{"id":112,"date":"2008-11-16T13:16:00","date_gmt":"2008-11-16T13:16:00","guid":{"rendered":"https:\/\/josepmcomelles.com\/?p=112"},"modified":"2025-03-01T18:45:44","modified_gmt":"2025-03-01T18:45:44","slug":"detnografies-traductors-i-traduccions","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/detnografies-traductors-i-traduccions\/","title":{"rendered":"D’etnografies, traductors i traduccions"},"content":{"rendered":"\r\n

Vaig aprendre a escriure en franc\u00e8s. Jo tenia quatre anys i en la Barcelona de la postguerra, la meva fam\u00edlia, baixa menestralia i classe obrera procedents d’una cultura republicana i laica van enviar-me al Liceu Franc\u00e8s. Jo parlava a casa catal\u00e0 amb accent occidental doncs part de la meva fam\u00edlia ve de Lleida i del Pa\u00eds Valenci\u00e0. A casa dels meus avis materns, aragon\u00e8s i castellana, parlava un castell\u00e0 acatalanat. Per\u00f2 a escriure vaig aprendre en franc\u00e8s. Els meus manuscrits encara avui revelen la influ\u00e8ncia de la cal\u00b7ligrafia \u00abrodona\u00bb de l’Ecole primaire<\/i> de la III Rep\u00fablica. Als vuit anys nom\u00e9s escrivia franc\u00e8s, podia pensar a classe en franc\u00e8s, a casa en castell\u00e0 o en catal\u00e0 segons el medi en el qual havia de jugar. Jugavem en catal\u00e1 al pati del Liceu del carrer Proven\u00e7a amb Bailen, all\u00e0 on ara s’aixeca un “Nu\u00f1ez-Liceo” que probablement tothom pensa que fa refer\u00e8ncia al teatre del Liceu. Doncs no. Jugava en castell\u00e0 amb els meus cosins al Guinard\u00f3.<\/p>\r\n

\"\"A la torreta de la meva \u00e0via materna, una casa del Patronat de vivendes militars al carrer Torre V\u00e9lez, vaig descobrir el castell\u00e0 de la immigraci\u00f3: el pie, tute i gua o el churro, media manga i mangotero<\/i> i poc a poc vaig comen\u00e7ar a llegir castell\u00e0, que no a escriure’l, devorant Guillermos, d’amagades Haza\u00f1as B\u00e9licas<\/i> i a la vista el TBO<\/i> i el Pulgarcito<\/i> que a casa consentien comprar. Coses com Roberto Alc\u00e1zar y Pedr\u00edn, el Capit\u00e1n Trueno<\/i> o El Jabato<\/i>, eren lectures del pedr\u00eds de casa de la iaia al Guinard\u00f3, que havien comprat els meus cosins. Tinc una vaga consciencia que va ser la senyoreta Mainer qui, a finals dels cinquanta, va ensenyar-me a escriure en castell\u00e0 per passar l’examen del ingreso<\/i> al Batxillerat.<\/p>\r\n

Per\u00f2 fou l’Ernest Carratal\u00e0 el primer any del Pla Maluquer a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona al que dec escriure avui un castell\u00e0 relativament decent. Als meus setze anys, al abandonar el Liceu Franc\u00e8s del gran Pere Ribera, crec que era capa\u00e7 d’escriure un franc\u00e8s m\u00e9s digne que el castell\u00e0. Va costar-me d\u00e8cades abandonar la frase barroca del franc\u00e8s cl\u00e0ssic incrustada al meu castell\u00e0 funcional.<\/p>\r\n

I el catal\u00e0! A la biblioteca de casa, un miler de llibres, hi havia poc en catal\u00e0. En marxar a l’exili el 1939 el meu pare i la meva avia els llibres van quedar al pis abandonat de la ciutat, i la biblioteca del meu pare era, el 1959, castellana amb bastant franc\u00e8s. Crec que les meves primeres lectures en catal\u00e0 foren l’Infantil<\/i>, un \u00abtebeo\u00bb editat a Andorra, i segur que fou La volta al m\u00f3n en vuitanta dies<\/i> el primer que vaig llegir \u00edntegrament en catal\u00e0. Per\u00f2 mai vaig aprendre a escriure’l formalment. Per aix\u00f2 avui intento encara treballar en catal\u00e0 amb un bon corrector ortogr\u00e0fic, i si \u00e9s possible, algun col\u00b7lega en fa la revisi\u00f3 d’estil. En s\u00edntesi vinc d’una cultura triling\u00fce en que els meus ancestres foren m\u00e9s els \u201cgaulois\u201d que Don Pelayo, i a on em calia constantment traduir entre el franc\u00e8s, el castell\u00e0, i les variants del catal\u00e0 barcelon\u00ed, sempre una mica xava, i el lleidat\u00e0 avalencianat de les meves relacions familiars.<\/p>\r\n

