de la meva avia paterna, proced\u00eda de Rafelguaraf i de Benilloba. Ella havia nascut a Valladolid-Campo Grande perque el meu besavi era maquinista de la Compa\u00f1\u00eda de los Caminos de Hierro del Norte de Espa\u00f1a<\/i>, i si be a casa seva van parlar en castell\u00e0, tenia un profund accent valenci\u00e0 que m’ha quedat “empegat” des de petit. Era valenciana tamb\u00e9 la meva t\u00eda Angelita, casada amb el t\u00edo Joaquin, germ\u00e0 de la meva avia i la seva germana la “Mar\u00eda de Val\u00e8ncia”, perque calia distingir-la de una altra “Mar\u00eda de la Bonanova”, cosina del meu pare. Tots ells parlaven de Val\u00e8ncia. La meva avia havia assistit el 1909 a l’estrena del “Himno a Valencia” del Mestre Serrano i jo mateix sempre vaig tenir una enorme curiositat i afecte per una llengua rica en vocabulari, i amb un estil ret\u00f3ric ben xocant respecte a les pr\u00e0ctiques de la classe mitjana barcelonina. A Val\u00e8ncia vaig descobrir les meravelloses pataquetes, entrep\u00e0 de salsiches i botifarrons de ceba pr\u00e8viament fregits y col\u00b7locats amorosament per la t\u00eda Maria en una especie de llonguet en forma de ferradura. Bona cosa per aguantar fins al migdia.<\/p>\n
El 1971 vaig anar, per primer cop a les falles de Val\u00e8ncia. Abans en tenia noticia pel Fallero<\/i> una publicaci\u00f3 que arribava a casa meva cada any enviada per la t\u00eda Maria i el seu marit Paquito – ella sempre deia el meu Paquito -. Vaig anar-hi en cotxe, vam plantar la tenda al camping del Saler i un parell de dies vam embogir per la ciutat, vaig atipar-me de bunyols i vaig filmar en super8 un parell de bobines encara in\u00e8dites. Fou l’any on una carcassa en mal estat va matar algunes persones a la Plaza del Caudillo<\/i>.<\/p>\n
Quaranta un anys despr\u00e9s he tornat a les falles amb l’Edu Comelles, que \u00e9s ve\u00ed de la ciutat des de fa dos anys i el Manolo Allu\u00e9, un mes abans d’anar plegats a la Semana Santa de Zamora. El Manolo no coneixia les falles. Vam errar tot un dia per la ciutat, cuarenta a\u00f1os no es nada i febril la mirada<\/i> vaig descobrir que el color de les falles era m\u00e9s apastelat perque ja no eren de cartr\u00f3-pedra sino de poliuret\u00e0, per\u00f2 que la festa semblava no haver canviat durant quatre d\u00e8cades i que el 2011 era com el 1971. Comen\u00e7o a entendre perque els meus companys i amics valencians fugen de la ciutat. Per\u00f2 al tornar, el Manolo i jo no vam parar de parlar de la nostra fascinaci\u00f3 per una festa extranya, peculiar, suspesa en el temps. La camara-ull va passejar-se per la ciutat, va veure i va escoltar.<\/p>\n