Entre 1973 i 1979, el ja no tant adolescent va abordar la seva tesis doctoral, un estudi sobre un conflicte laboral i social en un manicomi barcelon\u00ed del qual teniu noticia en un altres post d’aquest blog<\/i>. Com el doctorat el vaig fer a Fran\u00e7a, per all\u00f2 que aleshores el franc\u00e8s mantenia a Catalunya una not\u00f2ria hegemonia i jo tenia un coneixement light<\/i> de l’angl\u00e8s, vaig topar-me amb el fet de haver d’escriure en franc\u00e8s una tesi etnogr\u00e0fica pensada en castell\u00e0\/catal\u00e0 i en la qual els m\u00e9s de vuitanta informants \u00e9s distribu\u00efen entre catalano y castellanoparlants. En ple tardo franquisme i transici\u00f3 posterior, no era possible no reivindicar la catalanitat i per aix\u00f2 les meves notes de camp, moltes entrevistes estaven en catal\u00e0 (altres en castell\u00e0), per\u00f2 al redactar la tesi la vaig pensar en franc\u00e8s malgrat que estava traduint entre tres lleng\u00fces a les que havia d’afegir la ja enorme bibliografia anglosaxona que vaig haver d’emprar.<\/p>\r\n

La presentaci\u00f3 de la tesi, el 1979 exigia escriure el text en franc\u00e8s. Vaig assumir, en aquell moment de m\u00e0quines d’escriure i paper carb\u00f3, que no era possible emprar els texts catalans o espanyols doncs no podia permetre’m el luxe de les traduccions literals. El text final, llegit avui \u00e9s sorprenent. Sense voler-ho, el meu franc\u00e8s era cl\u00e0ssic, m\u00e9s proper a la llengua del XIX que a la de la segona meitat del XX, influ\u00eft en part per la lectura de diaris i revistes coet\u00e0nies, per\u00f2 for\u00e7osament artificial. La tesi no es va publicar mai.<\/p>\r\n

Una d\u00e8cada m\u00e9s tard, una part d’aquest text va ser publicada en angl\u00e8s. En el cam\u00ed intermedi jo ja havia reescrit bona part en castell\u00e0 els texts originals per anar-los publicant a Espanya. Al mateix temps m’havia trobat amb la circumst\u00e0ncia de haver d’escriure en catal\u00e0. La meva experi\u00e8ncia no fou gens bona. Al llegir revisions i correccions d’estil en catal\u00e0 \u201cescaient\u201d no em reconeixia a mi mateix. Si em podia recon\u00e8ixer en els texts francesos. Ara, m’havia de posar al davant la possibilitat de una vera traducci\u00f3, que la Susan Digiacomo, antrop\u00f3loga i avui col\u00b7lega a la Universitat Rovira i Virgili va fer acuradament. Era la primera vegada que hauria de sotmetre’m a la traducci\u00f3 en una llengua – l’angl\u00e8s-, que puc parlar destrossant-la, en la que he arribat a impartir doc\u00e8ncia i confer\u00e8ncies, per\u00f2 en la que la meva capacitat escrita \u00e9s ben modesta. A m\u00e9s el tema que proposava era el producte de les traduccions m\u00faltiples internes a que havia estat sotm\u00e8s i, encara m\u00e9s el tema, un tema \u201clocal europeu\u201d havia d’apar\u00e8ixer en una publicaci\u00f3 anglo-saxona amb lector probablement poc familiaritzats amb les peculiaritats historiogr\u00e0fiques del pais.<\/p>\r\n

La traducci\u00f3 que va fer-ne la Susan, i que he rellegit aquests dies em va semblar funcional, i certament creativa. En aquest cas l’avantatge era que la traductora coneixia molt be el context historiogr\u00e0fic i etnogr\u00e0fic i podia posar-se en la pell d’un aleshores jove etn\u00f2graf i historiador catal\u00e0 que en escrivint un text sobre els desenvolupaments de les pol\u00edtiques p\u00fabliques psiqui\u00e0triques a Catalunya, pretenia, de cara a lector no ib\u00e8ric posar de relleu la singularitat del cas \u201cespanyol\u201d en relaci\u00f3 al franc\u00e8s o a l’angl\u00e8s. Per\u00f2 a la vegada pretenia visualitzar tamb\u00e9 la especificitat catalana, habitualment oculta darrera la etiqueta Spanish<\/i> amb la que els forans ens identifiquen. Ac\u00ed la complicitat de la Susan que viu amb dos peus a cada cant\u00f3, va jugar intensament. Llegit avui la traducci\u00f3 apareix m’atreveixo a dir que m\u00e9s d’ella que meu, en la mesura que la pr\u00f2pia funcionalitat de la traducci\u00f3, i l’estil de la escriptura m\u00e9s historiogr\u00e0fica que etnogr\u00e0fica, li donava una major llibertat per ser expressiva.<\/p>\r\n

Amb el temps, el meu estil narratiu ha anat madurant en castell\u00e0, i crec que en la darrera d\u00e8cada he pogut assolir un estil en les meves narratives etnogr\u00e0fiques \u2013 i historiogr\u00e0fiques -, prou personal. Es basa en la estilitzaci\u00f3 del naturalisme etnogr\u00e0fic a partir de l’\u00fas de les elipsi, de jocs metaf\u00f2rics, basats en una frase cada cop m\u00e9s curta i en la que no est\u00e0 absent mai la viv\u00e8ncia o la emoci\u00f3 personals. En ella la dist\u00e0ncia etnogr\u00e0fica s’assoleix precisament per la que el autor construeix en la seva relaci\u00f3 a l’objecte. M\u00e9s encara, en la narrativa hom juga amb estils narratius cl\u00e0ssics: la literatura dram\u00e0tica, la tonalitat melodram\u00e0tica, c\u00f2mica o tr\u00e0gica, o en la combinaci\u00f3 de les anteriors amb un naturalisme descarnat. \u00d2bviament, aquest tipus de narrativa, en el meu cas essencialment castellana, planteja problemes de traducci\u00f3 m\u00e9s complexes que el que hom troba amb la traducci\u00f3 d’un article biom\u00e8dic. Doncs be, en un article publicat recentment de natura auto etnogr\u00e0fica, la Susan va haver d’assumir – de nou – la seva edici\u00f3 i revisi\u00f3. El cam\u00ed seguit des de 1991 a 2001 \u00e9s immens. He rellegit tots dos articles per aquesta ocasi\u00f3, i trobo que el text angl\u00e8s, i ara amb una major flu\u00e8ncia en angl\u00e8s puc valorar-ho plenament, \u00e9s el \u201cmeu\u201d text. Sembla com si la Susan s’hagi posat en la meva pell i la emoci\u00f3 que trobo en la meva experi\u00e8ncia etnogr\u00e0fica escrita en castell\u00e0, \u00e9s transporta amb la mateixa delicadesa a un text angl\u00e8s que hauria escrit jo\/ella. La experi\u00e8ncia ha resultat fascinant. Nom\u00e9s s\u00f3c capa\u00e7 d’interpretar un tal grau de sensibilitat compartida per les experi\u00e8ncies compartides comunes en relaci\u00f3 a la malaltia severa, per\u00f2 tamb\u00e9 perqu\u00e8 la feina d’una d\u00e8cada de la Susan com la meva editora\/traductora en angl\u00e8s sembla que la fa transmutar-se en m\u00ed, o potser jo tamb\u00e9, sabent la seva sensibilitat i el grau d’embodiment<\/i> del meu estil narratiu, em sento alliberat, quan escric en castell\u00e0 un text que ella haur\u00e0 de traduir, perqu\u00e8 se que el text angl\u00e8s recollir\u00e0 exactament la tonalitat narrativa que he volgut donar-li, tonalitat que com en el llenguatge musical \u00e9s fonamental per convertir un text acad\u00e8mic en un de plenament personal.<\/p>\r\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Vaig aprendre a escriure en franc\u00e8s. Jo tenia quatre anys i en la Barcelona de la postguerra, la meva fam\u00edlia, baixa menestralia i classe obrera procedents d’una cultura republicana i laica van enviar-me al Liceu Franc\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":116,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[170,5,4,7,13,172],"tags":[37,284,165],"class_list":["post-112","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-coses-de-familia","category-etnografies-visuals","category-geografies-sentimentals","category-historia-i-histories","category-obituarios-y-memorias","category-societat-i-cultura","tag-barcelona","tag-guinardo","tag-memoria"],"acf":[],"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/josepmcomelles.com\/wp-content\/uploads\/2008\/11\/etnografies_traductors_traduccions.jpg","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/112","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=112"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/112\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1131,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/112\/revisions\/1131"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media\/116"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=112"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=112"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/josepmcomelles.com\/en\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=112"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}